15 agost 2020
Jaume Alonso
Cuevillas: «Espanya no ha intentat esbrinar-ho tot sobre el 17-A»
L'advocat de la família del Xavi Martínez, el nen de tres
anys assassinat a la Rambla
en els atemptats de fa tres anys, creu que la investigació s'ha tancat en fals
i sosté que el judici a l'Audiència Nacional tindrà "poc recorregut"
Catalunya afronta els tres anys dels
atemptats del 17 d'agost més pendent de controlar els brots de coronavirus que
no pas de recordar les víctimes mortals i els ferits dels atacs a Barcelona i
Cambrils. Tres anys després dels fets, el cas es troba a les portes del judici
a l'Audiència Nacional després que el jutge instructor hagi tancat la
investigació. Una investigació que, a parer de l'acusació particular exercida
per l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, s'ha tancat en fals, amb moltes preguntes
per resoldre, i amb evidències d'una manca de voluntat per part de la justícia
espanyola d'aprofundir en els fets i saber tota la veritat. "Espanya no ha
intentat esbrinar-ho tot sobre els atemptats", constata l'advocat en
aquesta entrevista amb NacióDigital.
Sobre la taula hi ha més preguntes que respostes i "dubtes raonables" que qüestionen la veritat oficial que ha establert l'Audiència Nacional. A la vista oral no s'hi jutjarà els tres supervivents de la cèl·lula terrorista per l'assassinat de 16 persones ala Rambla de Barcelona i
tampoc s'aprofundirà en els vincles entre Abdelbaki Es Satty i el CNI i en
demostrar si l'imam de Ripoll va morir a l'explosió d'Alcanar. Per tot plegat,
Cuevillas sosté en aquesta conversa que el judici tindrà "poc
recorregut" i ja té posada la mirada en portar el cas en d'altres
jurisdiccions estrangeres. A banda dels atemptats, el també diputat de Junts
per Catalunya (JxCat) al Congrés repassa l'actualitat política, parla de Carles
Puigdemont, de l'exili i de la importància de la sentència belga sobre Lluis Puig.
Sobre la taula hi ha més preguntes que respostes i "dubtes raonables" que qüestionen la veritat oficial que ha establert l'Audiència Nacional. A la vista oral no s'hi jutjarà els tres supervivents de la cèl·lula terrorista per l'assassinat de 16 persones a
-Han impulsat fa unes setmanes la iniciativa “Volem saber la
veritat”. Són optimistes per saber ben bé què va passar?
- La veritat absoluta no la sabrem. Partim
de la decepció de veure que la justícia espanyola no ha volgut aprofundir en el
17-A. A la causa parteixen d'una premissa enganyosa: com que els autors
materials dels atemptats de Barcelona i Cambrils són morts, en aquest judici no
es jutgen els assassinats. És discutible, perquè si formes part d'una cèl·lula
terrorista que preparava explosius i que volia atemptar, no té cap sentit que
no se'ls imputi responsabilitat per les morts als supervivents. I més encara
des del moment que ens admeten com a acusació particular: si els morts de la Rambla no formen part
d'aquest judici, com és que als pares del Xavi -i a mi com a representant- ens
han admès com a acusació?
- Vostè ha estat molt crític amb la
instrucció que ha fet l'Audiència Nacional. Com s'expliquen les llacunes que hi
ha?
- Ho han resolt així per tancar les portes
a la investigació. El juliol passat cam demanar investigar la relació entre el
CNI i l'imam de Ripoll perquè estan acreditats una sèrie de vincles, però ens
ho van negar. La Fiscalia
s'hi va oposar i el jutge va acceptar el seu criteri. Tenim la sensació que els
serveis secrets i amb les suposades relacions amb l'imam són matèria que no es
pot tocar. A partir d'aquí, el judici té poc recorregut. Es jutgen tres
supervivents acusats de tinença d'explosius, estralls i pertinença a
organització terrorista, però no se'ls acusa per cap de les morts. El judici
l'hem de fer i celebrar, perquè es poden produir revelacions inesperades, però
tenim la vista posada a poder acudir a altres jurisdiccions. Cal esgotar les
possibilitats d'investigació a Espanya i, quan es confirmi que l'Estat no ha
anat més enllà i no ha intentat esbrinar-ho tot sobre els atemptats,
intentarem, amb víctimes d'altres països, poder anar a altres
jurisdiccions.
Ha obert moltes carpetes. Anem per
parts: ha dit que hi ha vincles acreditats
del CNI amb l'imam de Ripoll. Quins
són aquests vincles?
- Hem presentat un escrit d'acusació de
més de 130 pàgines on queda molt ben explicat. Es Satty va rebre visites a la
presó de Castelló dels serveis secrets quan hi complia condemna per un delicte
de tràfic de drogues. Va passar una època fent d'imam en un poble de Bèlgica:
el testimoni del president de la mesquita diu el va sentir parlant en castellà
i Es Satty li va dir que parlava amb els serveis secrets espanyols. Consta que
tenia monitoritzats els telèfons. L'imam va complir condemna per tràfic de
drogues, i això comporta l'expulsió de l'Estat si no tens nacionalitat
espanyola. Misteriosament li van revocar aquesta expulsió i això mai passa
després d'una condemna per drogues, tal com diuen advocats especialitzats en
aquest camp. Per què ha passat això? Sembla clar que hi ha una relació entre
l'imam de Ripoll i el CNI.
- La periodista Anna Teixidor, al
seu llibre Sense por de
morir (Pòrtic), diu que a Ripoll corre el rumor que Es Satty
no és mort. Vostè això també ho ha dit.
- He dit que no hi ha constància que sigui
mort. La precisió és important. Personalment, jo crec que és viu, però això no
ho puc afirmar perquè no tinc evidències. A la casa d'Alcanar hi havia tres
persones: un sobreviu i se'l jutjarà, i els altres dos són dos perfils
genètics. Un d'ells és germà d'altres membres de la cèl·lula i és fàcil d'identificar,
l'altre és dubtós. Hi ha una sèrie de comissions rogatòries al Marroc però hi
ha un moment en què es perd la pista. En un moment donat es decideix que aquell
perfil genètic coincideix amb Es Satty. Si només hi hagués hagut tres persones
a la casa, això seria una deducció lògica, però els testimonis dels veïns diuen
que hi havia quatre o cinc persones. Quan s'està produint la primera explosió
es veu sortir una furgoneta blanca a tota velocitat, que pocs dies després
apareix a
No hay comentarios:
Publicar un comentario