23 juny 2012 ElPuntAvui

23 juny 2012

ROBERT MANRIQUE  

VÍCTIMA D'HIPERCOR, EXPRESIDENT DE L'ACVOT. ES VA REUNIR AMB L'ETARRA RAFAEL CARIDE SIMÓN

La cara mediàtica de les víctimes.

Amb 49 anys, ha dedicat just mitja vida a lluitar pels drets de les víctimes. Fundador de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) i president del 2003 al 2005, hi va fer feina fins al 2009, i també ha estat portaveu de les associacions autonòmiques. Ara ho deixa tot en pocs dies. Assegura que no, però marxa un pèl disgustat per les crítiques tot i la feina feta, si bé té el mòbil ple de missatges de suport.

“Si enguany s'ha sentit una explosió, era de Sant Joan”

Manrique celebra que la commemoració d'aquesta setmana ha estat la primera en què “ETA ja no mata”

Anuncia que deixa de treballar per a les víctimes, demana que li truquin les que el critiquen i lamenta que el govern tanqués l'oficina d'informació i orientació fa un any

“El vaig veure empetitit; el temps a la presó marca”

Per a una víctima d'ETA és bo que estiguin dividits; que es divideixin des de dins és la millor via

Robert Manrique ha viscut dies intensos, arran de la reunió amb l'etarra Caride Simón, el 15 de juny, i el 25è aniversari de l'atemptat d'Hipercor, el dia 19.

Quines sensacions li deixa el 25è aniversari de la massacre?

És el primer any que ho commemorem amb el respecte que mereixem, en un període en què ETA ja no mata. Qualsevol que participés en els actes i sentís una explosió ja sabia que era un petard de Sant Joan, o la roda d'un cotxe, i això és positiu.

Però vostè no va anar als actes commemoratius. Per què?

Perquè ningú em va dir res fins al dia abans ni em va arribar cap convocatòria. Malauradament sembla que la feina feta s'oblida, perquè les medalles que es van donar són precisament una de les meves últimes gestions a l'associació de víctimes. A part, no volia estar en contacte amb algú que ha donat la mà al terrorista que em va intentar matar.

Està distanciat amb l'ACVOT?

Simplement fa dos anys i mig que no hi parlo, ni ganes. No estava d'acord amb les coses que s'estaven fent, i per coherència un dia ja en vaig tenir prou.

Li sap greu la divisió entre associacions de víctimes?

És que no és del tot real, dilluns per exemple era a Madrid convidat per les de l'11-M... A més, sovint qui parla en nom d'una associació no ha demanat l'opinió abans als socis. Si hi ha víctimes en diverses associacions alhora!

També s'ha queixat del tracte de l'actual govern català...

Sí, no entenc que el Parlament faci ara un acte per a les víctimes, quan el juliol passat m'havien dit que el terrorisme no és prioritari i van tancar el servei d'informació i orientació obert pel tripartit, després que en entrar ja ens tragués el 95% del pressupost. Ara tinc 24 anys de feina per a les víctimes (buscant noms, tot i que encara en queden 280 per localitzar, anant-les a veure, revisant sentències amb l'antiga Associació de Víctimes del Terrorisme...) guardats en caixes de fruita en un soterrani. Des que vam tancar que espero algú del govern que s'adoni de la importància d'una oficina com aquella, sigui pública o privada, però jo deixo aquest món el 30 de juny; ho he promès a la dona...

L'han acusat d'afany de protagonisme per la visita a Caride...

Que ho diguin al ministre de l'Interior, que el 6 de juny va anunciar que dues víctimes s'entrevistarien amb presos d'ETA! Aquell dia i l'endemà vaig rebre 29 trucades de mitjans per preguntar; jo no vaig trucar a ningú. A més, vaig rebre peticions per venir amb mi i vaig voler marxar sol, ho vaig penjar al bloc una hora abans d'agafar el tren...

Hi ha víctimes dolgudes...

Doncs que m'ho diguin, perquè si no són covardies. Tothom té el telèfon de casa meva, molts hi han estat i hem compartit molt junts: que es molestin a trucar-me i els explicaré com ha anat. Per parlar també has de conèixer el País Basc, la gent que hi viu! N'hi ha tres que s'han queixat a la premsa, però totes les trucades i missatges que he rebut són de suport, en tinc unes 300, entre les quals 50 del País Basc que han trucat per agrair-m'ho.

Li havia trucat el govern basc per anar-hi, i li va dir que no...

Sí, però quan m'ho ofereixen els dic que ja havia rebut una carta de Caride insinuant una trobada, i estava pendent d'aquesta via. Va ser el març del 2011 que el moviment Lokarri em va dir si volia rebre-la, tot i que estava escrita al gener, i no em va arribar fins al maig. El govern basc no ho sabia, i se sorprèn molt.

I per què diu “sí” al ministeri?

Perquè ja ho tinc lligat amb Lokarri. Interior ha endegat fa poc un programa semblant, com ja havia fet l'anterior govern, i em truquen el 16 de maig d'Institucions Penitenciàries. No sóc el primer, hi ha anat gent de l'AVT i n'hi aniran més. Consuelo Ordóñez ja ha dit que anirà a veure Lasarte per demostrar que la reinserció és una mentida.

Quina sensació va tenir parlant amb qui el va intentar matar?

No va ser nova, perquè ja el coneixia del judici del 2003. El vaig veure empetitit, perquè suposo que el temps a la presó marca, i em va expressar el seu penediment deu o dotze cops. Ens va fotre la vida, i se la va fotre ell. Els de la presó m'ho van confirmar: “Creu-te'l, perquè en cada reunió ens diu el mateix.”

Vostè ha dit que va poder saber detalls que desconeixia...

Sí, em va admetre que els únics culpables van ser ells per posar la bomba, tot i que hi ha sentències contra l'Estat pel mal funcionament de la policia aquell dia. Això em va sorprendre, i també que em digués que l'esquerra abertzale té l'obligació de reconèixer el dolor causat, perquè fins ara els han excusat. “Ells fan política a fora, i a fora es viu molt bé”, em va dir...

Per ara sols una vintena d'etarres han mostrat penediment...

És que també tenen molta pressió social i familiar... Em consta que Troitiño, el coautor d'Hipercor, s'ho està rumiant, però tenen por que els boicotegi la família. En tot cas, per a una víctima d'ETA és bo que estiguin dividits: la millor via, i és legal, és que es divideixin més a dins...

Va dir que a Caride li va servir de molt la reunió. Per què?

Perquè s'haurà pogut desfogar amb algú amb qui podia. Jo vaig dormir molt bé abans i després de la reunió, a mi no em feia falta anar-hi, però si serveix per col·laborar que la fi d'ETA sigui més a prop, ho faré sempre.

Cal un pacte final amb l'Estat perquè ETA es dissolgui?

No, cap: s'ha de fer el que diu la llei. I si parla d'acostament de presos, doncs cap problema.