26 agost 2020 (3) ElPuntAvui

26 agost 2020 (17.08.20)

Editorial

La Rambla de Barcelona va recordar ahir la tràgica jornada del 17 d’agost del 2017, en què el terrorisme gihadista va atemptar a Barcelona, Alcanar i Cambrils i va provocar 16 morts, desenes de ferits i centenars de víctimes col·laterals. Cap d’ells necessita un acte com el d’ahir, breu, sobri i de circumstàncies, per recordar aquella data i el dolor i l’angoixa que va sentir, però això no exclou que continuï sent un acte necessari per diversos motius. El primer, sens dubte, per donar escalf a totes les víctimes directes o indirectes dels atemptats, les que el govern espanyol ha reconegut i ajudat i les que, ans al contrari, han rebut el cop de porta de l’administració perquè el terror els va passar fregant pel cantó i no per sobre. En segon lloc, per no oblidar que el terrorisme gihadista no és ara mateix una pantalla que pots passar i deixar enrere, perquè continua ben viu, conviu amb la nostra societat i és una amenaça latent contra la qual cal continuar en alerta. I, en tercer lloc, perquè els atemptats van deixar un rastre de sang i dolor, però també n’han deixat un de sospita i indignació, que necessàriament ha de ser recordat per a descrèdit de l’Estat espanyol si es que no és capaç de posar-hi remei.

L’estricte silenci que va presidir l’acte d’ahir contrasta vivament amb el clam de les víctimes i de la societat en si, que no pot entendre que l’únic procés judicial en curs a responsables directes d’aquells atemptats no tingui en compte a hores d’ara el càrrec d’assassinat de les setze persones innocents que van hi perdre la vida. De la mateixa manera que tampoc pot entendre que no s’hagin pogut esclarir els lligams del CNI amb l’imam que va organitzar la cèl·lula terrorista de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, o que el Congrés, que se suposa que representa tots els ciutadans, hagi vetat la comissió d’investigació per conèixer tota la veritat sobre els atemptats del 17-A. Per això l’acte d’ahir és un homenatge als que hi van perdre la vida o un ésser estimat, però també un clam de justícia per a tota la resta.