Una cèl·lula que volia actuar “fins a morir”
Els mocadors vermells, concloents pels analistes d’intel·ligència dels Mossos
Jornada un pèl tediosa la d’aquest dilluns al judici del 17A. La majoria de testimonis han estat agents d’informació que ressenyaven el buidatge i cribatge que van fer dels mòbils, tauletes i ordinadors dels integrants de la cèl·lula de Ripoll. Fins i tot, ha declarat un dels agents del Centre Criptològic Nacional, el braç informàtic del Centre Nacional d’Intel·ligència, per explicar com va buidar els mòbils dels sospitosos i abatuts. Ara bé, a la primera part de la vista, dos agents d’intel·ligència dels Mossos han aportat la seva teoria sobre com els terroristes van voler legitimar el seu atac a ulls del moviment gihadista internacional. I sobretot, la seva voluntat d’anar a totes i immolar-se en l’atac.
Els “astor” 217 i 410 han basat el seu informe d’intel·ligència en les peces de roba que portaven els atacants de Cambrils i que van trobar a l’A3 que van estimbar la nit de l’atemptat. En concret, els mocadors vermells que portaven tres dels terroristes abatuts i dos més que es van quedar al cotxe. A més, també inclouen el ritual de crema de documents que van celebrar a la masia de Riudecanyes hores abans de perpertrar l’atemptat. Un senyal que “no hi havia marxa enrere”. “Tenien la determinació de fer una acció fins a morir”, han conclòs els agents.
Els analistes han detallat que els mocadors vermells responen a la mística d’Abu Dujana, "el guerrer del mocador vermell". Un Sahabah -guerrer protector- del profeta Mahoma, una figura fonamental en el santoral islàmic i que es repeteix en molts dels atacs de caire jihadista. Segons la llegenda, narrada en l’informe per aquests policies Abu Dujana va lluitar amb l’espasa de Mahomaa la batalla d'Uhud. Una batalla amb què, com era habitual en el guerrer, es guarnia amb un mocador vermell al cap com a senyal de la seva predisposició a perdre la vida heroicament en la batalla.
La utilització per part dels terroristes de Cambrils d’aquest mocador tenia tres objectius clars, segons l’informe. Per una banda, legitimar una accio terrorista amb una mesura de referència en el moviment gihadista. Per altra banda, l’ús del mocador reforçava les dinàmiques de cohesió dins la mateixa cèl·lula. I en darrera instància, reforçar la determinació d’actuar fins a morir. Tot i això, els Mossos han deixat clar que tot i la predisposició a morir en l’atac, l’explosió d’Alcanar va obligar a “certa improvisació dels atacs”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario