03 desembre 2020 (2) elmon.cat

03 desembre 2020 

 

La defensa d'un acusat del 17A acorrala un testimoni protegit i el jutge treu el tallafocs

El lletrat de Driss Oukabir, Luis Álvarez, s’escarrassa a desvirtuar l’únic testimoni que diu que el seu client era a la cassa d'Alcanar

 

Com a les pel·lícules. Així es pot definir l’interrogatori habilíssim i amb aire desmenjat que ha practicat l’advocat de Driss Oukabir, un dels acusats en el judici pels atemptats del 17A, Luis Álvarez, aquest matí a diversos testimonis, especialment un de protegit. Un lletrat que manté una interessant lluita d’esgrima dialèctic amb l’advocat de l’Associació 11-M afectats del Terrorisme, Antonio Garcia, que representa 74 víctimes, i de retruc amb el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, que dirigeix amb mà ferma la vista oral.

El testimoni protegit actuava amb el sobrenom d’A3 –l’A1 era un cambrer de Tona i l’A2, un suposat ciutadà que va debatre per Facebook amb Oukabir. De fet, A3 és l’únic testimoni que assegura haver vist a Driss Oukabir a la casa d’Alcanar. Concretament estirat en una tovallola al jardí i quan anava cap a la platja. El testimoni s’ha mostrat segur durant les preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo.

Però ha arribat el torn de l’advocat de la defensa. El punt de partida de l’estratègia era que és l’únic testimoni, dels 14 veïns, que hauria vist el seu client a la casa on es preparaven els atemptats. A més, els perits dels Mossos van assegurar al tribunal que no havien trobat cap indici que Driss Oukabir hagués estat a la casa. I en tercer lloc, que les declaracions del testimoni fetes als Mossos eren contradictòries amb l’arquitectura de la casa. Per exemple, que l’havia vist a la piscina o com el veia per sobre la tanca metàl·lica que envoltava la casa.

El relat del testimoni destacava que la primera vegada que va veure Driss Oukabir a la casa va ser al juliol i que hi hauria arribat amb un vehicle de matrícula francesa. Una narració que quadraria amb el relat de l’exparella de l'acusat, Sara Takkak, que va explicar al tribunal dilluns que el jove li havia dit que “havia anat a la platja amb els seus amics francesos”. La noia, però, va precisar que no li havia concretat en quina zona de platja perquè “no volia que l'atabalés demanant-li explicacions”.

L’advocat ha començat intentant esbrinar exactament on vivia l’A3. Un inici tallat de soca-rel pel jutge al·legant que es tractava d’un testimoni protegit i per tant, li ha impedit assenyalar l’emplaçament. Un posicionament difícil per poder acreditar la validesa del testimoni. Resignat, l'advocat ha elevat la seva protesta i li ha donat la volta a l’interrogatori amb perspicàcia. L'objectiu de l’interrogatori consistia a desacreditar el testimoni –després que el fiscal l’havia esgotat–, sobretot sobre el reconeixement que va fer el 2018. Poc a poc ha anat encerclant el testimoni, fins que el president del tribunal li ha aturat els peus advertint-lo que “no li parés trampes”.

L’objectiu de l’advocat era generar dubtes sobre la veracitat del que deia testimoni. I ha fet diana. Ha estat en fer concretar al testimoni com i de quina manera veia el seu client a la casa. El testimoni protegit ha dit que a “través de la tanca metàl·lica que era més baixa que un vehicle”. Just després d’aquesta explicació, l’advocat ha ensenyat la fotografia de la tanca on es constatava que la tanca no era metàl·lica –era d’obra tupida– i era més alta que un cotxe, com es pot comprovar amb el vehicle que surt a la imatge.

El jutge Guevara, amatent, ha començat a retallar els cops de maluc de l’advocat impedint qüestions amb l’argument de la impertinència. L’advocat, que ja tenia al sarró el dubte que buscava, ha desistit de continuar l’interrogatori. Ha estat en el testimoni següent que el lletrat ha continuat la feina. En concret amb la testifical d’un altre veí, Enric André, al qual no li ha permès formular una pregunta que clarament servia per reblar la coherència del testimoni protegit. L’advocat ha elevat protesta i ha donat per acabat l’interrogatori. Ha creat el dubte raonable de si el reconeixement fet un anys després és versemblant, i més si la tanca descrita s’assembla com un ou a una castanya a la real.