“Les víctimes d’ETA es giren contra el PP”
Rajoy s’arrisca a pagar electoralment la utilització que va fer d’aquest col·lectiu en temps d’oposició
El PP comprovarà a la primera si el distanciament amb un ampli sector de les víctimes del terrorisme, a les quals va convèncer durant anys de ser el seu valedor, li passa factura electoral. A cinc mesos dels comicis al Parlament Europeu, primera revàlida a les urnes per al govern de Rajoy, l’ambient es trébol. Veus molt significades del col·lectiu suspenen el PP en política antiterrorista, malgrat que tampoc fa cap dels passos en matèria de distensió que li exigeix la majoría política i social basca. Algunes víctimes fins i tot s’han organitzat per disputar-se l’electorat més a la dreta. Aquesta setmana s’ha presentat Vox, una formació de marcat discurs espanyolista, que reclama “fermesa” contra ETA i que té al capdavant diverses víctimes. El més significat és José Antonio Ortega Lara, símbol al PP durant molts anys d’aquesta contundencia que ara es reclama. Ortega es va donar de baixa del partit indignat pel fet que s’apartés María San Gil a Euskadi.
La “traició” de la qual les víctimes acusen Rajoy té tres eixos: l’excarceració de José Uribetxeberría Bolinaga per un cáncer Terminal, l’aplicació de la decisió d’Estrasburg de derogar la doctrina Parot per allargar les penes i la tolerancia amb la situació de legalitat de Portu. Els consultats acusen al govern del PP de seguir el “full de ruta” que José Luis Rodríguez Zapatero hauria pactat amb ETA, segons ells, abans de de l’anunci del final de la violencia l’octubre de 2011.
Consuelo Ordóñez es germana del regidor del PP Gregorio Ordóñez, assassinat en els anís de la “socialització del dolor”. Ara presideix Covite, l’associació de víctimes basques. “Rajoy està fent tot el contrari del que va prometre. Però hi ha una cosa pitjor: mentéis. Això és el que més ens dol. Zapatero, almenas, ja ens va advertir que volia acabar amb ETA negociant”, argumenta a l’ARA.
Simpatía per UPyD
Ordóñez no milita en cap partit. Diu que no s’ho pot permetre sent presidenta d’una associació. En les últimes eleccions basques va donar suport a Gorka maneiro, d’UPyD. “Defensava al Parlament totes les postres propostes. Està sol davant el perill i l’admiro”, explica. UPyD té moltes simpaties al col.lectiu. Rosa Díez ha sabut recollir suports en aquest món amb un missatge antinacionalista i persegueix il·legalitzar l’esquerra abertzale. No obstant això, el seu passat socialdemócrata –va ser consellera al govern de coalició PNB-PSE- desperta recels als més durs. Ella mesura la seva estrategia. Va donar suport a la concentració a Madrid per l’aplicació de la decisió d’Esrtrasburg el 27 d’octubre en que es va escridassar el PP, però no hi va anar en persona i així va evitar l’escrutini públic.
Un capítol a part mereix la relació del PP amb l’associació majoritària, l’AVT. El teléfon de la seva presidenta, Angeles Pedraza, va sonar la nit de la victòria de Rajoy. Era el president. Per als conservadors, l’escridassada a la plaça Colón era la foto que havien intentat evitar de totes totes des de el principi de la legislatura. L’AVT organitzava, per exemple, manifestacions d’unes guantes desenes de persones davant d’una presó, en contra de la política penitenciària. Però a la manifestació de Madrid es va produir un punt d’inflexió. No obstant, des del faristol, Pedraza feia callar els crits contra el PP. En el discurs, va cridar pel seu nom els suposats culpables de la traició: el magistral espanyol del tribunal, López Guerra, els jutges de l’Audiència nacional i Zapatero. Quan va arribar el torn d’esmentar el govern o el PP, es va limitar a parlar dels “poders públics”. Però Pedraza suspén el govern en matèria antiterrorista. “No ho están fent gens bé. Nosaltres no tenim cap influència en les decisions que pre, però, si no fos per la nostre pressió, encara aniría mes enllà”, resumeix per descriure a aquest diari la relació de l’AVT amb l’executiu.
Com s’ha arribat fins aquí? José Manuel Rodríguez Uribes va ser má dreta de Gregorio Peces-Barba a l’alt comissionat per a les víctimes i després va dirigir l’oficina d’atenció al col·lectiu al ministeri de l’Interior. “El problema no és tant a les associacions com al PP. Durant l’època d’Aznar tenien un paper similar al d’una ONG, però, quan el PP va decidir fer oposició amb la política antiterrorista, algunes es van convertir en un instrument”, rememora Rodríguez Uribes.
L’època més dura
Era l’época en què Francisco José Alcaraz, la veu del col·lectiu més pròxima a la ultradreta, dirigia l’AVT i organitzava manifestacions a Madrid a les quals acudia la plana major del PP, amb Rajoy al capdavant. “Recordo aquella frase de Mayor Oreja ‘les víctimes sempre tenen raó’. I no es així. Han patit moltíssim, estaven abandonades, però es l’estat de dret i el govern qui fixa la política antiterrorista, no les víctimes”, opina Uribes. L’avui professor de filosofía del dret defensa el carácter “plural” del col·lectiu, encara que molts mitjans se centrin sempre en els mateixos. Coincideix amb ell Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i a qui Alcaraz va expulsar de l’AVT. “Qui te més legitimitat? Les víctimes que es manifesten o les que no?”, es pregunta Manrique.
Indignació pel control de la fundació
Maite Pagazaurtundua va ser la presidenta durant una década de la Fundació de Víctimes (FVT), un òrgan creat amb el pacte antiterrorista del 2002 en el qual participen totes les associacions. Durant el seu mandat, mai va secundar cap manifestació i els pocs pronunciaments públics que feia la FVT estaven precedits d’una laboriosa tasca de consens intern. Avui en día, l’únic acord que sembla que hi hagi en el col·lectiu és per criticar la nova presidenta, Mari Mar Blanco, germana del regidor assassinat per ETA. Blanco és membre del comitè executiu del PP. La Fundació va donar suport a la manifestació de la plaça Colón sense consultar cap associació. Blanco hi va ser, però defensant el PP. “El seu nomenament és la máxima prova de l’intent del govern de controlar el teixit associatiu”, asegura Consuelo Ordóñez. Per compensar el fet que amb Blanco es va retirar la retribució a la residenta de la FVT , el partit li va buscar un loc d’assesora al Congrés que mai ha exercit, segons fons parlamentàries.
Opinió:
Només dir que la conversa amb l’amic Pedro Agueda va ser fructífera i molt extensa i de aquesta manera varem poder intercanviar molta informació que servirá per comentar-la en un futur. Agraeix-ho moltissim que en Pedro hagi estat un dels primers periodistes que s’han atrevit a informar sobre la pluralitat existent en el col·lectiu de víctimes del terrorisme, de manera que comenci a ser noticia que hi han moltes víctimes que mai hem entrat en el joc partidista ni polític. Ja va sen el moment de anar explicant qui es qui en aquest mon de la victimología terrorista i quina es la tasca que realitza cadascú, incloent-hi els que diuen ser “representants” però que mai han consultat la opinió a la resta del col·lectiu o que viuen del dolor aliè.
La informació que trobeu en aquest reportatge es una mostre de la dignitat que moltes víctimes mostrem cada día amb el únic interés de que el terrorisme no afecti a cap ciutadá més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario