Opiniones sobre el trabajo realizado en el tema socio-asistencial, jurídico y psicológico de las víctimas del terrorismo. El tema político lo dejo para los políticos.... y alguna que otra víctima.
Ante las numerosas consultas recibidas a traves de redes sociales y para facilitar las mismas, pueden contactar en el e-mail eltrasteroazul@gmail.com
viernes, 16 de febrero de 2018
16 febrer 2018 (14.02.18) (link) ccma 3/24
16 febrer 2018 (14.02.18) ccma 3/24
Neix una entitat per
ajudar a "afectats pel terrorisme" i suplir les mancances de
l'administració
Davant de les evidents mancances de les administracions
públiques en l'atenció immediata i continuada a les víctimes del terrorisme, un
conveni amb la Universitat
de Barcelona (UB) ha permès crear la
Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme
(UAVAT), que es dedicarà a ajudar psicològicament i assessorar les víctimes
directes i indirectes d'atemptats terroristes i a assessorar-les en els
complicats tràmits burocràtics.
La
UAVAT
neix de la preocupació d'un conjunt de professionals de l'àmbit privat amb
experiència en l'atenció a víctimes i afectats per terrorisme, i es constitueix
des dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el 17 d'agost de 2017. Està
composta per psicòlegs clínics, forenses, psiquiatres, advocats laboralistes i
professionals experts en l'atenció a víctimes d'accions terroristes i grans
catàstrofes. A més, manté una estreta col·laboració amb institucions, entitats
de prestigi i organitzacions com l'Associació 11-M afectats per Terrorisme i la Universitat de
Barcelona. La nova entitat estarà coordinada per Elisa Micciola i Sara Bosch,
psicòloga que va dirigir durant molts anys l'atenció a víctimes del terrorisme
de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), i
Robert Manrique, víctima d'ETA a l'Hipercor i expresident de l'ACVOT.Des del
mateix 17 d'agost diversos professionals i experts en atenció a víctimes
d'atemptats es van posar en marxa per ajudar els nous afectats. Aquesta primera
atenció l'han volgut estabilitzar i crear una entitat organitzada per a les
actuals i possibles futures víctimes. Com explica Bosch, "no és el mateix
posar un cartell que digui que es fan abraçades si es demanen, que directament
fer l'abraçada a qui ho necessita". "No tothom truca o acudeix, no tothom
encaixa en les associacions de víctimes o en els dispositius d'atenció
psicològica: hem de ser proactius, no esperar", ha conclòs.Per això, la
unitat vol ser un recurs addicional a l'administració, especialitzat i estable,
vol alertar les administracions perquè facin el seguiment de les víctimes i
pretén limitar la desinformació i disminuir la victimització secundària. La UAVAT s'ha establert com el
cos tècnic pericial de l'Associació 11-M Afectats per Terrorisme, que coordina
la direcció de l'acusació popular de la causa oberta a l'Audiència Nacional
pels atemptats de Barcelona i Cambrils, que segueix secreta.Elisa Micciola,
coordinadora de la UAVAT,
ha explicat que els atemptats tenen efectes físics i psicològics, però també
familiars, laborals i socials. Per això, vol assessorar els afectats, que poden
ser també testimonis presencials o fins i tot el personal d'emergències que
atén les primeres víctimes, perquè tinguin reconeixement i reparació dels
danys.Antonio Andrés Pueyo, de la
UB, ha explicat que volen aportar les seves instal·lacions i
coneixement, i que els coneixements obtinguts amb l'atenció a les víctimes no
es quedin als arxius i biblioteques sinó que serveixin per atendre noves
víctimes.Robert Manrique ha lamentat que més de 30 anys després de l'atemptat
d'ETA a l'Hipercor de Barcelona i 14 anys després de l'11-M les administracions
segueixin cometent els mateixos errors, com fer passar les víctimes per
llarguíssims periples burocràtics, retards injustificats en l'atenció
psicològica i poca empatia. Per això, creu que les pròpies víctimes d'atemptats
anteriors són els més adequats per assessorar, juntament amb professionals, els
nous afectats.En la presentació de UAVAT hi ha assistit també la presidenta de
l'Associació 11-M, Pilar Manjón, i dues víctimes de Cambrils, l'argentí Rubén
G., ferit molt greu, i la seva parella, Núria F., afectada psicològicament per
l'acció islamista. Han explicat perquè se senten desatesos per
l'administració.Manjón també ha lamentat que el Ministeri de l'Interior vulgui
limitar l'abast de les indemnitzacions per danys psicològics i incapacitats i
posi traves al reconeixement de moltes víctimes.Disfuncions després de
l'atemptat de CambrilsLa parella afectada per l'atemptat de Cambrils ha
explicat que aquella nit van sentir un fort impacte al passeig Marítim, van
veure el cotxe dels terroristes bolcat, trets i gent corrent. Rubén ha dit que
"era com una guerra, tothom corrent sense saber qui és l'enemic",
fins que un jove es va acostar a ell. Pensava que li volia demanar ajuda, però
era un dels terroristes i el va apunyalar a la cara amb un ganivet. Va protegir
la seva dona, es va treure el ganivet i va començar a sagnar abundantment i a
ofegar-se amb la pròpia sang. La seva dona el va poder dur fins un 'xiringuito'
on el van atendre inicialment, després el van atendre els Bombers, el CAP de
Cambrils i l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van operar d'urgència
durant cinc hores de les greus ferides a la cara. "L'únic que pensava és
que estava viu, veia, parlava, sentia", ha dit Rubén G.La dona ha lamentat
la mala atenció que va rebre ella al CAP, que els Mossos l'interroguessin
gairebé immediatament i que una treballadora social del Ministeri de l'Interior
la tractés sense cap tipus de tacte fent-li "un interrogatori de tercer grau".
Després, va trigar més de dos mesos a poder tenir una cita amb el psicòleg que
li havien assignat, en sis mesos ha declarat vuit cops davant de la policia
catalana i l'administració li demana contínuament els originals de tots els
documents, mentre que en canvi no sap res de l'Audiència Nacional espanyola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario