13 agost 2018 (12.08.18)
Divendres que ve farà un any dels atemptats
terroristes a Barcelona i Cambrils que van provocar 16 víctimes mortals –a les
quals s’han de sumar els vuit terroristes morts– i més de 130 ferits. A
aquestes xifres, ja per si soles esgarrifoses, s’hi han d’afegir desenes o
centenars més de víctimes que no han patit ferides físiques però sí seqüeles
psicològiques. Són persones que eren al lloc dels atemptats o són familiars de
les víctimes directes. Ells també han vist com la seva vida es va estroncar
aquell 17 d’agost d’ara farà un any.
En principi, si no s’allarga a última hora el
termini, es tancarà aquest dia la llista de víctimes oficials. Segurament serà
una relació incompleta perquè, tal com expliquem avui al dossier especial sobre
l’atemptat que hem volgut centrar precisament en les víctimes oblidades,
algunes no ho han tingut fàcil perquè se les reconegui com a tals. S’ha parlat molt,
i també ho fem avui, de la bona reacció professional i empàtica que van tenir
els cossos de seguretat i assistència ciutadana, així com els dels hospitals i
serveis mèdics. Cal agrair la feina de tots, i va ser exemplar la resposta
col·lectiva de Barcelona, i de tot el país, a l’hora de demostrar els dies i
setmanes posteriors el suport a les víctimes i la voluntat de fer front a la
barbàrie terrorista reclamant normalitat ciutadana al crit de “No tinc por”.
Tanmateix, és cert que aquesta voluntat ferma
de no deixar-nos vèncer pels qui ens volien atemorits –i també els
esdeveniments de la tardor passada, marcada per l’1-O– va fer passar a un segon
pla l’atemptat, i de retruc les seves víctimes. Elles critiquen ara que es van
sentir soles, que ni per part del ministeri ni de la Generalitat es van
sentir prou acompanyades o ajudades en els múltiples tràmits i tractaments que
requerien les greus ferides i el trauma que van patir. Ha sigut, finalment, la
funció proactiva de la Unitat
d’Atenció i Valoració a Afectats de Terrorisme (UAVAT), una entitat creada el
febrer passat per donar suport a les víctimes de Barcelona i Cambrils, que
compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la que ha permès a
algunes d’aquestes víctimes oblidades començar a tenir el suport que
necessitaven, tant psicològic com també administratiu per ajudar-les en els tràmits
necessaris.
La publicació aquesta última setmana
d’informacions extretes del sumari, després que se n’hagi aixecat per fi el
secret d’una part, les està fent tornar a viure aquells fets, i això suposa un
moment crític per a moltes víctimes. Tots volem saber què va passar, com i qui
hi havia al darrere. Per fer-ho pagar als culpables, però sobretot per obtenir
coneixements que permetin evitar nous atemptats o estar més preparats per
fer-hi front. Serà una feina llarga, però ara és el moment de les víctimes. És
el moment de posar el focus en el que els fa falta i d’acompanyar-les amb el
dol. Cal que totes les administracions els donin el suport que necessiten,
rectifiquin si han fet alguna cosa malament i en cap cas les utilitzin
políticament.
Opinió:
L’editorial del diari ARA ofereix una excelent descripció
del que moltisimes víctimes dels atenmptats del 17 de agost de 2017 estan
patint.
No cal dir res mes…
No hay comentarios:
Publicar un comentario