09 desembre 2020 (9) Vilaweb (opinió)

09 desembre 2020 

El gran despropòsit dels policies espanyols al Marroc cercant pistes d’es-Satti

"La fiscalia ha fet un gir sorprenent, sortint al rescat del relat oficial per sostenir la validesa de la prova d’ADN sobre l’imam"

Que l’ADN d’Abdelbaki es-Satti no arribés a demostrar que és d’Abdelbaki es-Satti seria tot un problema per a l’Audiència espanyola i per a sostenir tota l’estructura del sumari en què es basa el judici del 17-A. Perquè tal com ha recordat més d’una vegada el magistrat Alfonso Guevara, “es jutja una cèl·lula”, no pas si un va matar aquest o l’altre. I el cap de la cèl·lula és es-Satti. Només per això es podria entendre el que ha passat a la sessió d’avui del judici, i l’estrany moviment de la fiscalia en relació amb les comprovacions que dos agents de la policia espanyola van anar a fer al Marroc el desembre del 2017, quatre mesos després dels atemptats. Tots dos han declarat al judici, i el seu testimoni ha causat més inquietud i interrogants que no pas n’ha tancat, per la manera matussera com van procedir. La seqüència dels interrogatoris a què s’han sotmès és prou reveladora.

Tots dos agents han declarat a petició dels advocats de l’acusació que representa els pares d’en Xavi, el nen de Rubí mort a la Rambla. Aquesta acusació, exercida per Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, ha posat el focus sobre les múltiples errades i la manca de diligència a l’hora de determinar si l’eximam de Ripoll va morir en l’explosió d’Alcanar. Ha estat Carles qui els ha començat a preguntar. Han explicat que, en compliment d’una comissió rogatòria, van anar al Marroc a obtenir mostres de familiars d’es-Satti i a localitzar l’últim domicili en què va estar-se poc temps abans dels atemptats.

Un cop al Marroc, “en un llogaret molt remot de la muntanya”, tal com ells l’han definit, els agents, acompanyats en tot moment de policies marroquins, van contactar amb la mare i el germà d’Abdelbaki es-Satti i amb la seva filla gran. És de tots tres de qui els agents marroquins van prendre mostres d’ADN. Els policies espanyols s’ho miraven, i en cap cas no van intervenir-hi. Si algun dels policies marroquins era biòleg o forense, això els dos agents espanyols no ho han sabut dir. Ells anaven d’aquí cap allà conduïts pels agents marroquins i no van preguntar ni qüestionar res del que feien ni del que deien. Preguntava Agustí Carles:

—Vau dir que les mostres ja recollides i s’enviarien a Madrid. Què va passar amb aquestes proves?

—L’última cosa que sabem és que se les van quedar els policies marroquins.

Més encara. Hi havia una part de la missió que consistia a saber on havia estat per darrera vegada es-Satti quan hi va anar l’estiu del 2017.

—Sobre les investigacions de l’última estada d’es-Satti al Marroc, què vau fer?

—Vam intentar localitzar domicilis i vam acompanyar els policies marroquins. Ells ja eren pessimistes sobre els rumors d’un possible domicili. En vam comprovar un i va ser negatiu: ningú no sabia res de l’imam.

—Amb qui vau parlar?

—Amb veïns.

—On era això?

—En un barri de Tetuan. Vam parlar amb policies marroquins i res del que vam fer no va donar fruit.

—Això ho vau documentar? Vau enregistrar les declaracions dels testimonis?

—No.

—Abans d’anar al Marroc vau revisar la documentació trobada a la furgoneta d’es-Satti el 21 d’agost a Sant Carles de la Ràpita i entre la runa de l’explosió d’Alcanar?

—No.

Un aspecte important, perquè a la furgoneta blanca d’es-Satti hi havia ni més ni menys que factures d’electricitat ben recents amb una adreça de Tetuan on podrien haver anat a demanar explicacions. Carles ha continuat:

—La policia marroquina va fer comprovacions sobre si la furgoneta havia passat per les autopistes, les entrades per Algesires, les sortides, números de telèfon? Totes aquestes gestions es van fer?

—No ho sabem.

—Perdó?

—Que no ho sabem.

—Parlàveu àrab o francès o hi havia algun traductor?

—Parlàvem francès i hi anàvem de la mà de l’agregat que tenim allà al Marroc.

L’interrogatori revela la precarietat i la matusseria d’aquella comissió rogatòria de la policia espanyola, que tenia el propòsit sobretot de recollir mostres d’ADN per comprovar que, efectivament, es-Satti havia mort a Alcanar. Això s’esdevenia mesos després que el jutge d’instrucció de l’Audiència espanyola Fernando Andreu donés per feta la seva mort el mes d’agost. Hi ha hagut més acusacions en el judici que han preguntat als agents, per exemple, si van signar cap document donant fe que ells eren presents en la presa de mostres d’ADN. “Jo crec que sí. A la comissaria em sembla que vam omplir algun imprès marroquí i devíem signar alguna cosa”, diu un. Els demanen si van conservar cap còpia d’allò que van signar: No. Una altra: Sabeu si el document de mostres d’ADN signat per vosaltres està incorporat en algun informe? La resposta: “No ho sabem”. I afegeixen que tampoc no saben què va passar amb aquelles mostres d’ADN, que s’haurien d’haver enviat a Madrid, però que no hi van arribar mai. Han declarat que per protocol ells no n’eren pas responsables, que eren les autoritats marroquines les que les havien de remetre a les espanyoles.

Arribats a aquest punt, cal destacar el paper sorprenent de la fiscalia, que en un gir inesperat ha intervingut en l’interrogatori a aquests dos agents, a qui no havia pas proposat com a testimonis, i ha demanat d’incorporar un document inèdit fins ara, que no constava al sumari: una petició de l’oficina d’Interpol de Madrid a Rabat, feta el 25 d’agost, que consisteix a comprovar un perfil genètic extret d’una gel·laba trobada al domicili d’es-Satti a Ripoll. És una de les llacunes en l’informe que van fer les autoritats marroquines amb les mostres d’ADN extretes dels familiars d’es-Satti. No tan sols no les van enviar a Madrid, sinó que per iniciativa pròpia van fer l’anàlisi comparativa amb una mostra enviada que fins ara no se sabia d’on sortia.

Com si la fiscalia hagués sortit al rescat del relat oficial per sostenir la validesa de la prova d’ADN sobre l’imam. El jutge Alfonso Guevara ha admès el document introduït per la fiscalia. Però, en canvi, ha refusat dues proves més sobre unes altres grans llacunes que quedaran sense esclarir. D’una banda, va refusar una prova pericial elaborada per dos metges de prestigi; un informe que concloïa que l’estudi genètic que es va fer al Marroc per a determinar si les restes biològiques trobades entre la runa d’Alcanar corresponien a es-Satti no tenia validesa a l’estat espanyol i que, a més, incomplia “els estàndards europeus i americans i, en general, tots els estàndards internacionals”. El jutge, en aquest cas, va dir que era una prova extemporània.

I de l’altra, avui mateix Guevara ha confirmat a l’advocat Agustí Carles que serà impossible que testifiquin en aquest judici els forenses de Casablanca que van fer aquell estudi. Ha dit que el govern marroquí no els deixava viatjar per la covid, i que no hi havia un conveni entre tots dos estats per a fer videoconferències. Carles ha demanat si era possible d’enviar-los les preguntes i que les responguessin per escrit. “No és possible”, ha respost. I és així com entre els jutges i els fiscals tot quedarà en la versió d’aquests dos agents que no van intervenir en res al Marroc i que s’ho van mirar tot, assentint, signant i anant-se’n sense qüestionar-se res.

Opinió:

Entenc que el que diu marroc es que en el seu sistema judicial no es contemplen les vidoconferéncies i sembla que la obtenció dels perfils es més que fiable, segons la versió dels policies espanyols.

Altre cosa es que es pugui cuestionar á que els perfils de Es-satty coincideixin amb els obtinguts a la seva famialia. Es de aixó del que se està parlant.

La policía espanyola va anara a companyar als policies del marroc a prendre els ADN. Allà, evidentement, la policia espanyola ni son ni tenen autoritat.