25 març 2018 ElPuntAvui

25 març 2018 

Dolors Bramón

Islamóloga, Doctora en Filosofía i Lletres i profesora de la Universitat de Barcelona

“Si ets terrorista, no pot ser que et consideris musulmà”

Experta en l’islam, incansable conferenciant, es dedica a combatre els estereotips, els estigmes i la ignorància que massa sovint separen cristians i musulmans

Parlem envoltats de llibres, en el racó de la casa de Banyoles on Dolors Bramon passa més temps quan no volta pel món per pronunciar una de les seves conferències sobre l’islam. Després de tants anys predicant, en el bon sentit de la paraula, s’ha convertit en una de les primeres expertes del país en una religió que massa sovint estigmatitzem des de la nostra ignorància. Abans de començar l’entrevista, en Joan Sabater la fotografia davant un marc on s’enquadren grafies àrabs. “És el meu nom escrit en àrab, me l’acaben de regalar unes alumnes”, se n’enorgulleix. Al costat del marc hi ha un petit porc senglar tallat en fusta. Sembla que no s’hi adigui gaire, però això és perquè, una vegada més, som massa ignorants per saber que els musulmans no mengen porc però, en canvi, sí que poden menjar senglar.

Convivim amb els musulmans però no en sabem gaire res, de la seva religió.

Veus aquell sant Jordi d’allà? És iranià, i allà existeix una llegenda similar. No sé si ho sabeu, però jo era la dona de l’Ernest Lluch. Quan era ministre li vaig regalar una còpia d’aquest mateix sant Jordi, amb la inscripció en àrab, i se la va posar al despatx. Quan els funcionaris madrilenys ho veien, murmuraven entre ells: “Estos catalanes, siempre con el Sant Jordi...”

El que dèiem, la ignorància sempre és agosarada.

Per això no em limito a estudiar només el món àrab, també estudio el món jueu.

Dos mons tan enfrontats...

Sí, però molt interessants a l’hora d’estudiar-los. Pel que fa als jueus, això ho he resolt mirant de no parlar mai dels temps actuals. Tampoc parlo de la causa palestina, seria molt incòmode haver d’estar entre dos focs. El que m’agrada és centrar-me en l’edat mitjana.

Els que retreuen al món islàmic un cert endarreriment intel·lectual per no haver fet la Il·lustració, obliden que al-Àndalus ja tenia enllumenat públic.

Exactament, a l’edat mitjana era al revés, els endarrerits eren els cristians.

Abans parlava de l’Ernest Lluch. Hi ha un paral·lelisme dolorós en la seva biografia: vostè va patir les conseqüències de l’atac del terrorisme etarra que va posar fi a la seva vida i després s’ha especialitzat en el terrorisme islamista.

Aquesta setmana he participat en un programa de TV3 sobre les lliçons que hauríem d’haver après dels atemptats planejats des de Ripoll. Com pot ser que uns nens criats i educats al costat dels nostres fills i nets cometin una barbaritat com aquesta? Jo crec que va passar perquè els van regirar el cervell.

Hi creu, en la teoria del radicalisme exprés?

Sí, i no ho dic parlant de l’islam. Les persones sempre poden tenir un minut de feblesa que si l’aprofita algú amb males intencions en mitja hora et pot captar per a una secta. I les sectes aconsegueixen que a dins s’hi fiquin nois i noies de famílies catalanes i castellanes de tota la vida. L’alienació psicològica es pot produir en tots els àmbits.

Els imams, o els que es fan passar per imams, s’aprofiten de l’element religiós per reclutar nois. Ho fan invocant l’Alcorà.

L’Alcorà és un llibre seriós, amb contradiccions com qualsevol llibre escrit fa mil cinc-cents anys. El problema és que està escrit en una llengua que és la que es feia servir al segle VII. Molt poca gent avui en dia és capaç d’entendre aquella llengua. No sempre s’entén el que diu l’Alcorà, i és un imam el que t’explica el que diu o el que no diu. La manipulació, doncs, és molt fàcil. Molts imams venen becats de l’Aràbia Saudita, el que jo en dic el petroislam, sense prou educació religiosa, i segueixen maleducant els joves. D’això se n’ha aprofitat el mal anomenat Estat Islàmic.

Per què “mal anomenat Estat Islàmic”?

En primer lloc, no n’hi ha prou proclamant un estat, cal que els altres estats el reconeguin. I cap estat del món els ha reconegut. Aquí no hi entro. Ara, que no és islàmic hi entro del tot. Les coses que han fet i que ens han ensenyat ells mateixos no formen part de la doctrina de l’islam. Quan maten, persegueixen o esclavitzen dones i nens cristians, i Síria i l’Iraq n’eren plens, no respecten la doctrina de l’islam. En lloc de l’Alcorà, es justifica la violència. Saber-se les coses de memòria i saber recitar-les no significa necessàriament comprendre-les. En qualsevol cas, si ets un terrorista no pot ser que et consideris musulmà. Això sí, d’intolerants n’hi ha a per tot, també a les associacions de veïns.

I pel que fa als drets de la dona?

Fa falta recórrer molt de camí arreu. Que les dones són més submises a l’islam és un tòpic. Aquí també anem enrere, per exemple quan sents dir a una dona que va a votar amb el que el marit li ha posat al sobre.