07 febrer 2018 (06.02.18) Primera taula rodona a Exposició "La ferida de Hipercor"

07 febrer 2018 (06.02.18)

Primera “taula rodona” a Exposició “LA FERIDA DE HIPERCOR”

Ahir dimarts 6 de febrer es va portar a terme la primera de les tres taules rodones preparades en la Exposició “La ferida de Hipercor. Barcelona. 1987”.

Sota el teme “Les víctimes davant les administracions” es van oferir nombrosses proves de que, al contrari del que se explica des de les administracions competents en la matèria i des de la gran majoria de entitarts relacionades amb la “assistència” a víctimes del terrorisme, la realitat es molt diferent.

La “taula rodona” es va iniciar a càrrec del moderador Txema Urkijo, qui durant molts anys va estar al capdavant de l’Oficina de Atenció a Víctimes del Terrorisme en el Gobern Basc. La seva exposició va servir per posar sobre la taula les mancances que moltes víctimes varem patir durant els útlims 30 anys del passat segle i, de pas, per poder explicar les diferències que existeixen en la atenció a víctimes depenent del lloc de residència de cadascuna.

En el seu torn l’advocat Juli de Miquel va explicar emb molts detalls com va ser el judici que l’any 1989 es va fer contra els autors de l’atemptat ja detinguts, Domingo Troitiño i Josefa Mercedes Ernaga. Va quedar absolutament clar el raonament juridic que va mostrar com la mala feina feta pels membres del Cos de Policia Nacional van portar al Tribunal a tenir que condemnar a l’Estat com a responsable civil subsidiari, en una sentència que va ser l’ùnica des de aleshores en las que es va assolir aquest reconeixement. A preguntes dels nombrossos assistents, en de Miquel va poder explicar les raons per las que l’Estat va pendre diferents decisions malgrat les reclamacions de les víctimes (llàstima que no hi eren presents certs personatges que haguesin pogut aprendre molt de les paraules d’en de Miquel en lloc de anar mentint constantemt per allà on van...).

Despres, la psicóloga forens Sara Bosch va poder fer un relat históric de quina ha estat la tasca realitzada amb moltes de les víctimes des de que ens varen trobar l’any 1993 i quins han estat els problemes amb els que ens hem trobat en els enfrontaments amb diferentes administracions, especialment en la temàtica de les sequeles psicològiques i les pericials presentades en molts diferents judicis, tant penals com laborals. La Sara va acabar explicant algunes de les moltes mancançes amb la que encara ens trobem, malgrat l’administració digui que la legislació i l’assistència que es dona a les víctimes del terrorisme es de les millors a nivell mundial. Quan es tenen documents, dates i noms i cognoms reals... ningù pot acusar-nos de enganyar... nomès cal comprobar-ho.

Per acabar la “taula rodona”, en Jordi Valls, orfe per la mort del seu pare Xavier Valls a l’atemptat, va explicar quina va estar la seva vivència i la de la seva familia despres del juny de 1987 i la realitat del tracte rebut. Unes vivències i uns relats que son absolutament certs, al contrari dels que alguns aprofitats van explicant però que mai han patit ni viscut.

I ara, a esperar a la seguent “taula rodona” del proper dimarts día 13 on sota el tema “Víctimes i usos partidistes” Aintzane Ezenarro, Pilar Manjón i un servidor serem els seguents ponents. Segurament moltes de les coses que es diran no agradarán a certs personatges però seguirem denunciant el que calgui perque es conegui la veritat de la situació de “les” víctimes del terrorisme.

Juli de Miquel (advocat), Jordi Valls (víctima), Txema Urkijo i Sara Bosch (psicóloga)