18 agost 2020 (2) ElPuntAvui

18 agost 2020

Un clam de justícia

La Ram­bla de Bar­ce­lona va recor­dar ahir la tràgica jor­nada del 17 d’agost del 2017, en què el ter­ro­risme giha­dista va atemp­tar a Bar­ce­lona, Alca­nar i Cam­brils i va pro­vo­car 16 morts, dese­nes de ferits i cen­te­nars de vícti­mes col·late­rals. Cap d’ells neces­sita un acte com el d’ahir, breu, sobri i de cir­cumstàncies, per recor­dar aque­lla data i el dolor i l’angoixa que va sen­tir, però això no exclou que con­tinuï sent un acte neces­sari per diver­sos motius. El pri­mer, sens dubte, per donar escalf a totes les vícti­mes direc­tes o indi­rec­tes dels atemp­tats, les que el govern espa­nyol ha reco­ne­gut i aju­dat i les que, ans al con­trari, han rebut el cop de porta de l’admi­nis­tració perquè el ter­ror els va pas­sar fre­gant pel cantó i no per sobre. En segon lloc, per no obli­dar que el ter­ro­risme giha­dista no és ara mateix una pan­ta­lla que pots pas­sar i dei­xar enrere, perquè con­ti­nua ben viu, con­viu amb la nos­tra soci­e­tat i és una amenaça latent con­tra la qual cal con­ti­nuar en alerta. I, en ter­cer lloc, perquè els atemp­tats van dei­xar un ras­tre de sang i dolor, però també n’han dei­xat un de sos­pita i indig­nació, que necessària­ment ha de ser recor­dat per a descrèdit de l’Estat espa­nyol si es que no és capaç de posar-hi remei.

L’estricte silenci que va pre­si­dir l’acte d’ahir con­trasta viva­ment amb el clam de les vícti­mes i de la soci­e­tat en si, que no pot enten­dre que l’únic procés judi­cial en curs a res­pon­sa­bles direc­tes d’aquells atemp­tats no tin­gui en compte a hores d’ara el càrrec d’assas­si­nat de les setze per­so­nes inno­cents que van hi per­dre la vida. De la mateixa manera que tam­poc pot enten­dre que no s’hagin pogut escla­rir els lli­gams del CNI amb l’imam que va orga­nit­zar la cèl·lula ter­ro­rista de Ripoll, Abdel­baki es-Satty, o que el Congrés, que se suposa que repre­senta tots els ciu­ta­dans, hagi vetat la comissió d’inves­ti­gació per conèixer tota la veri­tat sobre els atemp­tats del 17-A. Per això l’acte d’ahir és un home­natge als que hi van per­dre la vida o un ésser esti­mat, però també un clam de justícia per a tota la resta.