03 gener 2007
L’any comença amb un agraïment desconegut per la tasca que fa en Robert desenvolupa. Es el blog d’en Joan Safont el que publica la següent opinió. Ja el títol es prou clar...
Robert Manrique, sense oblidar les ferides però mirant endavant.
De moment, m’ha impressionat molt l’entrevista que Robert Manrique, vice-president de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) ha concedit a La Vanguardia. Manrique, víctima de l’atemptat d’Eta a l’Hipercor de Barcelona on treballava, mostra la seva decepció i creu que el fet que no es fes cap gest cap a Eta –com l’acostament de presos, al qual es mostra favorable- juntament amb la manca de lideratges a l’organització i els interessos electoralistes dels polítics ha impossibilitat un desenllaç que tothom desitjava. Diu que l’han trucat víctimes plorant perquè volien que s’ha acabés per sempre la violència. I sobre els que es dediquen a fer política patèticament, fins i tot recorrent al feixisme mes ranci, n’està ben fart. Tot el meu reconeixement i apreci per Robert Manrique, home que ha patit molt però no està disposat a perdre per sempre l’esperança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario