17 agost 2020
El judici del 17A
Ja
fa tres anys dels atemptats jihadistes a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de
2020 i encara no està clar si el judici sobre aquells fets començarà a
l’Audiència Nacional a la tardor. El que és segur és que provoca moltes
incògnites inquietants. El judici que hauria d’aclarir què va passar exactament
aquell dia, quins eren els responsables dels atemptats i com va poder passar
naixerà amb tantes incerteses que probablement no aclarirà cap d’aquestes
preguntes, i especialment l’última: com és possible que l’imam de Ripoll —que
havia estat a la presó per tràfic de drogues— fos alhora confident del Centre
Nacional d’Intel·ligència i líder de la cèl·lula terrorista que va dur a terme
els atemptats.
En
qualsevol país democràtic aquesta coincidència esdevindria un escàndol d’abast
internacional, un tsunami amb conseqüències polítiques immediates. Si Mohamed
Atta —líder dels atemptats contra les Torres Bessones— hagués estat confident
de la CIA , Bush
hauria fet rodar caps ràpidament, sobretot per evitar que els dits de
l’oposició l’assenyalessin a ell com a últim responsable. Ací, el judici de
l’Audiència Nacional no tractarà aquest punt, perquè, segons el jutge, això
constituiria “una veritable cascada de noves diligències sobre la base,
absolutament òrfena de suport, d’una teoria conspirativa”. No es tracta de
descobrir una conspiració sinó d’aclarir l’abast de la incompetència de la
intel·ligència espanyola, que mantenia relacions —això és el que es fa amb un
confident— amb el cervell de l’atemptat més sagnant de la dècada a l’Estat.
Aquesta
inoperància, desídia o, una altra vegada, incompetència de l’Audiència Nacional
alimenta més les teories conspiratives que la investigació de tots els elements
foscos de l’atemptat. En una entrevista en aquest número d’EL TEMPS, l’advocat
Jaume Alonso-Cuevillas, que representa el pare del Xavi, el nen de tres anys
mort en l’atemptat de la Rambla ,
destaca el fet que les morts de Barcelona i Cambrils queden fora del judici
perquè es considera que tots els responsables van morir en les hores següents
als atemptats. I assenyala diverses qüestions que no queden aclarides per les
investigacions. En primer lloc, un bitllet d’avió a Brussel·les que es va
comprar la nit del 17 d’agost i que no se sap si algú el va utilitzar ni qui
era aquest algú. En la mateixa operació també es comprà un bitllet a Milà que
sí va fer servir una neboda del terrorista que va atemptar a l’aeroport i al
metro de Brussel·les el 2016.
En
segon lloc, hi ha dos punts foscos sobre el tracte que es dona a Es-Satty i,
fins i tot, sobre la seva mort. L’imam de Ripoll havia estat condemnat a cinc
anys per tràfic de drogues. La mesura immediatament lligada a aquesta condemna
és l’expulsió però Es-Satty mai va ser expulsat. El segon punt és encara més
inquietant, perquè implica que no s’ha certificat amb total certesa la mort
d’Es-Satty a la casa d’Alcanar que va explotar. Segons Alonso-Cuevillas, un
dels perfils genètics aconseguits en aquell xalet “acaba sent atribuït, després
de molts salts al buit que no estan justificats per part del jutjat —i no dels
Mossos— a Es-Satty”.
Són
massa les incògnites que el judici deixarà sense resoldre en un cas que hauria
de ser aclarit de manera diàfana. Ni que siga per respecte a les 16 víctimes
mortals i els 170 ferits que van provocar els atemptats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario