18 juliol 2024
Els
CDR, a l'Audiència Nacional: la llei d'amnistia no distingeix el terrorisme
d'alta o baixa intensitat
Els
CDR de l'operació Judes afirmen que la llei d'amnistia respecta la directiva de
la UE sobre terrorisme
Els
12 CDR de l’operació Judes, acusats de terrorisme, ja han contestat a
l’Audiència Nacional que no cal consultar al Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) si la llei d’amnistia del procés vulnera la directiva europea
sobre lluita contra el terrorisme perquè la norma de l’oblit penal s’emmiralla
en ella i no en el Codi Penal espanyol. Por això, li reclamen que no demori més
la seva aplicació i els extingeixi tota responsabilitat penal. El tribunal,
presidit pel magistrat Alfonso Guevara, va admetre que l’època dels fets i la
motivació, el setembre de 2019, encaixen en la Llei Orgànica 1/2024, però
que té dubtes que la norma contravingui
"greument" la directiva europea de 2017 de lluita terrorisme. Les
defenses dels CDR ho neguen i asseguren que “la llei d'amnistia no significa que l’Estat deixi de
perseguir fets considerats de terrorisme”.
“No
existeix tal distinció entre terrorisme d'alta o baixa intensitat, com
assenyala la resolució, en el redactat de la llei d’amnistia, sinó una remissió
directa a la directiva europea i al dret
internacional humanitari que permeten l'aplicació de la llei sense necessitat
de forçar cap contradicció entre la mateixa i la normativa europea”, afirma en
el seu escrit un dels sis advocats d’Alerta Solidària, que porten la defensa de
la meitat dels veïns processats.
L’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia també han demanat que s’apliqui
l’amnistia als 12 CDR perquè les acusacions que se’ls imputa són en grau de
temptativa i no es va fer mal a cap persona ni a propietats. Per contra, el
llarg llistat de partits i entitats espanyolistes personats com a acusació popular
sostenen tot el contrari. Són: el partit ultra Vox, l’Asociació de Víctimes del
Terrorisme, l’entitat propera al PP, Dignidad y Justicia, i l’Asociación
Española de la Guardia Civil y la Asociación Unificada de la Guardia Civil.
La
gravetat del delicte
En
la seva resolució, l’Audiència Nacional exposa que la directiva europea no fa
una definició de terrorisme, però sí de grup terrorista. En el seu escrit, un
dels advocats defensors d’Alerta Solidària combat els raonaments del tribunal
amb seu a Madrid, i recorda que "la Directiva exigeix com a element
preponderant la gravetat del delicte, a l'efecte d'encaixar-lo en la definició
de terrorisme".
La
defensa hi raona que “el legislador no efectua una limitació de determinades
activitats enquadrades en el delicte de terrorisme, sinó que, amb millor o
pitjor tècnica legislativa, estableix com a marc referencial, a l'efecte de la
seva aplicació, el que s'estableix en la pròpia Directiva 2017/541 i no en el fixat en la transposició
d'aquesta”. Hi afegeix que “la Llei orgànica 1/2024 no entra a catalogar en cap
moment que tipus de terrorisme ha d'excloure's o no de la seva aplicació, ni
suposa la renúncia de l'Estat a perseguir tota forma de terrorisme, com
assenyala la resolució, sinó que estableix un marc referencial que permet una
interpretació més restrictiva i garantista que l'assenyalat en el Codi Penal,
com ho fa la mateixa Directiva, sense que això la faci mereixedora de cap
sospita.”
Finalment,
la defensa exposa que “el Dret de la Unió no efectua cap objecció a l'exercici
de la sobirania legislativa que no qüestiona, deroga o impedeix, l'aplicació de
la Directiva 2017/541 de cap manera”. I conclou: que la llei d’amnistia “no suposa de cap
manera una derogació tàcita o expressa de la Directiva comunitària. I, en el
cas que fos així “l'efecte directe d'una directiva no pot invocar-se en contra
d'un particular”.
Per
tot això, les defenses sol·liciten a l'Audiència Nacional que no consulti al
TJUE i amnistiï als CDR.
Opinió:
Sense entrar a valorar el tema del terrorisme d'alta i/o
baixa intensitat, només voldría presentar una sèrie de preguntes.
Totes aquestes sigles que apareixen a la notícia com
"acusació popular",
qué van fer per localitzar, atendre, assessorar i ajudar a
les víctimes dels atemptats d'agost de 2017 a Catalunya?
Sí, ja sé que una es va personar com acusació popular i,
sincerament, no sé ni que van fer perquè tant en el judici com en la vista del
15 de novembre no vaig veure cap tipus d'interés en les víctimes.
Per tant, i amb tot el respecte, crec que la tasca
prioritària i el destí dels recursos hauria de ser l'atenció a víctimes i no
pas altres qüestions. Però, evidentment, cadascú pot destinar els recursos que
arriben de subvencions administratives en el que cregui més adient. Un altre
tema és que s'hagi d'estar d'acord per "ser vos quien sois".
No hay comentarios:
Publicar un comentario