19 agost 2018 naciódigital.cat (entrevistes)

19 agost 2018

Confidències per Whatsapp: així busquen comprensió les víctimes del terrorisme

Els afectats del 17-A, l'atemptat d'Hipercor, altres accions d'ETA i l'11-M comparteixen un xat en el qual supleixen parcialment dècades de manca d'acompanyament institucional

Han passat 31 anys des de la massacre d'Hipercor, però hi ha coses que no han canviat. Durant tot aquest temps, l'estat espanyol ha patit el flagell de múltiples atemptats terroristes, però moltes víctimes, siguin d'ETA o del gihadisme que va atemptar a Catalunya fa un any, tenen mancances similars. Lamenten que, per regla general, han estat desemparades davant de les institucions, començant pel Ministeri de l'Interior, però algunes també apunten cap a la Generalitat. No obstant això, les víctimes dels atacs de la Rambla i Cambrils han comptat amb acompanyament inimaginable no fa gaires anys: un grup de Whatsapp en el qual es mostren suport mutu afectats de diversos atemptats. Allà on han fallat les institucions, s'han organitzat les persones.

El grup s'anomena "El trastero azul" i el va crear Robert Manrique, que va sobreviure a l'atemptat d'Hipercor del 19 de juny del 1987, i que té una dilatada experiència acompanyant afectats per terrorisme. Ara ho fa des de la Unitat d'Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que es va posar en marxa a principis d'any precisament davant de la manca d'acompanyament i assessorament de les víctimes per part d'Interior. El nom del xat correspon a un blog que te Manrique des de fa anys. L'havia engegat per compartir alguns dels seus escrits, però va començar a agregar-hi afectats fins que s'ha convertit en un dels puntals que més valoren les víctimes.

Rubén Guiñazú, que va rebre una ganivetada a la cara per part d'un dels terroristes a Cambrils l'agost de l'any passat, és un dels 60 membres d'aquest xat. "Ens donem suport entre tots, força, ànims", afirma. Si algú explica que té un mal dia o que no es pot aixecar, algú altre envia un missatge dient que demà serà un nou dia, que "no és anormal el que et passa", continua. "Crec que tothom està igual. Tens dies bons i dies dolents", subratlla. El grup els aporta experiència i els permet posar-se "en el lloc de gent que ha patit molt més". Ho exemplifica amb Javier Martínez, el pare del nen de Rubí que va morir a la Rambla, i Núria Manzanares, que va perdre dos fills i la germana a l'atemptat d'Hipercor perpetrat per ETA.

Un suport també per a víctimes que no són del 17-A

El xat és un suport també per a qui fa molts anys que conviu amb les seqüeles d'una acció terrorista. "Els està anant molt bé, però a nosaltres també", admet Rosa Lluch, filla del ministre socialista Ernest Lluch assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000. "És de les coses més enriquidores que m'ha passat en els darrers temps", confessa. Remarca que per primer cop ha vist com les víctimes parlen "lliurement" i expliquen el que senten, sense disfressar la crueltat dels fets, perquè en el grup els uneix un mateix fil: haver estat víctima d'un atemptat i haver-se sentit soles. Ella només posa cara a tres o quatre dels membres del grup, i de molts no sap ni quin atac van patir ells o els familiars, però això no impedeix que estiguin units.

"Ens uneix el dolor i les ganes de no sentir-nos utilitzats, que no ens utilitzin i que ens escoltin", insisteix Lluch, que es mostra crítica amb l'ús que han fet els polítics de les víctimes i d'algunes associacions que les agrupen, i és per això que mai ha participat en cap. Lamenta el paper del Ministeri de l'Interior, però també de la Generalitat, a qui retreu que s'hagi escudat en el fet que no té les competències per no haver proporcionat l'acompanyament que n'esperava. "Podria haver fet molt més del que ha fet", defensa. "El fons del problema són les víctimes; el dolor, les pèrdues és el que menys importa", retreu Rosa Maria Cabré, que va perdre la mare a l'atemptat d'Hipercor, i que també participa en el xat. "El que està fent l'Estat ens dol", reconeix.

"En 30 anys mai a la vida ens havia trucat ningú a casa", lamenta, fins que ho va fer l'Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau d'alcaldessa. "És l'única que s'ha comportat amb humanitat", assevera. Les víctimes han valorat especialment l'acte del 30è aniversari de l'atemptat d'Hipercor que el consistori va pilotar l'any passat amb Colau al capdavant, i que fa poques setmanes l'alcaldessa hagi reunit afectats del 17-A i altres atacs terroristes. Allà es van conèixer alguns membres del grup de Whatsapp, aquest juliol també van fer un dinar i se'n preveu un altre aquesta tardor. Al xat també hi ha Pilar Manjón, que presideix l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme, entitat que encapçala la personació en la causa penal dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Compartir els sentiments i emocions sense embuts

Com Rosa Lluch, Cabré ha trobat un espai on expressar-se amb tranquil·litat. "El grup m'ha agradat molt perquè no tenia cap lloc on poder dir el que penso", indica, i afegeix: "Per a mi com a víctima de fa 30 anys m'ha anat molt bé perquè és la primera vegada a la vida que de tant en tant puc deixar escapar algun sentiment que he tingut". Malgrat que a vegades pot implicar que es retroalimentin els sentiments negatius entre els afectats del 17-A o que es facin reviure episodis dolorosos a les víctimes d'altres atemptats, creu que és un suport moral que és "infinitament millor" que el que van tenir els afectats d'Hipercor. "Nosaltres no ho vam tenir", sentencia.

Recalca diversos exemples pràctics de la utilitat del grup més enllà del suport anímic, com el de Guiñazú. Com detalla ell mateix, fa poques setmanes hi va compartir que, uns minuts després de l'atemptat de Cambrils, una persona li va acostar una peça de roba perquè l'utilitzés com a compresa, ja que tenia una ferida profunda a la cara. Li va dir que era metge i va resultar ser d'origen argentí com ell. "M'agradaria donar-li les gràcies", remarca. Al grup s'han ofert per contribuir a localitzar-lo. També s'hi pot trobar ajuda en aspectes com els tràmits que cal fer o com afrontar les revisions mèdiques que forcen les empreses en cas d'una baixa de llarga duració, malgrat tenir seqüeles de l'atemptat, agrega Cabré.

Elisa Micciola, una de les psicòlogues de la UAVAT, subratlla que en el grup de Whatsapp les víctimes comparteixen punts en comú i s'hi genera "una xarxa de confiança". Els afectats sempre transmeten paraules d'agraïment per a Manrique, el propulsor del grup i que assessora la unitat. "És una persona excepcional", afirma Lluch, que lamenta que l'entitat que atén les víctimes del 17-A s'hagi hagut de crear per iniciativa privada i que no siguin les administracions públiques les que facin l'acompanyament. "El Ministeri de l'Interior sembla que no vulgui que ens ajuntem", sosté Cabré, i Manrique rememora que, en el cas d'Hipercor, els va caldre tocar porta per porta per trobar les víctimes. Alguna no va aparèixer fins a l'any 2000, recorda.

Unes 280 víctimes no han estat mai reconegudes

Ara, i malgrat Internet, també ha costat que aflorin les víctimes del 17-A. Interior ha denegat facilitar-ne el llistat a la UAVAT. Malgrat això, Manrique va decidir actuar i evitar que als nous afectats pels atemptats els passi el mateix que als anteriors, i és que calcula que a Catalunya hi ha 280 víctimes del terrorisme fins al 2014 no reconegudes. El desembre passat va assabentar-se que no s'estava fent "res" amb aquelles afectades pels atacs de la Rambla i Cambrils, i a mitjans de febrer va presentar la unitat. Malgrat que ja acumula mesos de feina, indica, segueixen apareixent persones que a la UAVAT no constaven com a afectats, admet Manrique. Segons ell, hi ha un centenar de famílies que són víctimes del 17-A, però el degoteig no cessa. En segueixen apareixent.

Rubén Guiñazú, víctima de l'atemptat de Cambrils, considera que el grup els és un bon aliat: "Ens donem suport entre tots, força, ànims"

"El fons del problema, que és les víctimes, el dolor, les pèrdues, és el que menys importa", lamenta Rosa Maria Cabré, que va perdre la mare a l'atac d'Hipercor

"El grup m'ha agradat molt perquè no tenia cap lloc on poder dir el que penso", afirma Rosa Lluch, filla del ministre socialista assassinat per ETA