18 Gener 2010 (aprox)
En Robert sempre ha defes la seva antiga profesió de carnisser amb molta dignitat. Una profesió que es va veure obligat a abandonar a consequencia de les cremades i les lesions en órgans (el fetge principalment) rebudes en l'atemptat de “Hipercor”. Per aquesta raó ha aixecat la seva veu quan ha vist que aquesta profesió ppodia ser menyspreada. La revista “El Tall”, del Gremi de Carnissers de Barcelona,va ser un excel·lent altaveu per exigir respecte a la seva professió.
La feina de carnsser mereix la maxima dignitat i respecte
El 1977, poc es podía imaginar un jove de 15 anys que s’aixecaría un matí i li dirían que començaría a treballar en la carnicería on la seva mare compra des de fa molts anys, en el mercat del barri. Dons be, allá estaba un servidor, al Mercat de la Vall d’Hebrón, perdut entre mitges vedelles, devanters, “faldes”, boles, xais.......... aprenent un ofici apasionant i tractant amb les veines i clientes. I si era amb les filles, millor.
Menys encara es podía esperar aquest mateix carnisser que deu anys després, casat i amb dos nens petits, pel fet de estar despatxant deu llibrets de llom en un hipermercat, li explotaría sota els peus un cotxe bomba posat pels terroristes d’ETA. Era el 19 de juny de 1987.
Mentres gaudia de una feina molt dura i alhora molt agradable, intentant despatxar amb la millor de les sonrises i oferint el millor servei posible, de cop i volta allà estava envoltat per la negror i pels crits, patint unes lesions tant externes com internes que, amb el temps, van derivar en una incapacitat total per la meva feina com a carnisser.
Però haver patit aquestes conseqüencies no ha fet que hagi desconectat de la meva antiga professió. Allà on vaig, mentres els altres van a visitar museus, monuments o qualsevol altre indret de interés, jo vaig a veure mercats. Potser no sigui tan turístic com alguns es podríen pensar, però es molt mes interesant. On sinò es reflectéix en tota la seva intensitat i complexitat la vida d’un poble o d’una ciutat?
Des de fa mes de 20 anys he estat treballant per ajudar a tots aquells ciutadans que hem patit un atemptat terrorista, tant a Catalunya com a la resta de Espanya o fins i tot amb atemptats a l’extranger. Es ben cert que l’experiéncia que dona está al darrere de un taulell es molt important a l’hora de saber escoltar i per mi ser carnisser es una professió honorable i digne com la que mes. Per aixó em fa tan de mal quan llegeixo, escolto o puc veure en molts medis de comunicació que, per ejemplificar les conseqüencies de un atemptat terrorista es diu, molt, massa sovint que “tal lloc sembla una carnisseria”, o “ha succeit una carnisseria a tal lloc”.
En 22 anys he fet centenars de entrevistes amb un gran numero de medis de comunicació i sempre que he pogut ho he denunciat: no es llógic ni étic identificar una carnisseria amb una matança, una masacre o un desastre. Cada situació, cada moment, tenen el seu nom correcte i una carnisseria no te per qué ser el sinónim de un lloc on es visqui el dolor o la mort.
Agraeix-ho al Gremi de Carnissers la oportunitat que m’ha dona’t per exposar una opinió que potser sigui molt personal però que es, al mateix temps, un reconeixement a una professió molt respectable, molt enriquidora i molt honesta. Una professió que, per la meva desgracia, em vaig veure obligat a abandonar però que anyoro cada cop que veig a un dels molts amics deshosant o despatxant.
I per cert, es patétic escoltar gent que diu que els carnissers treballen amb un benefici del 400 per cent. En aquests torrats, dir-lis que no saben de qué parlen perque els escandalls diuen el que diuen. La llástima es que molts dels que parlen no tenen ni idea del que es un escandall. Coi!!, feia 20 anys anys que no utilitzaba aquesta paraula tan propia de la nostre feina.
Una forta abraçada a tots els carnissers i carnisseres. I endavant. De tot cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario