08 juny 2012 (2) Ara (opinion)

08 juny 2012

Manrique: “que fa un gallec ficat a ETA matant a Barcelona?”

Sara Gonzalez

Què fa un gallec ficat a ETA seguint ordres d’un basc que viu a Paris i matant un munt de ciutadans a Barcelona?” Aquesta es la primera pregunta que farà Robert Manrique quan un dia encara per definir es trobi cara a cara amb Rafael Caride Simón, el cap del comando Barcelona d’ETA que l’any 1987 va perpetrar l’atemptat a Hipercor en el qual van morir 21 persones.

Manrique, una de les víctimes ferides, ja ha rebut l’avis del  ministeri de l’Interior que la trobada és imminent. De fet, va ser el mateix etarra qui va demanar aquesta reunió en una carta que va arribar a les mans d’aquest barceloní el 4 de maig del 2011. “Reconec el dany i el patiment que va causar en persones com vostè les accions que es van dur a terme durant la nostre militància a ETA. No són insensible al dolor i el patiment que van generar, d’aquí ve el meu compromís sincer a mirar d’ajudar a tancar aquestes ferides i que ningú més pateixi el que vostés han patit”, deia la carta que Caride va escriure des de la presó de Langraiz. Després d’haver accedit a trobar-se amb l’etarra, ara que s’apropa el moment, Manrique assegura que no está “gens nerviós”, sobretot perquè ha rebut “un munt de trucades i missatges” d’altres víctimes que li expressen el seu suport.

Però no tottes les víctimes, especialment les vinculades a l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), opinen el mateix. “Respectem les víctimes que han demanat entrevistar-se amb els terroristes, perì insistim que no ens agrada gens”, va dir dimecres la presidenta de l’entitat, Angeles Pedraza. Manrique va recordar que, en el seu cas, la petició ha estat a la inversa.

Trobades “dins de la normalitat”

El fet que sota el comandament d’Interior estiguin previstes dues trobades aquest mes de reclusos d’ETA amb víctimes és, per l’AVT, un intent del ministyeri “d’empényer” els presos cap a la reinserció, un objectiu “immoral”. Tot i aixó, el ministre Jorge Fernández va emmarcar ahir en la “normalitat” penitenciària aquestes trobades que busquen “reparar el dolor causat”. El ministre va insistir,a més, que en cap cas es produirá ina reducció de la condemna.

Opinió:

“Respectem les víctimes que han demanat entrevistar-se amb els terroristes, perì insistim que no ens agrada gens”... això ho diu la Senyora Presidenta de l’AVT. Me agradaría veure quin ha estat el sistema utilitzat per conèixer la opinió dels membres de l’entitat esmentada.

En aquests primers vuit dies de juny he parlat amb, al menys, 22 víctimes que pertenyen a l’AVT i viuen a Catalunya... totes em demanen informació sobre el que está pasant... es un tema massa delicat i massa important per no sol·licitar la opinió als interesats...

tant costa enviar una circular des de Madrid i copsar la opinió de la gent abans de dir la propia?