07 juliol 2015
Sebastiá Alzamora
Mercadejar amb el dolor
No es culpa només, per una vegada,
del ministre Jorge Fernández Díaz. El ministeri de l’Interior, que ell
dirigeix, ha rebut una severa reconvenció del Tribunal de Comptes de l’Estat,
que en un informe de aquests que se’n solen dir demolidors ha denunciat la
política absolutament arbitrària i directament il·legal que ha seguit aquest
ministeri a l’hora d’atorgar subvencions a les associacions de víctimes del
terrorisme. No es un tema menor, i no ve d’ara.
Els fins ara dos grans partits
polítics espanyols, PP i PSOE, s’havien avesat a fer política barata amb
associacions de persones que havien sofert un cop tan dur a les seves vies com
perdre una persona estimada en un atemptat terrorista. No són poques; entre els
cops d’ETA, Al-Qaida i fins i tot els Grapo, sumen bastant mes de mil morts en
una quarentena d’anys, els mateixos que ha durat la magnífica Transició. Un
cadàver damunt l’altre, tots ells innocents, que als partits abans esmentats
els han servit bàsicament per posar-los damunt una taula i donar-se’n la culpa
els uns i els altres durant dècades.
Després el PP va descobrir que fer
demagògia sobre aquests cossos li podia obrir un viver de vots,i s’hi va abocar
amb ganes. La labor duta a terme que aquest partit amb l’AVT i amb personatges
de suposat prestigi, com el filòsof de guàrdia (i a sou) Fernando Savater, ens
ha proporcionat segurament els espectacles de més degradació de la vida pública
espanyola. I sufragats amb els nostres impostos, per a més inri.
No té res de sorprenent, per tant,
que el ministre Fernández Díaz, entre salve i parenostre, trobi els moments
oportuns per deixar caure una saca de bitllets a les entitats que d’una manera
o altra diuen que representen a les persones que han patit aquesta fatalitat.
Orfes, órfenes, vidus, vídues, mutilats i mutilades. Són centenars de milers
d’euros el que s’ha invertit per intentar aconseguir no tan sols el seu favor a
les urnes, sinó també la caixa de ressonància i la projecció pública de les
entitats.
Jorge Fernández Díaz ha demostrat
no tenir cap escrúpol en cap moment del seu mandat. Deu ser molt eficaç, però
ho ha estat només a l’hora de mentir i enredar sobre assumptes extremadament
seriosos, com els suposats informes que encara esperem sobre els comptes
d’Artur Mas, i també a l’hora de fomentar la xenofòbia a la tanca de Melilla i
l’extinció de les llibertats ciutadanes amb aquest esperpent subdesenvolupat
que ell ha anomenat llei de seguretat ciutadana, però que passará a la història
(en lletra petita i capbaixa) amb el nom de llei mordassa.
Jorge Fernández Díaz, en resum,
exemplifica a la perfecció qué ha estat el govern de Mariano Rajoy: persones
que han assumit responsabilitats públiques que no tan sols els venien molt
grosses, sinó que les han exercit des d’un partidisme tan radical que els ha
dut directament a la mala fe, la mentida i la distorsió malintencionada del
panorama social. Com que Fernández Díaz és tan devot, que sant Isidre Llaurador
el perdoni, perqué hi ha molts ciutadans que no ho farem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario