16
agost 2020 (15.08.20)
Agustí
Carles
ADVOCAT
“O l’imam és viu o hi ha més
implicats”
L’advocat
dels pares de Xavier Martínez, el nen de 3 anys assassinat a la Rambla , denuncia una
investigació judicial deficient dels atemptats i poc interès a aclarir, tres
anys després, els fets
Falta fixar la data del judici del 17-A, però el jutge instructor ha
acotat els fets a l’explosió d’Alcanar i en deixa fora els atemptats de
Barcelona i Cambrils. Què implicarà això?
És
el que intenta delimitar el jutge en la interlocutòria de processament, que als
tres acusats només se’ls jutgi pels fets d’Alcanar. Però si fos així què hi
pintem nosaltres com acusació particular de la família d’una de les víctimes, i
tota la resta de víctimes i lesionats que estem en el procés? Teòricament ens
haurien d’haver expulsat de la causa, però el fet que encara hi siguem és que,
malgrat que es jutgi les persones que estan relacionades amb l’explosió
d’Alcanar, també hi ha la possibilitat, com defensem nosaltres, que els acusats
puguin ser considerats responsables dels atemptats. Ens trobem en aquest debat
sobre quins són els fets que s’han de jutjar. La sala de l’Audiencia Nacional
no s’ha pronunciat dient que al judici ja es veurà, i no ha entrat en el fons
de la qüestió.
El fiscal no els acusa d’assassinat, però vosaltres i bona part de les
acusacions plantegeu un judici molt diferent.
El
delicte de terrorisme té un apartat que castiga l’organització terrorista amb
objectiu de matar. Nosaltres estem aquí. La cèl·lula terrorista amb quin
objectiu es va crear? Per fer mal, atemorir la gent... Ho van aconseguir? Sí.
Com ho tenien previst en un primer moment? No, van canviar els plans, però
l’objectiu era matar. I entenem que en són responsables tant els autors
materials dels atemptats com la resta dels membres de la cèl·lula.
I per això demaneu que se’ls imputin totes les morts que hi va haver a
Barcelona i a Cambrils?
Si
la policia no hagués abatut els altres integrants de la cèl·lula i fossin vius,
és clar que tots haguessin estats jutjats per organització terrorista amb
resultat de mort. Tots. Ara tenim que els autors directes són morts i el que no
quadra és la teoria del fiscal, que manté que només ells, els morts, eren
responsables dels atemptats. Estaven tots junts, per això es diu organització
terrorista.
Fins a quin punt confieu que el judici servirà per poder resoldre els
interrogants sobre aquests atemptats?
Després
de la conclusió del sumari, nosaltres vam fer unes al·legacions posant al
descobert tota una sèrie de mancances en la investigació i vam proposar una
sèrie de proves...
La resposta va ser que atiàveu teories conspiratives…
En
la resposta a les nostres al·legacions, la sala que haurà de jutjar els fets
ens deia que el que explicàvem semblava una teoria conspirativa, i jurídicament
una sala sentenciadora no ha d’utilitzar aquest tipus d’expressions. Podria
haver dit que no creia necessari practicar més proves…, però amb aquesta
expressió la sala queda viciada. Recordem que és la sala que haurà de jutjar i
dictar sentència sobre els fets, i d’alguna manera ja ha pres una decisió, i
tot fa pensar que en el moment que hagin d’assenyalar judici no acceptaran les
proves que plantegem i tornaran a la teoria que el que va passar a Barcelona i
a Cambrils no s’ha d’investigar en aquest judici. Aleshores si no s’investiga
aquí, on s’ha d’investigar?
Us heu plantejat recusar el tribunal?
És
un plantejament que ens fem, però primer hem de veure quina actitud té el
tribunal a l’hora d’admetre la prova que proposem i veure si aquesta sala està
disposada a escoltar-ho tot. Quan sapiguem com enfoca el judici, serà el moment
de saber si aquella expressió que se li va escapar sobre les teories
conspiratives, va ser només un rampell, o si la seva voluntat és anar fins al
fons. Volem saber la veritat del que va passar i hi ha coses que no han estat
investigades.
Qüestioneu que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, que va captar els
joves, sigui mort. Si més no que hagi quedat acreditat…
Hi
ha hagut força irregularitats en tot el procés. D’una banda, un secret de
sumari llarguíssim, que creiem que no estava justificat. Això va fer que tot
s’anés endarrerint i, a més, quan acaba una causa s’ha de digitalitzar i
pujar-la al núvol perquè ho puguem consultar i això requereix uns mesos de temps.
Ens vam trobar que algunes peces del sumari, com la de la comissió rogatòria al
Marroc sobre les proves d’ADN per identificar Es-Satty, no les vam poder
consultar fins al gener del 2020. Fins fa pocs mesos, doncs, no vam tenir
informació de com havia acabat tot el tema de la identificació de les restes
que s’atribuïen a Es-Satty. I quan podem accedir-hi és quan veiem coses que no
lliguen.
A la casa d’Alcanar es van trobar restes de dues persones: les del jove
Youssef Aalla i les altres es va dir que eren d’Es-Satty. Què va passar?
Es
va fer una comissió rogatòria al Marroc per prendre mostres d’ADN de familiars
d’Es-Satty per després comparar-les amb les que es van trobar a la casa
d’Alcanar. Les mostres dels familiars no es van enviar aquí per fer les anàlisis,
sinó que es van fer directament al Marroc, a Casablanca. Això d’una banda; de
l’altra, l’informe és de només un foli i mig i no hi ha els paràmetres
comparatius que es fan constar habitualment. Només s’especifica que s’han
comparat unes mostres i que han donat un resultat, en aquest cas, una
identificació positiva. Això fa impossible que els biòlegs d’aquí puguin mirar
si s’ha fet bé. I és quan nosaltres reclamem saber d’on surt aquesta anàlisi, i
si s’ha fet bé, i ens diuen que no. Fa la impressió que busquen un judici de
perfil baix i de no investigar res més, i això ens sorprèn, sobretot, perquè ho
deneguen dient que és una “teoria conspirativa”.
Al marge d’aquestes proves, també al·legueu que es va declarar la mort
d’Es-Satty fins i tot abans de tenir l’informe d’ADN del Marroc. Com és
possible?
Aquesta
és una altra de les moltes irregularitats que hi ha en el procediment. La Guàrdia Civil tres
dies després dels atemptats, en els seus informes, ja dona per mort Es-Satty,
quan encara no hi ha cap informe biològic que digui res sobre això. A qui
s’havia identificat era a Youssef Aalla, perquè es van poder comparar les
restes amb les mostres d’ADN dels seus germans, que van ser abatuts a Cambrils.
I el jutge, el 22 agost, quan decreta presó per als processats, ja afirma en la
interlocutòria que Es-Satty és mort. Però més tard, el desembre del 2017, el
jutjat d’Amposta que investiga l’explosió d’Alcanar demana als biòlegs de
Barcelona si poden confirmar si les mostres que queden per identificar corresponen
a l’imam de Ripoll, i informen que no es pot confirmar aquesta identificació.
Malgrat això, totes les resolucions judicials el donen per mort, excepte els
informes dels Mossos, que sempre que parlen d’Es-Satty el ressenyen com
“presumptament mort”. Fins i tot s’ordena l’enterrament i la certificació de la
mort d’Es-Satty al registre. Això no encaixava, però vam suposar que les
gestions del Marroc finalment haurien permès identificar les restes...
I trobeu més sorpreses…
Els
resultats de la comissió rogatòria arriben l’abril del 2018 –Es-Satty abans ja
ha estat donat oficialment per mort– i veiem que l’anàlisi de les mostres
d’ADN s’han fet al Marroc, quan l’ordre del jutge que investiga els atemptats
era que s’enviessin les mostres dels familiars per fer a Espanya tot el procés
d’anàlisi. Qui decideix que es faci al Marroc? Doncs no ho sabem. I quan
arriben els resultats, el jutge, senzillament els adjunta a la causa. Amb què
van comparar a Casablanca les mostres dels familiars d’Es-Satty? Doncs tampoc ho
sabem.
Sospiteu que aquestes irregularitats poden ser un intent de tapar una
relació d’Es-Satty amb el CNI?
Tot
sembla indicar això. Consta que quan Es-Satty era a la presó de Castelló va
rebre visites de la
Guàrdia Civil i de membres del CNI, una cosa estranya, i
nosaltres demanem que aquests agents declarin i el jutge i la sala
d’apel·lacions ens diu que no. Més endavant descobrim que tres dies després
dels atemptats, el 20 d’agost, es va prendre declaració, a Bèlgica, al
president de la mesquita de Diegem, Soliman Kaychoua, on Es-Satty havia fet una
estada. En la declaració explica que en una ocasió el va sentir parlar per
telèfon, en castellà, i en interessar-se amb qui parlava li va dir que amb els
serveis secrets espanyols. No sabem quina relació hi podia tenir, si n’era
confident, o ho feien per vigilar-lo…, però és important aclarir-ho.
I d’aquesta declaració feta a Bèlgica quan en teniu constància?
La
declaració s’aporta a la causa per la Guàrdia Civil en un CD, però en el document
adjunt en què es fa el resum del contingut ni la mencionen. El fiscal l’aporta
després en neerlandès i diu que la traducció està al CD, i tot això queda entre
milers i milers de folis.
Ho veieu com un intent d’amagar-ho?
És
una manera d’amagar-la i ens n’acabem assabentant arran de l’atestat sobre un
dels processats en què es menciona l’estança d’Es-Satty a Bèlgica, i aleshores
s’adjunta la declaració traduïda del president de la mesquita belga. La
declaració aporta un altre element important: Es-Satty també li explica que ha
decidit marxar de Bèlgica perquè se sent controlat, mentre que a Espanya pot
fer el que vol. I tot plegat són massa casualitats.
Demaneu investigar molts altres aspectes. Per exemple, dieu que just en
el moment de l’explosió va marxar de la casa d’Alcanar una furgoneta.
Com
que el 22 d’agost el jutjat ja dona per mort Es-Satty, això pot explicar que no
es fessin segons quines investigacions, per exemple, per què no es va trobar
entre la runa d’Alcanar el mòbil que utilitzava o on era la seva furgoneta...
Però el que és clar és que els veïns van veure marxar just en el moment de
l’explosió una furgoneta, la d’Es-Satty. I si ell realment era mort, qui la va
agafar? Qui va marxar just en aquell moment de la casa d’Alcanar? Aquesta
furgoneta apareix al cap de quatre dies a Santa Carles de la Ràpita , prop d’una
carnisseria marroquina on, segons un testimoni, s’havia vist en una ocasió
Es-Satty parlant discretament amb el propietari, tot i que aquest ha negat que
el conegués. Tot això ha quedat per investigar. I, per tant, si Es-Satty és
efectivament un dels morts, vol dir que potser falta algun altre membre de la
cèl·lula.
I el tema del mòbil?
Quan
repassem minuciosament tota la documentació del sumari ens adonem que bona part
dels aparells electrònics que hi havia a la casa van quedar malmesos però no
destruïts. Repassem el que hi havia i casualment no apareix el mòbil Nokia gris
que Es-Satty utilitzava, segons han declarat el seu company de pis i el jove
ferit a Alcanar. Més incògnites. Un mòbil que l’endemà de l’explosió rep
trucades de telèfons marroquins de tres minuts de durada..., i tampoc sabem res
sobre aquestes trucades. I tot plegat fa que se’ns activin les alarmes sobre
coses que no encaixen o no s’han investigat prou. I no podem oblidar el compte
de correu, un compte que els Mosos van descobrir que utilitzava la tècnica de
la “bústia morta”. Una tècnica que fan servir habitualment els serveis secrets
per mantenir comunicacions segures entre dues o més persones a través de
missatges que en lloc de ser enviats es deixen com a esborranys. Entre les
restes d’Alcanar es va trobar el nom del compte de correu i la contrasenya.
Després dels atemptats, el dia 18 d’agost a les 9.05 h, algú va accedir a
aquest compte. Qui? Tampoc ho sabem. Algú esperava instruccions?
I també parleu d’una foto misteriosa...
Entre
les restes de l’explosió apareix la fotografia d’un home, que coincideix amb la
descripció que fan els veïns sobre una de les persones que freqüentaven la casa
d’Alcanar: un home més gran, de barba retallada, d’uns 60 anys, que conduïa
també una furgoneta i vestia gel·laba. Tampoc s’ha aclarit qui és aquesta
persona i la relació amb la resta de la cèl·lula.
Es podran aclarir en el judici els dubtes sobre la mort d’Es-Satty?
Inicialment,
havíem demanat que s’enviessin aquí les mostres d’ADN dels familiars d’Es-Satty
i que es fessin les comprovacions, però com que se’ns va denegar, ara demanem
que declarin al judici, per videoconferència, les dues biòlogues que van fer
les proves a Casablanca, perquè ens aclareixin qui, com i quan els va enviar
les mostres des d’Espanya per poder fer la comparativa d’ADN, perquè tampoc
queda clar com van obtenir aquestes mostres. Les preguntes són: qui les envia?
Què s’ha enviat? Qui dona l’ordre? No hi ha constància, en el sumari, que el
jutge ordeni a la Interpol
que ho enviï. Tot plegat genera massa incògnites.
Reclameu que es declari la responsabilitat de l’Estat en els atemptats.
Per quin motiu?
Primer
vam plantejar la via més tècnica, i vam demanar la declaració com a imputat de
l’exsecretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, per no haver exercit
els controls necessaris en la venda de precursors per a explosius. Hi ha una
normativa europea, vigent des del 2014, que obliga a fer aquests controls, però
tot i així la cèl·lula va aconseguir comprar precursors en grans quantitats
sense que saltés cap alarma. Com que se’ns va negar la imputació de Nieto, el
que hem plantejat és que a banda de la falta de control des del Ministeri de
l’Interior, hi ha hagut tot un sistema policial, judicial i fiscal que ho ha
amagat, que no ha fet cas d’aquesta normativa que tenien l’obligació de
conèixer, i que ningú admet que hi ha hagut un forat de seguretat bestial. És
evident que l’Estat ha negligit, i que hi ha hagut un silenci per amagar-ho i
no reconèixer-ho.
Si en el judici no es poden aclarir aquestes incògnites que plantegeu,
fins on esteu disposats a arribar?
Hem
de veure quin és el criteri de la sala i què ens deixa fer al judici. Seguirem
intentant aclarir totes aquestes incògnites i, en cas que ens tanquin totes les
portes, tenim una altra via, fora de la jurisdicció espanyola, atès que hi ha
víctimes d’altres països, i com que existeix el que es diu la justícia
universal, hi hauria la possibilitat que aquestes persones instessin una
investigació als seus estats. No descartem portar el cas a altres
jurisdiccions.
Si es porta aquest plet a una altra jurisdicció, contra qui aniria
dirigida la investigació?
Contra
l’Estat espanyol, per no haver investigat correctament, si es dona el cas.
De quins països estaríem parlant?
En
Javier Martínez, el pare del petit Xavier, està en contacte amb diferents
víctimes i vol crear una associació de víctimes del 17-A de diferents països
perquè en nom dels que hi estiguin interessats es puguin demanar aquestes
investigacions. Hi ha contactes amb víctimes dels Estats Units, Austràlia,
Bèlgica, França, Itàlia… Alguns d’ells estan també en la causa que se segueix a
l’Audiencia Nacional.
Per això és imprescindible haver esgotat tots els processos aquí?
Depèn
de com reaccioni la sala. Si el tribunal no admet d’entrada cap de les proves
que proposem i no està disposada a investigar tots aquests buits, aleshores ens
ho podem plantejar i obrir aquesta via internacional. Si són més cauts i ens
permeten bona part dels interrogatoris, caldrà esperar a veure què surt del
judici.
El judici es farà en breu?
Els
acusats són a la presó, i ja fa tres anys que hi són, se’ls ha prorrogat la
presó preventiva, que només pot durar quatre anys i, per tant, comptem que el
judici es podria celebrar aquesta tardor.
INTERROGANTS
“VOLEM SABER LA VERITAT DEL QUE VA
PASSAR, I HI HA COSES QUE NO HAN ESTAT INVESTIGADES”
FORAT DE SEGURETAT
“NINGÚ HA ADMÈS QUE HI VA HAVER UN FORAT DE SEGURETAT
BESTIAL, QUE VAN PODER COMPRAR ELS PRECURSORS DELS EXPLOSIUS SENSE QUE SALTÉS
CAP ALARMA”
CAS TANCAT
“Fa
la impressió que busquen un judici de perfil baix per no investigar res més, i
això ens sorprèn”
No hay comentarios:
Publicar un comentario