14 juliol 2019 elmon.cat (opinió)

14 juliol 2019 

Jordi Munell: “Ens falta la informació del CNI per completar el puzle del 17-A”

Entrevista amb el president de la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya sobre els atemptats del 17-A de 2017 a Barcelona i Cambrils

El Parlament de Catalunya ha tractat d’esbrinar durant més d’un any a través d’una comissió d’investigació detalls sobre els atemptats del 17-A de 2017 a Barcelona i Cambrils, un atac terrorista que va commocionar el país coincidint amb les darreres setmanes abans de celebrar el referèndum de l’1-O. El treball parlamentari ha ensopegat però amb el boicot d’alguns dels testimonis cridats a declarar, principalment ex-alt-càrrecs del govern espanyol, la cúpula del CNI i comandaments de les forces i cossos de seguretat. La informació secreta és fonamental per avançar en l’aclariment dels fets, però la comissió de la cambra catalana no hi té accés de moment. El president de la comissió, el diputat de JxCAT i alcalde de Ripoll, Jordi Munell, explica en aquesta entrevista amb ‘El Món’, que una de les conclusions de la comissió serà possiblement haver d’insistir a Madrid en la creació d’una comissió al Congrés dels Diputats al voltant del 17-A, una comissió davant de la qual els que ara s’han pogut amagar no tindrien cap altre més remei que comparèixer.

La comissió d’investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils estava a punt d’acabar però encara s’allargarà tot i les múltiples desercions...

Portem vint sessions i ens faltava fer-ne una ara al juliol per deixar-ho tot a punt per fer les conclusions i presentar l’informe, però hi ha hagut una ampliació de testimonis.

Quins testimonis i amb quin objectiu se’ls convoca?

S’ha demanat la compareixença dels responsables dels TEDAX i Bombers en el moment de l’explosió de la casa d’Alcanar. Alguns grups volen veure si en primera instància s’hagués pogut albirar que aquella explosió no va ser per causes de gas o droga, sinó per un altra qüestió, com ens han dit alguns testimonis. Tot feia pensar primer que era una explosió per gas, i fins passades moltes hores, amb la segona explosió, no es va poder determinar que era una cosa diferent. S’han citat els comandaments de TEDAX i Bombers per contrastar aquesta informació.

Això és el que fa ampliar les sessions...

Això ens obliga a ampliar una sessió i probablement la que teníem prevista pel juliol pot ser que la passem a setembre, si és que finalment el darrer ple dura tres dies, en lloc de dos. Si no es fa el 23 de juliol ho farem el 17 de setembre. I després ja en quedaria una més, un total de 22 fins a finals de setembre.

Com s’expliquen tantes incompareixences?

Alguns experts no han comparegut per qüestions de llunyania, estan en universitats o altres països i organitzar la comunicació i traducció és complex i costós. Els propis grups proposants s’han adonat que és complex per les dificultats que sorgeixen. En el cas dels testimonis que no han comparegut, hem fet tot el procediment formal que es requereix, que és convocar-los en segona convocatòria malgrat que alguns ens han enviat un escrit dient que d’acord a la normativa del Consell d’Estat els càrrecs de l’Estat no tenen perquè comparèixer en comissions d’investigació del Parlament. En qualsevol cas, la comissió eleva la incompareixença a la Mesa del Parlament, que ha de decidir si això ho comunica a la Fiscalia.

Les incompareixences posen en evidència que fa falta que es creï una comissió al Congrés dels Diputats a Madrid?

Sí, efectivament. Aquí hi ha aquesta casuística, que la comissió que es va proposar al Congrés en el seu moment no va prosperar perquè alguns grups no hi van estar d’acord. Per tant, la proposta que segurament sortirà d’aquesta comissió, en virtut d’aquestes incompareixences, és que amb el nou executiu es torni a demanar una comissió del Congrés, on tots els que no han comparegut en el Parlament de Catalunya allà no tinguin aquesta excusa per no comparèixer. Allà el director del CNI i algun altre alt càrrec van comparèixer a la comissió d’assumptes secrets i reservats. El que ens ha faltat en aquesta comissió parlamentària és la presència de qui té pot tenir la informació que volem, com és el cas del director del CNI o algun alt comandament dels cossos estatals, sobretot pels temes dels serveis d’informació secrets. Aquesta és un informació que segurament ens mancarà en la comissió parlamentària per poder acabar de completar el puzle del que va passar.

La creació d’una comissió al Congrés és la única via per forçar el CNI a facilitar informació?

L’altre via seria que amb l’obertura total del sumari el jutge considerés oportú citar algunes d’aquestes persones o les institucions que representen també per completar la informació que se’n pugui desprendre.

En quins àmbits ha aconseguit la comissió treure més substància?

Amb els experts internacionals hem acabat tenint una visió molt global del fenomen de la radicalització i el terrorisme radical. Això ens ha permès conèixer el fenomen malauradament global. La realitat a casa nostra i tot el treball que es fa l’hem conegut a través d’experts que treballen en l’àmbit social en ajuntaments, als barris o a la pròpia Generalitat, a través d’Acció Cívica. Això ens permet fer una composició del fet i preguntar-nos si a Catalunya estàvem fent bé la feina com a país d’acollida i en intentar normalitzar el màxim possible les persones vingudes d’arreu que conformen avui dia la població de Catalunya. La comissió també ha de servir per albirar si aquest cas era completament aïllat, si està inspirat a través d’una figura que és capaç d’aglutinar els joves terroristes, que és la de l’imam. El que hem intentat no és tant tractar els testimonis com a acusats. El que intentem és preguntar-nos si s’ha fet tot prou bé o si alguna cosa no. Aquí no venim a acusar ningú, sinó a treballar per millorar, corregir algun error o manca de coordinació i comunicació, alguna baula perduda que hagi provocat els fets. Treballem perquè el futur sigui millor i no tornar caure en errors, si és que n’hi ha hagut. Aquest és l’objectiu de la comissió, no tant posar el dit a la llaga i acusar. Mirarem de fer propostes de cara al futur perquè fets com aquests no es puguin repetir i arribar a conclusions en el sentit de millorar.

La intervenció de l ‘exsecretari d’Estat de Seguretat va ser sonada. Va donar a entendre que s’acusava l’Estat amb insinuacions d’estar al darrere de l’atemptat. Aquesta comissió tenia idees preconcebudes d’alguna conclusió?

No. Hi ha les posicions de cada grup parlamentari, que poden tenir les intuicions pròpies. A partir d’aquí els testimonis són lliures i els grups parlamentaris de focalitzar les preguntes. El que sí és cert és que com que tots els responsables estatals dels cossos de seguretat no han comparegut i l’únic que va acceptar va ser aquest sobre ell van recaure totes aquelles pressions i preguntes que segurament els grups parlamentaris haguessin pogut fer en el conjunt de responsables estatals. Però ell era el responsable dels cossos de seguretat no d’informació i per tant hi havia temes que en aquest sentit no sé si en funció de la seva responsabilitat coneixia o no. La pressió li va provocar una reacció defensiva. La mancança important dels serveis secrets, finalment quan es parla de confidents, escoltes i seguiments no és tant la policia sinó els cossos d’informació que tenen altres responsables. Aquí és on hi ha la baula que se’ns trenca en aquesta comissió.

Però el Parlament no es podrà aturar a la recerca de més elements...

La comissió quedarà coixa en una part. Aquesta informació no l’arribarem a conèixer des d’aquí perquè tenim moltes incompareixences.

Per tant demanaran de nou la comissió al Congrés?

Hem de veure-ho... Des de JxCAT estem disposats a plantejar-ho amb ERC.

El correu electrònic que Enric Hernández va aportar en la darrera comissió canvia res sobre la polèmica “the nota”?

Ens el van entregar. Cada grup parlamentari en té una còpia. Estem fent cada grup les nostres contrastacions per treure les nostres conclusions. En qualsevol cas Hernández va intentar posar llum a tot un tema sobre el qual es va especular molt. També és veritat que va al·legar el secret periodístic de no rebel·lar fonts. Aporta un document que en aquest sentit forma part del sumari, que a nivell d’investigació parlamentària no havíem tingut. A partir d’ara l’estem contrastant i analitzant.

Opinió:

El que está succeïnt ara em recorda, salvant molt les distàncies de temps i experiencia, el que va succeïr despres de l’atemptat a Hipercor al 1987.

Quan varem tenir el judici l’octubre de 1989 em vaig adonar de com funciona(va) la justicia a aquest país… de un atemptat amb 21 persones assasinades i mes de 40 ferits només van citar com a testimoni a una sola víctima que poc podía explicar sobre el patiment i les seqüel·les ja que segons la sentència “curó de sus lesiones a los dos días sin secuelas”.

Curiosa circumstància… cap dels vidus, vidues, orfes o ferits greus varem ser convocats com a testimonis per tenir la oportunitat de explicar el dolor i les comsequéncies que varem patir i continuem patint temps, molt temps desprès…

Aquell octubre de 1989 em vaig comprometre a que aixó no tornès a pasar i modestament crec que, amb l’ajut de dignisimes víctimes que realment han viscut un atemptat i el mal posterior, hem assolit la fita de que no es repeteixin aquestes extranyes eleccions (o potser seleccions) alhora de que una víctima pugui estar davant de un tribunal.

I aixó es el que farem de nou quan comenci el judici pels atemptats de l’agost de 2017. Farem tot el posible perque les veritables víctimes puguin parlar i explicar-se. Ho vàrem poder fer amb molts atemptats, com per ejemple, els de l’11 de març de 2004 a Madrid.

I ara, agradi o no agradi, interesi o no interesi, farem al mateix.