17 gener 2022
Villarejo alimenta les ombres del CNI a l'atemptat de les rambles
L'obscur excomissari José Manuel Villarejo, símbol de les clavegueres policials espanyoles i capitost de la macrocausa Tàndem, ha sostingut en seu judicial que els atemptats gihadistes del 17-A a Catalunya foren un «error» del CNI, que volia «donar un ensurt» a Catalunya pel procés independentista. Tot i que el cervell de la massacre fou col·laborador de la intel·ligència espanyola, l'afirmació de Villarejo fou matisada en la següent compareixença i s'emmarca dintre de l'aferrissada guerra que manté amb l'exdirector dels serveis secrets espanyols, Fèlix Sanz Roldán. Advocats de les víctimes han demanat esclarir les insinuacions del policia, alimentades pel silenci del Govern espanyol i per la negativa política i judicial a investigar les relacions que l’imam de Ripoll va mantenir amb el CNI abans dels atemptats.
L'actitud de José Manuel Vilarejo a l'escena pública ha canviat radicalment en els darrers anys. L'obscur excomissari, principal capitost de la macrocausa judicial Tàndem i partícip de l’Opreació Catalunya, ha passat de cobrir-se el rostre per no ser fotografiat i de buscar passar inadvertit, a erigir-se en protagonista a cada compareixença que fa, siga en una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats o declarant com a imputat davant la justícia. Per la seua condició de símbol de les clavegueres policials espanyoles, Villarejo sap que qualsevol comentari generarà expectació mediàtica i, en conseqüència, intenta traure'n rèdit.
L'últim exemple va produir-se en seu judicial, quan afrontava una de les innumerables sessions que li esperen dintre de la macrocausa que investiga els seus negocis farcits d'irregularitats i tota mena d'ombres. En la seua condició d'agent que ha desenvolupat treballs per a quasi tots els executius espanyols i per a diverses grans empreses, Villarejo va afirmar, tot i que sense aportar proves, que els atemptats gihadistes del 17 d'agost de l'any 2017 a Barcelona i Cambrils (Baix Camp) foren “un error” del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que volia «donar un ensurt» a Catalunya arran la imminent tardor calenta del procés independentista, amb el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre com a principal cita.
Les afirmacions de l'antic comissari foren matisades en la següent compareixença. «El que he dit en relació amb això de l'esglai és que moltes vegades s'han provocat comandos ficticis per a tranquil·litzar. I que probablement la intenció en absolut no era provocar cap atemptat, però sí donar l'aparença del risc perquè Catalunya sentira la necessitat de la protecció de l'Estat», puntualitzava en la sessió judicial posterior. La gravetat de les seues insinuacions, tanmateix, han provocat que les formacions independentistes catalanes demanen explicacions a les forces de seguretat i a la intel·ligència espanyola, així com la sol·licitud de la constitució d'una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats per esclarir aquestes afirmacions. Advocats de les víctimes d'aquesta massacre també han reclamat que s'esclareixen les paraules de Villarejo i laUnitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme, que assisteix a més de 250 víctimes d'aquella matança terrorista, ha sol·licitat a l'excomissari que presente proves.
«La intenció de Villarejo amb aquestes declaracions és desviar l'atenció dels judicis que té pendents per la macrocausa Tàndem, com podria ser el relacionat amb els treballs efectuats per a l'empresari Juan Muñoz, marit de la presentadora Ana Rosa Quintana», interpreta Patrícia López, periodista d'investigació que ha destapat bona part de les clavegueres policials vinculades amb les actuacions d’aquest comissari, que contextualitza: «No s'ha d'oblidar que Villarejo odia profundament Félix Sanz Roldán, qui era director del CNI aleshores. De fet, manté una guerra oberta contra ell i el mateix servei secret espanyol». «Villarejo, a banda, ha fet moltes afirmacions que eren mentida», recorda l'experiodista de Público.es.
Fernando Rueda, periodista amb diversos llibres sobre les ombres de la intel·ligència espanyola, s'expressa de manera similar: «Villarejo té una credibilitat sota mínims. Quan parla dels temes que coneix directament, pots creure-te'l o no, però quan s'expressa sobre assumptes que no són els seus la seua credibilitat és quasi nul·la». «Aquestes afirmacions, a més, estan marcades per la seua guerra amb Félix Sanz Roldán i el CNI, als quals odia», coincideix l'autor d'obres com ara La casa II. El CNI: agentes, operaciones secretas y acciones inconfesables de los espías españoles (Roca Editorial, 2017) o el més recent Al servicio de su majestad. La família real y los espías. 60 años de conspiraciones, manipulaciones y ocultamientos (La esfera de los libros, 2022).
«Les afirmacions de Villarejo manquen de credibilitat i, a més, no queda clar com una hipotètica promoció d'una acció terrorista podria restar força a l'independentisme. No té cap sentit. Ara bé, crec que el CNI, per ser-ne suaus, va tenir poca traça en incorporar a l'imam de Ripoll i cervell dels atemptats, Abdelbaki Es Satty, com a col·laborador. El CNI compta amb una responsabilitat que no ha assumit», reflexiona l'investigador, qui denuncia «la manca de coordinació» en ambdues direccions entre el CNI i els cossos de seguretat espanyols, així com amb forces d'ordre com els Mossos d'Esquadra o l'Ertzaina.
El gihadista confident
Però més enllà de la credibilitat de Villarejo, les ombres del CNI als atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils existeixen. Provenen, precisament, de l'opaca col·laboració que va mantenir la intel·ligència espanyola amb l’ideòleg de la massacre en la qual van morir 16 persones, entre elles dos nens de tres i sis anys, i van resultar-ne ferides 126. Una relació que suposadament va forjar-se en dues reunions mantingudes al penal de Castelló de la Plana, en el qual estava empresonat i que van celebrar-se entre 2010 i 2014. Mort un dia abans de la matança en una explosió generada per diverses bombones de gas a Alcanar (Montsià), l’imam va exercir com a confident de la intel·ligència espanyola fins aquell mateix dia, segons va desvelar Público.es. El servei secret espanyol, d'acord amb les informacions publicades pel rotatiu digital, hauria esborrat la fitxa d'Es Satty com a col·laborador l'endemà de l'atemptat.
La relació entre el terrorista i el CNI va arrancar l'any 2010, és a dir, quan restava a la presó per haver transportat desenes de quilos d'haixix valorats en 100.000 euros a un control de Ceuta. Confident també de la policia espanyola, tal com va desvelar Público.es, l'historial policial d'Es Satty es remunta als atemptats de l'11-M. Les forces de seguretat van trobar el seu telèfon a l'agenda d'un dels presumptes autors de la matança efectuada pel fanatisme islamista. Més tard, la policia espanyola li seguiria la pista dintre de la denominada Operació Xacal, quan va tenir el seu mòbil punxat, i la Comissaria General d'Informació va advertir-ne de la seua vinculació amb dues faccions terroristes integrades dintre de la xarxa gihadista d’Al-Qaida. Les preses per efectuar les detencions als principals capitostos van alliberar-lo de qualsevol problema amb la justícia.
L’historial policial d’Es Satty va sumar més ombres quan la Guàrdia Civil, en un informe datat del 2008, apuntava que comptava amb antecedents per detenció a Ceuta per un presumpte delicte contra l'Agència Tributària. La benemèrita assenyalava que possiblement es tractava d'un cas de tràfic de drogues, tot i haver-hi evitat l'ingrés a presó. Condemnat l'any 2004 per un delicte contra l'administració de la justícia comès al País Basc i, de nou, en 2006 per lesions, va evitar una ordre d'expulsió de l'Estat espanyol. Una trajectòria criminal que va aparcar temporalment mentre va exercir com a imam a Bèlgica i a Ripoll.
L'estança al país centre-europeu fou polèmica, ja que fou acomiadat d'una mesquita belga pels seus discursos extremistes. En aquell moment, segons va sostenir el president de la comunitat islàmica de la població belga de Diegem, Es Satty ja mantenia una relació amb el CNI: fou descobert parlant per telèfon en castellà, i tal com va explicar-li el cervell dels atemptats al dirigent de la comunitat islàmica, l'interlocutor era dels serveis secrets espanyols.
Investigació qüestionada
La sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils va certificar, justament, el paper d'inculcació del fanatisme religiós d'Es Satty als gihadistes que van perpetrar l'acció terrorista. La resolució judicial va considerar provat que l'imam de Ripoll «va adoctrinar en la ideologia salafista-radical-ortodoxa de l'islam» a un grupuscle de joves amb vinculacions de sang i d'amistat, als quals els va influir amb les «bondats i les obligacions de la gihad global». La cèl·lula de Ripoll va convertir-se, gràcies a l'actuació d'Es Satty, en una «autèntica xarxa base» de l’Ewstat Islàmic en aquella comarca de Catalunya.
Per aquesta matança, foren condemnats, en maig del 2021, els gihadistes Mohamed Houli, Driss Oukabir i Said Ben Iazza pels delictes de pertànyer a una banda terrorista o haver-ne col·laborat. Cap dels extremistes religiosos, però, fou sentenciat per càrrecs d'assassinats o de lesions. L'Audiència Nacional va rebutjar aquesta possibilitat perquè els autors materials de la massacre van ser abatuts per les forces de seguretat, i altres van morir durant els preparatius d'aquella acció criminal. D'aquesta manera, cap terrorista va pagar per llevar-li la vida a 16 persones.
La resolució judicial va indignar les acusacions particulars, exercides per familiars de les víctimes, ferits o sindicats dels Mossos d'Esquadra. Encara que el tribunal espanyol va fixar una pena als terroristes superior a la sol·licitada per la Fiscalia, les acusacions particulars van reclamar sense èxit l'atribució del delicte d'assassinat. Els magistrats van negar aquesta petició perquè, a parer seu, no hi havia indicis d'haver participat o conegut els plans terroristes del 17 d'agost del 2017.
L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, com a representant legal de Javier Martínez, el pare del xiquet assassinat durant l'atropellament de les Rambles a Barcelona, va qüestionar la investigación perquè no va realitzar-se cap recerca per determinar quina relació tenia el cervell de la matança gihadista amb els serveis secrets espanyols. Les peticions foren rebutjades pel tribunal.
L'exigència d'una investigació que esclarisca el vincle entre els serveis secrets espanyols i l'ideòleg dels atemptats gihadistes de Catalunya va comptar amb el suport deRoberto Manrique, víctima de l’atemptat d’ETA al supermercat Hipercor de Barcelona l'any 1987 i assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats del Terrorisme: «Les víctimes necessiten que s'investigue fins al final. No es tracta de cap teoria de la conspiració, sinó d'aclarir quina relació tenia el suposat cervell dels atemptats amb els serveis secrets. Si aquest terrorista va actuar com a confident i, en un determinat moment, va actuar a l'esquena de la intel·ligència espanyola, cal saber-ho. No debades, caldria depurar les responsabilitats pertinents en cas que fos així. S'ha d'investigar per poder resoldre aquesta incògnita». Les paraules de Villarejo, així com el silenci del Govern espanyol i la negativa a aprofundir en la investigació, han reforçat el sentit d’aquesta petició.
Opinió:
Me agradaría saber qué en pensen la esta de entitats que diuen treballar per “LAS” víctimes del terrorisme quan llegeixen les declaracions del Comisar Villarejo. Excepte als companys de Asociación 11-M Afectados por Terrorismo, no he vist i escoltat ni llegat cap altre sigla associativa opinat al respecte.
Es que aquestes víctimes no tenen dret a “SABER LA VERDAD, A LA MEMORIA Y A LA JUSTICIA” com constantment sentim que es reclama en nom de unes altres?
O es que al no representar ni tan sols haver-se preocupat de localitzar a unasola víctima es pensen que aquest tema “les pilla lejos”?
Quan es demana l’aclariment de uns 300 atemptats de la banda terrorista ETA que encara manquen de solució, no es por demanar al mateix pels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Catalunya?
Aquells que tant protestaven per “SABER LA VERDAD DEL 11-M”, perquè no fan al mateix ara per altres víctimes, també, del terrorisme gihadista?
O es que tot alló era, com ja va quedar palés, una estrategia partidista o política?
No hay comentarios:
Publicar un comentario