15 desembre 2017
La llarga resistència
de les víctimes de l'Hipercor
Una exposició a la Fabra i Coats recorda,
trenta anys després, l’atemptat més mortífer d’ETA
La divisió i, a vegades, l’abisme entre víctimes i
administració és força freqüent. Quan s'hi afegeix la indiferència de la
burocràcia, el divorci és dolorós. Jordi Morales, que tenia set anys aquell
fatídic 19 de juny del 1987 en què un cotxe bomba va explotar al pàrquing de
l'Hipercor, a l'avinguda Meridiana de Barcelona, sintetitza el desemparament de
les víctimes en una imatge de l'acte institucional amb víctimes i diputats que
es va fer per commemorar els 30 anys de l’atemptat terrorista: “Quan es va fer
l’homenatge al Parlament ens van fer seure a la quarta fila. És una bona
metàfora, perquè l’únic que han fet és donar-nos l'esquena”, assegura en una de
les entrevistes que es pot veure a l’exposició 'La ferida d’Hipercor. Barcelona
1987', comissariada per l’historiador i periodista Francesc Valls. Els pares de
Morales van morir en l'atemptat, però com que no estaven casats, ell no
apareixia com a víctima a la sentència del 1989. La seva, com la de totes les
víctimes, és una llarga lluita per obtenir el reconeixement.
La foscor
L’exposició, organitzada per
l'Ajuntament de Barcelona i el MUHBA i que es pot veure a la Fabra i Coats fins a l'11 de
març del 2018, és sobretot un homenatge a les víctimes. A través de passadissos
i cortinatges negres, a l’Espai Zero de la Fabra i Coats el visitant s’endinsa en un túnel
del temps que el porta trenta anys enrere, quan Pasqual Maragall va guanyar les
eleccions municipals i Herri Batasuna va obtenir 39.692 vots a Catalunya. Un
cronòmetre marca l’hora exacta de l’atemptat: passaven vuit minuts de les
quatre de la tarda quan trenta quilograms d’explosiu amonal barrejats amb cent
litres de gasolina, sabó i goma adhesiva al maleter d’un Ford Sierra van
explotar al soterrani dels grans magatzems de Sant Andreu.
A la Fabra i Coats es recorden
les manifestacions massives, les reaccions polítiques i les respostes
viscerals, com el comunicat de Foment del Treball que, pràcticament, va demanar
crear una “espècie de GAL”.
"La policia no
va fer res"
A l'Espai Zero del recinte fabril
s’hi exposen els fets un rere l’altre, sense utilitzar adjectius. No fan falta.
Aquell 19 de juny un dels membres d’ETA va trucar des d’una cabina telefònica
per avisar que hi hauria una explosió als grans magatzems entre les 15.30 i les
15.40 h. Va alertar la
Guàrdia Urbana , l'Hipercor i el diari 'Avui', però no es va
actuar. La sentència de l’Audiència Nacional de l’octubre del 1994 és força
clara: “No es va fer absolutament res per intentar el desallotjament i impedir
que el públic i els vehicles continuessin entrant i sortint”. L’única inspecció
la van fer els guàrdies de seguretat de l'Hipercor sense gossos ni material de
detecció. “No estem dient que la policia no va fer correctament el que havia de
fer, és que senzillament no va fer res, es va plegar a interessos comercials
molt defensables, cert, però no a qualsevol preu de vides humanes”, remata la
sentència.
En aquell atemptat diverses
persones van ser atroçment cremades i mutilades. Hi va haver 21 víctimes
mortals i 46 persones van resultar ferides. Les set víctimes que relaten la
seva experiència a 'La ferida d'Hipercor' destaquen una vegada i una altra
l’abandó. “Ningú els va trucar per interessar-se per ells”, diu Valls. Les
víctimes eren treballadors i clients que van coincidir en un supermercat. No
tenien els recursos de la policia, que també havia patit atemptats d’ETA. No es
coneixien. Ningú els va avisar ni de les sentències ni dels judicis. Es van
buscar els uns als altres a través del llistat telefònic per poder-se unir i
organitzar-se. “Trenta anys després encara hi ha temes pendents de solució”,
assegura en un dels vídeos Robert Manrique, que treballava com a carnisser a
l'Hipercor quan va explotar la bomba i que, quan li van tractar les cremades,
va contraure dos tipus d'hepatitis.
No ets víctima si no
eres allà
L'exposició s'acomiada amb un vídeo
de l'homenatge que es va fer en forma de 'performance' i sense discursos
polítics el 17 de juny davant dels grans magatzems, a l'avinguda Meridiana.
Fins al dia abans no es va col·locar una placa que recorda totes les víctimes.
Opinió:
Una nova informació que ens permet tenir coneixement de l’excel·lent
exposició preparada des de el MUHBA i l’Ajuntament de Barcelona. Una exposició
en la que es pot escoltar, veure i “sentir” la realitat viscuda per la majoria
de víctimes de l’atemptat a Hipercor i que, sens duote, aclarirá molts dels dubtes
que encara estan pendents de solució…
No hay comentarios:
Publicar un comentario