04 agosto 2020 larepublica.cat

04 agost 2020 larepublica.cat

Javier Martínez: “Va morir el meu fill pel Procés i la nostra llibertat?”

Potser algun dia hi haurà justícia. Però avui dia, clarament no ens representa gens de benefici formar part de la UE des del punt de vista jurídic

Toni Strubell i Núria Bassa .-  El 17 d’agost de 2017 va tenir lloc l’atac terrorista a les Rambles de Barcelona en el qual va morir Xavi Martínez, de 3 anys, juntament amb el seu oncle i altres 13 víctimes. El seu pare, Javier Martínez  vol arribar al fons del cas actuant com a acusació particular a través de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas. Asseguren que el CNI va retenir dades vitals als Mossos que podrien haver evitat que els atacs es produïssin. També expressen dubtes sobre els repetits contactes mantinguts entre Abdelbaki Es Satty, el líder terrorista dels atemptats, i els serveis secrets espanyols (CNI). Demanen saber, per exemple, per què Es Satty no va ser expulsat d’Espanya el 2006 quan va ser investigat per terrorisme. O, de nou, el 2014 després d’haver complert una condemna per tràfic de drogues. Com es va deixar que Es Satty treballés com a imam a Ripoll amb el CV que arrossegava? Cal recordar que aquests atacs van tenir lloc només 46 dies abans del 1-O. Coincidència? Teoria de la conspiració? Negligència?

Javier Martínez insisteix que aquest no va ser un atac gihadista més, com reclama el fiscal i la policia. De fet, que Javier Martínez hagi rebut amenaces anònimes per voler-ho investigar, ho fa sospitar. Segons apunta, cada dia té més dubtes sobre què hi va haver darrere l’atac que va matar el seu únic fill Xavier. Vol assegurar-se que res semblant li pogués passar a les seves dues filles. Aquestes són les preguntes que li vam fer:

Tens esperances que el pròxim judici (encara sense data) pugui aclarir la veritable naturalesa dels atacs?

Malauradament, cada dia en sóc menys optimista. Incomprensiblement, la Guàrdia Civil i la fiscalia han exclòs el testimoni de l’imam belga del sumari. Això obstrueix la possibilitat de poder demostrar que Abdelbaki Es Satty, la persona responsable dels atemptats, estava en contacte directe amb els serveis secrets espanyols des de feia temps. No es parla d’això en l’informe de fiscalia sinó que un vital sumari belga de vuitanta pàgines s’hi resumeix en cinc. Molta informació sobre les connexions internacionals del grup terrorista d’Es Satty hi resulta misteriosament ocultada. No hi ha justícia, ni consideració envers les víctimes. L’Estat només està per defensar-se, no les veritables víctimes del cas, que podrien acabar sense cap tipus d’indemnització.

Creus que un judici del 17A a França podria ser més just que el de l’Audiencia Nacional d’Espanya?

Sens dubte. Es podrien incloure una setantena de víctimes més que els tribunals espanyols no admeten en el cas. És probable que els testimonis claus siguin acceptats en un sistema judicial més imparcial i rigorós com el francès. A Espanya no hi ha voluntat d’investigar la implicació coneguda d’Es Satty en altres atemptats (per exemple, a Casablanca i Madrid) o la seva inquietant relació amb el CNI. Creiem que Es Satty no és un gihadista a l’ús sinó un mercenari. Amb tantes irregularitats flagrants, és inconcebible que el Parlament espanyol hagués descartat crear una Comissió Parlamentària sobre el 17A com s’ha produït en altres parlaments de la UE davant d’episodis similars. A més, a la Comissió 17A creada al Parlament de Catalunya, la directora de la CNI i la ministra responsable dels afers catalans en el moment de l’atac, Soraya Sáenz de Santamaría, ni tan sols van presentar-s’hi. Aquesta gent té alguna cosa a amagar i a França esperem poder aprofundir molt més en aquest cas.

Segons afirmeu, l’Estat no va controlar la venda de precursors explosius segons el que estableix la normativa de la UE. Denunciareu el fet al judici?

Aquest és un tema clau. Per demostrar que l’Estat va ser negligent en el tema dels explosius del 17A, cal recordar que l’any 2014 la UE ja advertia de la necessitat de legislar sobre la venda de precursors explosius. És a dir, tres anys abans dels atemptats. Espanya va ignorar això i va donar peu a la gran acumulació d’explosius a Alcanar amb el resultat de l’enorme explosió que s’hi va produir. Per què la policia espanyola no va detenir el grup de joves que ocupaven una casa a Alcanar quan tenien un control sobre els seus moviments i els seus telèfons mòbils? Per què no interessa aprofundir en tot això? Almenys podria ajudar a aconseguir una indemnització per a les víctimes que estan en un estat d’abandonament flagrant per part de l’Estat.

Alguns mitjans de comunicació també han afirmat que en algun moment es va trencar la cadena d’ADN d’Es Satty i que serà difícil demostrar o descartar la seva mort a Alcanar. Teniu dubtes que Es Satty pugui estar mort, tal com afirmen alguns?

Hi ha hagut moltes irregularitats en la recollida de proves que haurien pogut determinar si les restes trobades a Alcanar són o no d’Es Satty. Creiem que la cadena de custòdia d’ADN està trencada i que no hi ha proves que demostrin que està mort. Potser està viu. El que ens crida l’atenció és la ineficàcia de l’Estat en el control d’aquestes proves, amb la possible connivència del Regne del Marroc.

Hi ha informes que algunes agències de servei secret sabien per endavant que hi hauria un atac al voltant del 17A. Quin creieu que era l’objectiu real dels terroristes aquell dia?

Sospitem que la Rambla i Cambrils no eren els objectius reals d’aquest grup. Probablement tenien plans molt més ambiciosos amb possibles objectius a la ciutat de Barcelona, ​​com el Nou Camp o la Sagrada Família. Pensem que això hauria provocat una intervenció d’emergència per part de l’Estat i una ocupació militar dels punts estratègics de Catalunya just abans del Referèndum. En aquest sentit, és sospitosa l’acumulació de tropes que hi va haver en aquells moments a diverses instal·lacions militars a Catalunya i al seu entorn amb l’excusa que s’hi estaven realitzant maniobres. També cal destacar que el ministre d’Afers Exteriors, el Sr. Margallo, hagués dit, un temps abans dels atemptats, que fets transcendentals es produirien a Catalunya l’agost del 2017. Tot i això, cap jutge el va cridar a declarar sobre el fet. Per què no? 

Heu creat l’associació “17A, volem saber la veritat”. No confieu en la justícia espanyola per saber la veritat?

No. Per això hem creat aquesta iniciativa per descobrir per què va morir el nostre fill. El nostre objectiu és que un fet semblant no pugui passar de nou. També hi ha la qüestió de finançar l’acusació particular. Els acusats supervivents ni tan sols han estat acusats d’assassinat, només de complicitat, la qual cosa limita molt l’abast de l’acusació particular, fins i tot la possibilitat que les víctimes rebin una indemnització. Estem en un estat d’indefensió similar al que ens trobaríem a Turquia. No hi ha justícia. El sistema jurídic espanyol, amb l’assentiment de la UE, no està sotmès a cap mena de control real. Com en tants casos, quan arriben sentències correctores de la UE, el perjudici ja està fet i la compensació ridícula. Mireu sinó els sis anys i mig de presó del líder basc Arnaldo Otegi. Un cop complerts, el TEDH surt dient que no s’haurien d’haver complert! Les mancances flagrants de la UE pel que fa a la justícia té un enorme deute amb Catalunya i l’Estat espanyol. Potser algun dia hi haurà justícia. Però avui dia, clarament no ens representa gens de benefici formar part de la UE des del punt de vista jurídic.