28 marzo 2011 (2) Documental Vic TV3

28 març 2011 (2)

La presentació del documental va ser noticia en molts medis de comunicació. Aquí tenim un altre exemple.

més de 1.000 persones reviuen amb emoció l’atemptat d’ETA a Vic

La presentació del reportatge “ETA a la ciutat dels sants” alleugereix la pesada càrrega de 20 anys de silenci. El treball d’Albert Om no decep als assistents, que omplen l’Atlàntida de gom a gom.

 

Dolor, angoixa, molta discreció i una certa dosis d’alliberament. Així s’ha viscut avui a Vic la projecció d’ “ETA a la ciutat dels sants”, un documental dirigit pel periodista Albert Om sobre l'atemptat que va descol·locar tota una ciutat, ara fa 20 anys. El reportatge s’ha presentat en exclusiva aquesta nit a l’Atlàntida i s’emetrà per TV3 el proper dimecres, dins del programa “Sense ficció” i en hora de màxima audiència (21:50 h).

La vetllada ha concentrat més de 1.200 persones, entre els que hi havia familiars de les víctimes i moltes persones involucrades a l’atemptat, com bombers, metges, veïns o periodistes, moltes d’elles protagonistes del documental. L'estrena ha desbordat totes les previsions i ha omplert de gom a gom el teatre, amb totes les entrades exhaurides. El documental s’ha pogut veure a dues de les sales del recinte: la sala Ramon Montanyà, amb 800 places; i l'Auditori Joaquim Maideu, amb 350.

El reportatge no ha decebut i ha estat a l’alçada de la seva enorme repercussió. Om ha presentat un treball amb un acabat exquisit, una gran producció i una ampla representació de testimonis molt propers a l’atemptat, alguns dels quals era la primera vegada que parlaven davant d’una càmera. El repte no era fàcil. Tenia una gran complexitat per la gran càrrega emotiva que representava per a una ciutat que, com diu el seu alcalde Josep M. Vila d’Abadal, va optar per deixar l’atemptat “en un calaix de la memòria”.

Els assistents han visionat el documental amb una gran càrrega emotiva i plens de contradiccions. Així ho reconeixia Carles Furriols, antic regidor d’ERC i metge forense. Per les seves mans van passar tots els cadàvers de l’atemptat. “Estic satisfet, content amb aquest acte, però també nerviós... és un dia molt especial, estrany”, apuntava.

L’acte ha estat presidit per l’alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d’Abadal; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; Joan Salvat, cap de Documentals i director de "Sense ficció”, i el propi autor, Albert Om. Entre el públic, moltes cares conegudes: polítics d’àmbit nacional, com l’exconseller Joan Saura i la seva dona Imma Mayol, o el secretari de Cultura, el vigatà Xavier Solà; una gran representació política comarcal, amb gairebé tots els regidors de l’Ajuntament de Vic, regidors d’altres municipis com Pep Colomer (PSC), el president del Consell Comarcal d’Osona Miquel Arisa, Joan Ballana o l’alcalde Pere Girbau, que era l’alcalde en el moment de l’atemptat; i una llarga representació de la societat civil, amb personatges com el motociclista Àlex Crivillé, la ninotaire Pilarín Bayés, el pare Lluís Rocaspana, el director del diari Ara, Carles Capdevila, o José (Robert) Manrique, exportaveu de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), entre d’altres.

‘Un silenci de cinc minuts que s’ha allargat 20 anys’

La presentació del reportatge coincideix amb el vintè aniversari de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, que va causar la mort de nou persones, entre les quals hi havia cinc menors d'edat. És el més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita i una de les accions de la banda terrorista amb una càrrega simbòlica més potent: ETA atemptant contra la Guàrdia Civil al cor de Catalunya.

Abert Om tira dels seus records personals per narrar els fets en primera persona. El 29 de maig del 1991, quan hi va haver l'atemptat, Om era el subdirector del diari El 9 Nou, que tenia la redacció a 150 metres de la caserna. Va ser un dels primers periodistes que van arribar a la caserna, instants després de l'explosió, i va viure els fets molt de prop.

Vint anys després, Om torna a Vic per trencar el silenci d'una ciutat que, després d'abocar-se en l'ajuda a les víctimes, va preferir oblidar. "Aquest documental és una manera d'explicar 20 anys després el que va passar, el que ens va passar a tots aquell dia, perquè en el moment dels fets no vam tenir gairebé ni temps de pensar-hi", recordava Om. “Els cinc minuts de silenci que hi va haver a la ciutat després de l’atemptat, els hem allargat 20 anys”, ironitzava el periodista pocs minuts abans de la presentació.

Testimonis de primera ma

Per al periodista el principal valor del seu treball és que "un cop passat el temps hem aconseguit que Vic parli d'una cosa de la qual havia preferit no parlar i reflexionar sobre les conseqüències que va tenir".

Precisament, un dels grans actius del reportatge són les aportacions que fan els testimonis que van viure l’atemptat de primera mà. És el cas del guàrdia civil José Gálvez Barragán. La fotografia en què apareix traient a coll de la caserna la filla d'un altre guàrdia civil s'ha convertit en la icona de l'atemptat. També hi apareix Anna Chincoa, els pares de la qual van morir en l'atemptat, i Francisco Sánchez Solís, màxima autoritat de la caserna el 1991.

Altres dels personatges que hi intervenen són Jordi Pujol, president de la Generalitat (1980-2003); Narcís Serra, vicepresident del govern espanyol (1991-1995); José Antonio Ardanza, lehendakari (1985-1999); Josep M. Vila d'Abadal, actual alcalde de Vic; Pere Girbau, alcalde de Vic (1987-1995); Àngel Colom, secretari general d'ERC (1989-1996); i els periodistes Antoni Batista, Miquel Macià, Martxelo Otamendi i Bru Rovira.

Un to ‘crític’

A més de trencar aquest silenci, “ETA a la ciutat dels sants” entra de ple en el debat i aporta un munt de dades per a la reflexió. “L’aspecte crític. Aquest és un dels grans valors que aporta el reportatge”, defensa Joan Salvat.

El documental no defuig el cos a cos i posa al damunt de la taula temes tan delicats com l’homenatge a les víctimes, que ha trigat 18 anys a realitzar-se, per què ETA va escollir Vic o per què no es va fer cap manifestació a la ciutat contra la banda terrorista després de l’atemptat. També es parla de l’actuació de la policia, uns dies després, que va acabar amb la vida de dos dels terroristes responsables de l’atemptat, un desenllaç expeditiu que, “en calent”, no va pas desagradar a la ciutat, segons reconeix l’alcalde Pere Girbau.

Les opinions, algunes sorprenents, s’han anat desgranant durant els 58 minuts que ha durat el documental. Al finalitzar la projecció, un silenci sepulcral ha acompanyat els primers instants dels crèdits. Després, els aplaudiments han retronat amb força i la gent, dempeus, ha dirigit els seus agraïments a Albert Om, que estava al mig de la sala.

‘Vas fer una bona feina aquell dia!’

A la sortida, el reportatge ha rebut una pluja d’elogis per part dels assistents. “És un gran reportatge, de qualitat. Les víctimes estaran molt contentes”, opinava Robert Manrique. “Ja sabíem que Albert Om no tractaria el tema d’una forma barroera. Per això vam oferir-nos a col·laborar”, deia Quim Benavente, que va ser el conductor de la primera ambulància que va arribar al lloc dels fets. “Tot el que sigui descobrir la història es positiu”, afegia el pare Rocaspana.

Altres, però, no estaven del tot satisfets: “L’Albert s’ha oblidat de nosaltres. No menciona els bombers enlloc i nosaltres hi vam ser des del principi”, comentava decebut en veu baixa un bomber.

Alguns dels protagonistes, ja en una ambient més distès, comentaven la jugada. “Vas fer una bona feina aquell dia!”, li deia Pere Girbau a Carles Furriols mentre li donava un cop amistós a l’espatlla. El què dèiem: dolor, angoixa, molta discreció i... força, força alliberament.