09 març 2014
La ferida oberta d'Atocha
El record de la massacre jihadista de l'11-M de fa deu anys conviu amb l'excarceració imminent dels primers condemnats com Rafa Zouhier
El funeral que unirà les víctimes per primer cop des del 2007 serà catòlic i no civil
La memòria necessita les paraules idònies per poder sentir-se acompanyada i per això Pilar Manjón, que va perdre el seu fill Daniel (20 anys) al tren del Pozo del Tío Raimundo l'11 de març del 2004, implora que no es parli d'aniversari. “El terme suggereix que hi ha alguna cosa a celebrar”, diu. A les portes de recordar l'atemptat d'Atocha de fa deu anys, l'acció jihadista en sòl europeu amb més víctimes (191 morts), el dolor conviu amb les excarceracions dels primers condemnats, com Rafa Zouhier.
Deu anys després de la ferida oberta a Atocha, la catedral de l'Almudena de Madrid acollirà dimarts el primer funeral d'estat unitari de totes les víctimes des del 2007. El funeral en el país aconfessional que és Espanya, però, serà catòlic i no civil, un extrem que no convenç l'Associació 11-M–Afectats del Terrorisme que presideix Pilar Manjón. “La nostra associació és tan suprapartidista com aconfessional, però per la unitat de les víctimes hi serem”, anuncia Manjón sense ocultar que preferiria un acte civil perquè no tots els 191 morts als trens (192 si se suma el GEO mort a Leganés Francisco Javier Torronteras) eren catòlics.
Al funeral de l'Almudena hi assistiran totes les associacions de víctimes, els reis Joan Carles i Sofia, la princesa d'Astúries, Letizia Ortiz, i el president espanyol, Mariano Rajoy.
Si bé autors materials com el Xinès van morir en la immolació col·lectiva en un pis de Leganés el 3 d'abril, les penes van ser altes per als condemnats vius: 42.922 anys a Jamal Zougam i 42.924 a Otman el Ganoui com a autors materials, i 34.715 per a l'exminer Suárez Trashorras. Però en el cas de Rafa Zouhier, el calendari ha volgut que l'exconfident de la Guàrdia Civil condemnat a deu anys de presó per haver facilitat els explosius dels trens sigui alliberat el 16 de març, perquè la pena li era imposada el 2007 però ja duia detingut des del 19 de març del 2004. La resolució fixa que Zouhier, pres al penal de Puerto de Santa María (Cadis), on haurà complert 3.650 dies de reclusió, serà immediatament expulsat de l'Estat espanyol en virtut de l'article 57 de la llei d'estrangeria. Curiosament, la fiscalia ha informat ara a favor de l'excarceració de Zouhier, quan en el judici va arribar a demanar per a ell una condemna de 38.958 anys. Nascut a Casablanca, Zouhier va trepitjar la presó el 2001 per haver robat una joieria i al penal de Villabona (Astúries) va compartir cel·la amb Emilio Toro, que va posar en contacte Zouhier amb el miner Emilio Suárez Trashorras, l'encarregat últim de proporcionar dinamita a la cèl·lula islamista.
Amb l'ànim convuls, les víctimes viuen un any més el tràngol del dol públic. “Dies de patiment en tenim molts. L'11 és un dia de record en positiu, després, quan arribes a casa, és quan et ve la depressió. Però abans, l'11 és un dia de memòria i de record en honor seu”, diu Manjón. Encara avui 200 ferits i familiars de les víctimes necessiten ajuda psicològica.
Suïcidi i denigració
La dècada transcorreguda ha animat el responsable màxim dels Tedax, Juan Jesús Sánchez Manzano, a explicar el seu relat a Les bombes de l'11-M. Relat dels fets en primera persona, on narra que el seu equip descarta el Titadyne –la pista falsa que abraçaven els “conspiranoics” per inventar la mà d'ETA– “des de les 8.30 hores de l'11-M” perquè es tractava de Goma 2 Eco. En les memòries El compromís del poder, José María Aznar justifica encara avui que “el CNI li va reconèixer que no sabia res de l'autoria de l'atemptat, ni abans ni després que es produís”. EL cap del CNI era Jorge Dezcallar, premiat més tard amb l'ambaixada als EUA. Víctima d'una crua campanya de la ultradreta espanyola, que l'acusava de destruir proves per eliminar la petjada d'ETA, el policia Sánchez Manzano viu ara denigrat com a comissari a Móstoles. Més cruel va ser l'assetjament a Rodolfo Ruiz, policia a la comissaria de Vallecas l'11-M, que el 9 d'octubre del 2008 va descobrir que la seva dona s'havia suïcidat penjant-se amb un llençol en un psiquiàtric de Madrid després d'haver confessat als sanitaris: “Pedro J. Ramírez i Jiménez Losantos m'han destrossat la vida.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario