06 juliol 2015 (catalán)
Fiscalització
de les finances públiques
Revés a la
política d’ajuts a les associacions de
víctimes del terrorisme
El Tribunal
de Comptes de l’Estat detecta nombroses irregularitats en les subvencions de
Fernández Díaz
El Tribunal de Comptes de l’Estat és contundent en les recomanacions
de l’informe que va aprovar el 30 d’abril sobre les subvencions atorgades el
2012 pel ministeri de Jorge fernández Díaz: “Les deficiències i incompliments
posats de manifest en la gestió de les
subvencions concedides pel ministeri de l’Interior haurien de superar-se
mitjançant una avaluació exhaustiva dels procediments implantats que condeuxi
al compliment rigurós de la normativa”. L’anàlisi de l’ens fiscalitzador treia
a la llum un gran nombre d’irregularitats en la gestió de les subvencions en
tot el seu procés, des de la convocatòria fins a les justificacions. Les
principals deficiències, però, es referien a les ajudes rebudes per les
associacions de víctimes del terrorisme, en qué la màniga ampla va ser més que
evident, ja que el tribunal de comptes va ser incapaç de trobar-hi cap
subvenció que no presentés com a mínim dos incompliments de la notmativa legal.
Segons recull l’informe, les associacions de
víctimes del terrorisme ven rebre 463.000 euros en subvencions el 2012, de les
quals l’ens fiscalitzador en va analitzar una selecció. El problema, però, era
d’arrel, ja que les bases de la convocatòria de les ajudes no preveien les
sol·licituts, ni la forma per determinar elements que puntuaven, com “la
capacitat de desenvolupament de l’activitat i l’experiència operativa
suficient”. Tampoc no detallaven els criteris per determinar les quantitats de
les subvencions, les quals quedaven sota criteri únic de la comissió de
valoració de les ajudes, que també determinava a discreció com es repartien els
recursos entre les tres línies de subvenció existents per a les víctimes del
terrorisme.
Les irregularitats també apareixien en el procés
d’atorgament, ja que les bases reguladores fixaven que, entre altres criteris,
es tindria en compte la representativitat de l’associació a l’hora de rebre
subvencions, motiu pel qual havien de declarar el nombre d’associats. Però
l’Associació d’Ertzaines i Familiars Víctimes del Terrorisme i el Col·lectiu de
Víctimes del Terrorisme al País Basc (Covite) es van negar a lliurar la llista,
i tot i així van rebre l’ajuda. Per la seva banda, a’Associació de Víctimes del
Terrorisme no va detallar el pressupost total dels projectes en tres
sol·licituds de subvencions –només hi concretava la part per la qual volia
l’ajuda- i, malgrat tot, va ingressar més de 150.000 euros.
Finalment, la justificació de les
despeses tampoc va anar gaire millor, ja que, segons lamenta el Tribunal de
Comptes, els plans de control de les subvencions per a associacions de víctimes
del terrorisme no preveuen verificar si l’activitat s’ha fet tal com s’havia
pressupostat. Per començar, totres les subvencions es van justificar només per
la despesa de la subvenció concedida, no per a tota l’activitat, cosa que
impossibilita saber-ne al cost real. A més, la fundación Víctimes del
Terrorisme va realitzar activitats amb un cost inferior al pressupostat i
l’Associació 11-M no va poder demostrar que realitzés dos projectes
subvencionats, però el ministeri no va exigir-los el retorn de part de les
subvencions.
Les ajudes a les associacions de
víctimes del terrorisme, però, són només la punta de l’iceberg d’un sistema de
subvencions ineficient. Segons el Tribunal de Comptes, el Pla estratègic de
Subvencions –“l’instrument específic de planificació, gestió i seguiment” de
les ajudes- només va regular el 4% dels crèdits definitius de les ajudes del
ministeri. De fet, el ministeri només va publicar a la Base de Dades Nacional de
Subvencions 3 de les 35 línies de subvencions ofertes. De 27 al portal no se’n
va publicar res.
Normativa vulnerada a totes les línies de subvenció
Ajudes sense control a les víctimes del terrorisme
Convocatòries sense criteris per
fixar la quantitat, subvencions tot i no complir els requisits, cap control en
l’execució... Les irregularitats en les associacions de víctimes del terrorisme
son una constant.
Justificacions insuficients o inadequades de la policia
Totes les ajudes a sindicats
policials estan mal justificades i la Fundació Guárdia
Civil va gastar 38.000 euros d’una subvenció destinada a reforçar la imatge del
cos en máquines de gimnás i un viatge a París
Dietes que doblen el límit per a funcionaris estrangers
Les dietes aprovades per als
funcionaris estrangers que identificaven immigrants que havien de ser
repatriats pujaven fins a 375 euros diaris per persona, tot i que la llei en
fixa el topall en 155’9 euros.
Ajudes d’urgència que arriben un any i mig tard
La normativa fixa que cal pagar en
sis mesos les ajudes d’urgència per a catàstrofes i sinistres, però cins
expedients es van tancar entre dos i vint mesos després d’haver-se superat
aquest límit legal.
Opinió:
El cert es que no se per on
començar, perque aquesta informació ja fa molt de temps que algunes víctimes la
estem advertint. Fins i tot en converses amb representants de l’Administració i
gairebe sempre amb gent del Ministerio de Interior.
No me extendré gaire, però
hi han algunes dades que voldría ampliar... com per ejemple el fet de que
malgrat tenir la obligació de aportar el nombre de associats (nombre de
“número” no de “nombre y apellidos”), hi hagin entitats que no ho hagin fet. No
vull entrar en quines son o quines no ho son la que ho fan perque la gran
majoría posa sempre excuses, però es evident que en moltes de aquestes llistes
apareixen noms i cognoms de persones que no tenen el reconeixement oficial com
a víctimes del terrorisme. Aquesta situació porta a que part dels recursos
vagin destinats a gent que, evidentment, no es víctima del terrorisme... de fet
hi han entitats que fins i tot els seus presidents o portaveus no son víctimes,
però cap administració s’atreveix a fer res al respecte.
D’altre banda cal recordar
que, com diu un amic meu, “alguna rao ha de haber perque El Quixot se escribis
a Espanya”. Però no hem de confondre la picaresca amb el que podría ser un
delicte. Quan es treballa amb diners públics s’ha de justificar fins l’últim
cèntim i aixó, en ocasions, no es fa. Hi ha gent que demanen uns cal·lers per
un concepte i després els volen justificar sota altre concepte. Fins i tot
després van dient que la administració els persegueix o que abandonen a les
víctimes...
Però algunes preguntes
queden a l’aire...
...ha hagut gent que
justificaven despesses sota uns conceptes quan en realitat mai han dit en que
se’ls han gastat?
...ha hagut gent que
cobraba dietes per estar censat en un altre ciutat diferent de la que residia
habitualment?
...ha hagut gent que rebia
unes quantitats per una feina que mai van arribar a fer?...
El Tribunal de Comptes se
li gira molta feina...
No hay comentarios:
Publicar un comentario