24 gener 2018 (19.01.18)
La ferida de
Hipercor. Barcelona vol donar la veu, trenta anys després, a les víctimes de l’atemptat
que va trasbalsar la ciutat
Passaven vuit minuts de les 4 de la tarda quan un cotxe
bomba va explotar a la primera planta del pàrquing dels magatzems Hipercor de
Sant Andreu. Era el 19 de juny del 1987, una data que quedará per sempre més en
la memòria com la del dia en què la banda terrorista ETA va cometre el primer “atemptat
indiscriminat contra la població civil” tal com explica Francesc Valls,
periodista i comissari de la mostra La ferida d’Hipercor. Barcelona. 1987, que
es pot visitar a la Fabra
i Cotas de Sant Andreu. Un espai que ha estat escollit intencionadament, a
manera d’homenatge al barri que va patir la cruenta acció.
Context documental
La tesi de la mostra és simple: explicar com va ser l’atemptat
i donar veu a les víctimes. El recorregut expositiu, sempre amb un solemne
color negre de fons, comenta donant-nos pinzellades del context social i polític
del moment.
S’cabava de desarticular el comando Madrid i ETA va
concentra-se en Catalunya. Uns dies abans havia atemptat a la refineria d’Enpetrol
a Tarragona, on va crear una explosió que va provocar la fugida de 20.000
persones. I Barcelona, que ja tenía la publicitat dels Jocs Olímpics, era un
objectiu. “Van voler sacsejar Barcelona perquè estava en el punt de mira
internacional. Era una ocasió per guanyar notorietat amb les seves
reivindicacions”, diu Valls.
La bomba d’Hipercor va segar la vida de 21 persones i en va
deixar 46 de ferides. La desposta no es va fer esperar: una manifestació a Sant
Andreu dos díes després va reunir 70.000 persones, i unes 500.000 van
congregar-se al Passeig de Gràcia el 22 de juny per condemnar l’atemptat.
Aquests esdeveniments, així com les reaccions que va provocar en l’entorn polític
basc i a la resta d’Espanya, s’expliquen a la mostra des de el relat periodístic,
a partir de notícies i articles d’opinió publicats a la premsa, i des del relat
judicial, amb les sentències que narren els esdeveniments del dia i les condemnes
als responsables.
El discurs de les
víctimes
Però, si hi ha un relat realment colpidor, és el de les
diverses històries personals de les víctimes, la gent que ho va viure en
primera persona p els familiars directes, i del “via crucis que han patit pel
reconeixement dels seus drets, en el cas que hagin estat reconeguts”, comenta
el comissari.
Són históries com la de Xavier Valls, que va perdre el pare
en l’atemptat i explica com la seva mare va enviar telegramas de condol a l’alcalde
Pasqual Maragall i al president Jordi Pujol per l’atemptat que havia patit
Barcelona. Ella, com la resta de les víctimes d’Hipercor, no havia rebut cap
trucada de les administracions preocupant-se per com es trobaven. Després d’aquest
gest, les institucions els van rebre. O la història de Jordi Morales,que va
perdre als seus pares quan tenia set anys, i que explica com a l’acte del 30è
aniversari de l’atemptat al Parlament el van fer seure a la quarta fila (les tres primeres
estaven reservades als polítics). Una clara metáfora de com les víctimes senten
que, al llarg d’aquests anys, els han donat l’esquena.
I és que la mostra també vol evidenciar aquesta separació
entre poder i víctimes, exemplificant “aquest doble discurs que tenen les
administracions que, d’una banda, compadeixen molt les víctimes i, d’una altra,
posen traves per reconèixer els seus drets”, diu Valls.
Ara, trenta anys després, per fi podem veure a l’Hipercor
una placa en honor a les víctimes de l’atemptat. A poc a poc, anem recuperant
la memòria.
MUHBA A FABRA I COATS
CARRER SANT ADRIA 20
DATA: FINS A L’11 DE MARÇ
DE DIMARTS A DIVENDRES DE 12.00 A 20.00
DISSABTE DE 12.00
A 20.00
DIUMENGE DE 11.00
A 15.00
PREU: GRATUI
Ajuntament.
barcelona.cat/museuhistoria
Opinió:
Un resum excelent el que ha fet la Laia Antúnez
Realment estan sent uns dies de molta feina i, al mateix
temps, de molts reconeixements…
No hay comentarios:
Publicar un comentario