09 desembre 2020 (5) elmon.cat

09 desembre 2020

Els agents d’Informació del CNP mostren el fiasco de la investigació al Marroc sobre l’imam

Embolic pel perfil genètic entre fiscalia i acusació demanat per la Interpol

La jornada del judici d’avui dels atemptats del 17A s’ha encetat amb un testimoni fake. Un testimoni que jugava a futbol a Ripoll amb Saïd Alla i que després d’afirmar als Mossos que havia vist Driss Oukabir pregant amb xilava, ha perdut la memòria. De fet, ha apuntat que va veure el primer detingut del 17A a cinquanta metres i de perfil. Però la segona ronda de testimonis ha estat més profitosa, com a mínim, per enfosquir encara més la figura de l’imam Abdelbaky Es Satti. A l’estrada s’han assegut els agents d’Informació del Cos Nacional de Policia, TIP 77619 i 110017. Tots dos van anar a buscar pistes de l’imam a Ripoll. Una investigació que va acabar en fiasco, sense cap conclusió definitiva i absolutament fiscalitzada per la Direcció General de Seguretat del Marroc.

Els dos agents han detallat que van viatjar al Marroc no van poder analitzar la informació ni la documentació que l’imam es va deixar a la seva furgoneta a Sant Carles de la Ràpita. “No vam tenir-ne accès”, han assegurat al dens interrogatori de l’advocat Agustí Carles que defensa els interessos de Javier Martínez. Els policies han explicat que van estar acompanyats tot el viatge per agents marroquins d’informació i de la policia científica, que són els que van pendre les mostres genètiques a la mare, una filla i un germà de l’imam el desembre de 2017.  “Eren en domicilis molts humils, sense mobles i espai diàfans”, han aclarit.

Ara bé, han admès que tot i trobar familiars no van parlar amb ells i no van poder trobar cap domicili. Fins i tot, han narrat una investigació en un barri de Tetuán que no es va recollir als informes perquè ni veïns ni als arxius de la comissaria de districte van trobar-hi res. “Érem pessimistes en la troballa d’un possible domicili”, han assegurat. En aquest sentit, han remarcat que la policia marroquina els va dir que els familiars feia 7 anys que no veien Abdelbaky. En canvi, no van investigar el domicili de la seva dona -hi havia factures de llum i aigua pagades a la furgoneta del seu domicili a Tetuán- ni la traçabilitat dels seus moviments o entrades al Marroc des de l’Estat espanyol.

El ministeri fiscal, però, ha embolicat la troca, demanant a la sala l’admissió d’un informe d’un perfil genètic codificat de suposadament Es Satti. Un document de 19 d’agost enviat des de l’oficina d’Interpol Madrid a Interpol Rabat, que el va rebre el 25 d’agost. La petició de la Interpol d’Espanya a la marroquina era constatar amb les seves bases de dades alguna coincidència amb el perfil genètic enviat que porvenia dle pis de l’imam a Ripoll, al carrer Sant Pere, no pas de les restes d’Alcanar. No es va trobar cap coincidència i d’aquí que s’enviés una comissió policial a la recerca d’aquestes dades i informació.L’acusació de Javier Martínez ha elevat protesta al tribunal perquè els dos policies eren testimonis de part i entenia que Fiscalia no podia sobrepassar els marges del seu interrogatori. El president del Tribunal no ha admès la protesta al·legant que “un testimoni és un testimoni” i no es pot tancar en un interrogatori i ha recordat que és una “prova del tribunal, no d’una part”.

La investigació també ha generat algunes ombres de dubte arran de les preguntes de dues acusacions particulars i d’una de les defenses. L’advocat Antonio Garcia, de l’Associació Víctimes 11M -en representa 74- ha demanat, sense èxit als policies, com van saber que, tal i com consta al seu atestat,  a mida que es radicalitzava visitava menys la família. Segons els policies va ser una informació extreta de la traducció de les converses dels agents marroquins amb la família. Tampoc han pogut confirmar que l’imam enviés diners a la família. Albert Bertran, advocat de l’acusació particular de Carmen Romero, també ha furgat sobre si van investigar la dona de l’imam. Han reconegut que no. Però l’advocat de Driss Oukabir, Luis Álvarez, ha apujat l’aposta i ha preguntat als agents sobre la cadena de custòdia de les proves d’ADN recollides. El jutge Guevara ha sortit al rescat. “És Marroc, no Espanya”, ha conclòs el magistrat. Encara ha incrementat més el dubte de la prova.