29 gener 2024
L’Audiència Nacional demana al fiscal si pot destruir les proves del 17-A
La sala penal també busca els hereus de l'imam de Ripoll just abans que comenci a treballar la comissió d'investigació al Congrés
Anar per feina. Després que el Tribunal Suprem avalés la sentència dels atemptats del 17-A, aquest dilluns, la sala penal de l’Audiència Nacional ha premut l’accelerador. El tribunal ha dictat una nova interlocutòria per executar les penes de la sentència. Una resolució de 45 pàgines, a la qual ha tingut accés El Món, amb què demana al ministeri fiscal si ja pot destruir una quantitat ingent de proves. En concret, els ordinadors, targetes de memòria, telèfons mòbils, tauletes, càmeres de fotografia, llapis de memòria i targetes SIM. És a dir, elements indispensables per establir l’entramat de cèl·lula als sospitosos abatuts per la policia o morts en l’explosió d’Alcanar. A més de, “diversa documentació, productes i instruments per a la fabricació d’explosius, banderes de l’estat islàmic, vídeos de l’Estat islàmic”.
Per altra banda, l’Audiència també ordena a la policia que informi sobre on es troben els vehicles dels condemnats, especialment, de la furgoneta d‘Abdelbaky Es Satty, l’imam de Ripoll. De fet, la providència judicial demana a la policia que el vehicle es posi a disposició dels seus legítims hereus. Una situació altament improbable perquè cap dels seus hereus no ha reclamat ni el cos de l’imam. Aquesta petició, però, ha fet aixecar les orelles de diverses acusacions particulars que, en haver interposat recursos davant el Tribunal Constitucional i un incident de nul·litat per part d’un dels condemnats, consideren que no es poden tocar els efectes. El fiscal ara haurà d’informar si manté el comís dels objectes
Just abans de la comissió
La decisió arriba just al que ha de ser l’inici dels treballs de la Comissió d’Investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, així com l’explosió a Alcanar. Una comissió que ha costat Déu i ajuda constituir-se i que va arribar a través de l’acord de Mesa de la cambra baixa entre ERC, Junts i el PSOE. En aquest sentit, la comissió ja s’ha constituït i s’està pendent d’aprovar el pla de treball i el calendari de les tasques.
Amb aquesta decisió, l’Audiència Nacional vol tancar ja un dels expedients que ha marcat més la informació sociopolítica i que, tot i les diferents resolucions, ha deixat molts dubtes en obert. En aquest sentit, la comissió política busca escatir la relació de l’imam de Ripoll amb els serveis d’informació de l’Estat, aclarir també les dificultats de reconeixement forense del cos així com les errades de seguretat que van facilitar l’atemptat.
Opinió:
De veritat seran capaços de destruir proves recollides després dels atemptats d'agost 2017? Si ho fan, tindran la barra de parlar de respecte a "LAS" víctimes o de la dignitat que mereixen "LAS" víctimes?
A tots els que estiguin d'acord amb aquesta destrucció de proves, a tots els que diuen que treballen per "LAS" víctimes, però ni tan sols s'han personat per representar-les o assistir-les, a tots aquells que ni tan sols han trucat mai per preguntar com estan tantes i tantes víctimes, a tots aquells que diuen respectar a "LAS" víctimes, però ni han fet una sola visita a la seu des d'on s'intenta(ba) ajudar a tanta gent desassistida i abandonada per les administracions... els hi reescric una part de la sentència de 21 de maig de 2021 (es pot trobar en seccions de les pàgines 992 a 995) sentència que mostra que hi ha jutges que són seriosos i professionals en la seva tasca d'impartir justícia:
“En el presente sumario las víctimas, no obstante el amparo que merecen a la luz de la citada Ley 29/2011, han sido las grandes olvidadas durante la instrucción, lo que en los limitados márgenes procesales que conforme a la LECrim tiene el tribunal se ha tratado de paliar reconociéndoles la legitimación para personarse y ejercitar las acciones penales y civiles, otorgando así al menos su derecho a la verdad y el derecho a que se les tenga como “víctimas del terrorismo” a todos los efectos comprendidos en la referida Ley 29/2011 […]
las víctimas merecen el reconocimiento de dicha condición que conlleva, además del resarcimiento económico por vía administrativa, el todavía más esencial derecho a la memoria histórica. Tienen derecho a conocer la verdad, por lo que tienen legitimación aun cuando no exista sanción penal al haber quedado extinguida la responsabilidad del o de los autores directos por su fallecimiento.
El juzgado acordó la apertura de una pieza separada de fallecidos y otra de lesionados, pero lamentablemente su tramitación ha carecido de sistemática, impidiendo conocer el verdadero número de personas lesionadas en los distintos escenarios, así como determinar el alcance de los perjuicios sufridos desde el momento en que faltan informes periciales forenses, tanto de lesionados extranjeros, como de residentes en España. Los treinta tomos de la pieza de lesionados se han tramitado de forma meramente acumulativa de denuncias, partes médicos, etc, mezclándose los de las distintas víctimas, lo que se ha tratado de paliar por las acusaciones al formular sus conclusiones provisionales solicitando, muchas de ellas, pruebas periciales anticipadas. En cuanto a los daños materiales el olvido del juzgado ha sido absoluto, ningún ofrecimiento de acciones fuera del que se realizó por Mossos d’Esquadra en el atestado unido a la pieza de daños, ni se practicó tasación alguna […].
Sucesos como los acontecidos deben llevar a extremar las medidas en todos los órdenes para evitar su repetición, pero no se atisba un actuar negligente de los cuerpos y fuerzas de seguridad que, aun de manera subsidiaria, comporte la responsabilidad del Estado”.
Como decía un conocido humorista: “ahora vas y lo cascas”
No hay comentarios:
Publicar un comentario