13 març 2018
Subvenció en questió
Els partits van rebre
5,4 milions d’euros entre els anys 2014 i 2015 en concepte d’una subvenció que
va néixer l’any 2002 per protegir els regidors del País Basc
El darrer informe del Tribunal de Comptes demana que es reconsiderin
els ajuts
Aquest mes de febrer, ETA ha fet public que ha sotmès a
votació dels seus militants la dissolució definitiva de l’organització armada
basca. L’anunci és la culminació d’un procés que es va iniciar amb l’alto el
foc de l’any 2011 i va tenir el punt àlgid en el desarmament unilateral de
l’any passat. L’any 2009, ETA havia mort dos guàrdies civils en el que seria el
seu darrer atemptat mortal a l’Estat espanyol, però no l’últim, ja que l’any
2010 va assassinar un policia francès. Tot i això, els partits polítics amb
representació al Congrés dels Diputats tenen encara dret a rebre una subvenció
que es va implantar l’any 2002 per protegir, inicialment, els regidors del País
Basc. Ara, en el seu darrer informe de fiscalització dels partits polítics, el
Tribunal de Comptes, que, per llei, els ha de controlar, suggereix que ja és
l’hora de posar fi a aquesta ajuda per a la seguretat dels càrrecs públics.
El Tribunal de Comptes argumenta, en el seu informe de les
despeses dels partits dels anys 2014 i 2015, que, vist “l’actual context social
i polític, podria avaluar-se la conveniència econòmica de mantenir, en les
condicions actuals, la subvenció estatal per sufragar les despeses de seguretat
dels partits per mantenir la seva activitat política”. I ho diu perquè l’Estat,
a través del Ministeri de l’Interior, va subvencionar els partits polítics de
l’arc parlamentari amb 5,4 milions en aquests dos exercicis.
Tot i que les ajudes van arribar als partits des del 2002,
va ser l’any 2011 qual el govern espanyol va aprovar el reial decret que regula
aquestes subvencions. Segons aquesta normativa, els partits tenen dret a
demanar subvencions per pagar les despeses derivades de la protecció de les
seus dels partits amb personal de seguretat o els condicionaments que tinguin
aquest objectiu, com ara les alarmes o la videovigilància; la protecció dels
càrrecs públics, ja sigui amb escortes, vehicles blindats, inhibidors de
senyals o equips GPS; la protecció de la informació via programari o maquinari,
i la protecció dels actes públics, ja sigui amb la contractació del personal de
seguretat o amb el condicionament dels espais per millorar-ne la seguretat.
En el període fiscalitzat pel Tribunal de Comptes, el PP va
ser el partit polític més beneficiat, amb 2.555.138 euros d’ajudes a la
seguretat; el PSOE, amb 1.434.823 euros, va ser el segon. Pel que fa als
partits catalans amb representació al Congrés dels Diputats, la ja desapareguda
CiU va rebre 236.714 euros; el PSC, 212.300, i ERC, 54.568. Fonts d’ERC han
explicat que aquests diners, “que s’han justificat fins al darrer euro”, corresponen
bàsicament “a la seguretat de la seu del partit, càmeres de vigilància i
seguretat en tots els actes públics, al marge dels electorals”.
Ferran Bel, diputat per Tarragona del PDeCAT i responsable
dels afers econòmics de la formació a Madrid, deixa clar que el seu partit
“podria estar d’acord a fer desaparèixer aquesta subvenció sempre que es faci
en el marc del debat que s’ha obert sobre el finançament dels partits
polítics”. Bel es refereix a la subcomissió que a tal efecte s’ha obert al
Congrés dels Diputats. “La necessitat de seguretat ha variat, cert, però hi és;
per això s’ha de debatre com es cobreix”, defensa. El PDeCAT usa els diners,
bàsicament, en mesures de seguretat a les seus del partit.
Diners sense justificar
El TC alerta que hi ha partits
que no han pogut justificar totes les despeses i, per això, demana que tornin
els diners no acreditats. En aquesta situació hi ha el PP, amb 48.366 euros; el
Bloc Nacionalista Gallec, amb 18.076; Amaiur, amb 16.145; Ciutadans, amb
10.600, i Podem, amb 9.000.
Opinió:
La informació
publicada per ElPuntAvui es adient i, al mateix temps, extranya de trobar. Que
es parli de diners, de recursos económics, en el sentit de no haver estat prou explicats
es una mostra de que hi han medis de comunicació que volen anar una mica mes
enllà del que seria la informació oficial… i ara caldria saber dos coses.
La primera, com se
han gastat?
La segona, es podrien
recuperar i fer-los servir per ajudar a qui realmente els necesita per
treballar pels demès?
No hay comentarios:
Publicar un comentario