15 febrer 2018 (14.02.18)
Dues víctimes de
l’atemptat de Cambrils avalen una nova entitat per ajudar a “afectats pel
terrorisme”
Davant de les
mancances de les administracions públiques en l’atenció immediata i continuada
a les víctimes del terrorisme, un conveni amb la Universitat de
Barcelona (UB) ha permès la creació de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per
Terrorisme (UAVAT). Aquesta entitat es dedicarà a ajudar psicològicament i
assessorar les víctimes directes i indirectes d’atemptats terroristes i a
assessorar-les en els complicats tràmits burocràtics.
Des del mateix 17 d’agost diversos professionals i experts
en atenció a víctimes d’atemptats es van posar en marxa per ajudar els nous
afectats. Aquesta primera atenció l’han volgut estabilitzar i crear una entitat
organitzada per a les actuals i possibles futures víctimes. Com explica Bosch,
“no és el mateix posar un cartell que digui que es fan abraçades si es demanen,
que directament fer l’abraçada a qui ho necessita”. “No tothom truca o acudeix,
no tothom encaixa en les associacions de víctimes o en els dispositius
d’atenció psicològica: hem de ser proactius, no esperar”, ha conclòs.
Per això, la unitat vol ser un recurs addicional a
l’administració, especialitzat i estable, vol alertar les administracions
perquè facin el seguiment de les víctimes i pretén limitar la desinformació i
disminuir la victimització secundària. La UAVAT s’ha establert com el cos tècnic pericial
de l’Associació 11-M Afectats per Terrorisme, que coordina la direcció de
l’acusació popular de la causa oberta a l’Audiència Nacional pels atemptats de
Barcelona i Cambrils, que segueix secreta.
Elisa Micciola, coordinadora de la UAVAT , ha explicat que els
atemptats tenen efectes físics i psicològics, però també familiars, laborals i
socials. Per això, vol assessorar els afectats, que poden ser també testimonis
presencials o fins i tot el personal d’emergències que atén les primeres
víctimes, perquè tinguin reconeixement i reparació dels danys.
Antonio Andrés Pueyo, de la UB , ha explicat que volen aportar les seves
instal·lacions i coneixement, i que els coneixements obtinguts amb l’atenció a
les víctimes no es quedin als arxius i biblioteques sinó que serveixin per
atendre noves víctimes.
Robert Manrique ha lamentat que més de 30 anys després de
l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona i 14 anys després de l’11-M les
administracions segueixin cometent els mateixos errors, com fer passar les
víctimes per llarguíssims periples burocràtics, retards injustificats en
l’atenció psicològica i poca empatia. Per això, creu que les pròpies víctimes
d’atemptats anteriors són els més adequats per assessorar, juntament amb
professionals, els nous afectats.
En la presentació de UAVAT hi ha assistit també la
presidenta de l’Associació 11-M, Pilar Manjón, i dues víctimes de Cambrils,
l’argentí Rubén G., ferit molt greu, i la seva parella, Núria F., afectada
psicològicament per l’acció islamista. Han explicat perquè se senten desatesos
per l’administració.
Manjón ha lamentat que el Ministeri de l’Interior vulgui
limitar l’abast de les indemnitzacions per danys psicològics i incapacitats i
posi traves al reconeixement de moltes víctimes.
Disfuncions després de l’atemptat de Cambrils
Per la seva banda, la parella afectada per l’atemptat de
Cambrils ha explicat que aquella nit van sentir un fort impacte al passeig
Marítim, van veure el cotxe dels terroristes bolcat, trets i gent corrent.
Rubén ha dit que “era com una guerra, tothom corrent sense saber qui és
l’enemic”, fins que un jove es va acostar a ell. Pensava que li volia demanar
ajuda, però era un dels terroristes i el va apunyalar a la cara amb un ganivet.
Va protegir la seva dona, es va treure el ganivet i va començar a sagnar
abundantment i a ofegar-se amb la pròpia sang. La seva dona el va poder dur
fins un ‘xiringuito’ on el van atendre inicialment, després el van atendre els
Bombers, el CAP de Cambrils i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van
operar d’urgència durant cinc hores de les greus ferides a la cara. “L’únic que
pensava és que estava viu, veia, parlava, sentia”, ha dit Rubén G.
La dona ha lamentat la mala atenció que va rebre ella al
CAP, que els Mossos l’interroguessin gairebé immediatament i que una
treballadora social del Ministeri de l’Interior la tractés sense cap tipus de
tacte fent-li “un interrogatori de tercer grau”. Després, va trigar més de dos
mesos a poder tenir una cita amb el psicòleg que li havien assignat, en sis
mesos ha declarat vuit cops davant de la policia catalana i l’administració li
demana contínuament els originals de tots els documents, mentre que en canvi no
sap res de l’Audiència Nacional espanyola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario