13 agost 2018 (12.08.18)
La ràbia
i el dolor tornen a Ripoll quan començava a girar full
La
societat entoma confosa i decebuda els detalls que van sortint de la
investigació del 17-A
Ripoll ha tornat a reviure aquesta setmana el
malson dels atemptats. Just quan semblava que les ferides començaven a
cicatritzar, la publicació de part del sumari ha fet retornar la ràbia, la
decepció, la tristesa i la incredulitat que van sentir els seus veïns el 17-A i
els dies posteriors. Amb el pas del temps, Ripoll havia tret les seves
conclusions sobre per què uns veïns “d’aquells que baixen de la vorera perquè
tu puguis passar amb el cotxet del nen” van acabar matant i morint: el nas
criminal de l’imam va ensumar el “buit identitari” de ser moros a Ripoll i
estrangers al Marroc.
Però no esperaven que portessin tant de temps
planificant els atemptats ni que es gravessin lluint orgullosos els explosius
que preparaven. El poble ha evitat la fractura social però li ha sortit
l’esquerda del “Jo no me’ls puc mirar igual”. Sense oblidar l’estrès
posttraumàtic mediàtic que pateix Ripoll, que aquesta setmana ha tornat a
sentir-se envaïda per periodistes i càmeres, que no han deixat de perseguir-los
periòdicament: pels tres mesos, pels sis i, ara, per l’aniversari i pel sumari.
“Esperem que ja no torneu més”, desitgen tots els veïns mentre intenten pair
les noves informacions, que han fet aflorar una certa desconfiança i
inseguretat cap a la comunitat musulmana.
Farid El Ouazghari, de 40 anys, que va arribar
a Ripoll quan en tenia 11 i té un petit negoci de neteja, calcula que li ha
caigut un 25% la demanda des dels atemptats. “La mirada de la gent no és la
mateixa. Un dia, una clienta em va preguntar: «Farid, com és que aquesta
canalla....?». Vaig contestar-li que aquesta canalla és com jo quan tenia la
seva edat. Va quedar callada un moment i em va dir: «Així, doncs, podries ser
un d’ells?» «Dona, no em diguis això!»”, recorda haver respost ell. I ara, amb
els nous detalls que han aparegut de la investigació, tem que creixi “la
desconfiança i el recel cap als musulmans”. “Encara no ho hem assimilat, jo els
coneixia i no sé com l’imam va poder generarlos aquest odi que s’ha vist a les
converses que s’han publicat”, diu amb les mans al cap.
Per a Josep Pascal, gerent de la Unió Intersectorial
Empresarial del Ripollès (UIER), “la vida ha continuat i la tristesa s’ha
canviat per una certa desconfiança entre la gent d’aquí de sempre i els
nouvinguts”, i algunes empreses no han volgut contractar més treballadors
marroquins
Un dia i mig després del 17-A, l’educadora
social Raquel Rull va escriure una carta que anava destinada als amics: “Estic
trencada per dintre”, els va dir. Abans de la publicació del sumari, la Raquel patia pels detalls
que revelaria. Ella havia conegut aquells nois “entre grans, testosterona i
somnis per complir”. I no ho entèn: “Van portar una doble vida tan ben portada
que fa por i tot, però aquests nois van caure en un parany: l’imam va detectar
la buidor identitària que els va portar a fer un crit de guerra. Un altre
s’hauria fet vegetarià o hauria anat a salvar les foques. Si ara hagués de
tornar a escriure la carta hi afegiria un matís: han nascut aquí, però se
senten enmig de dues terres”.
El pes d’un nom Buidor identitària? La Wafa Marsi , de 31 anys,
arribada a Ripoll quan en tenia tres, hi està d’acord: “Soc llicenciada en
direcció i administració d’empreses i màster en recursos humans. A Dinamarca o
a Anglaterra valdria més el meu currículum que el meu nom. Aquí és el revés. Vaig
ser educada en català, penso en català, però hi ha un moment que els de casa et
diuen «Recorda que ets musulmana» i els de la colla et diuen «Ets mora». Un dia
em vaig posar mocador al cap per entendre qui era”, relata. Segons la Wafa , l’imam va dir als nois
“T’entenc, i això et farà sentir millor”. “Què et penses que fan a les
sectes?”, subratlla.
Per primera vegada a la seva vida, en Farid ha
sentit el problema identitari, perquè de jove no el va tenir: “Quan vaig
arribar aquí fa 30 anys jo era l’única canalla marroquina al poble. Jo soc de
Ripoll, independentista, però després de 40 anys aquí encara soc immigrant. I
al Marroc soc estranger, no sento que sigui la meva terra”, explica.
L’Elisabeth Ortega és la directora del Consorci
de Benestar Social del Ripollès, i l’Alicia Mesas és psicòloga. Conclouen que
primer hi ha un problema en la manera com percebem la diversitat: “Quan parlem
d’immigració tenim una mirada o molt paternalista o molt excloent”. I aquí
torna a aparèixer el buit iden titari: “Els factors de risc d’aquests nois eren
la falta de sentiment de pertinença, d’estar enfadats amb el món. No eren temes
religiosos. L’imam els va fer sentir que pertanyien a un grup i va
alimentar-los un benestar en negatiu”, defensen
Però aquests nois tenien feines, i ben pagades.
“I què? –responen a l’uníson les dues–: Per als seus pares, només el fet de
canviar el Marroc per Catalunya ja va ser un gran canvi. Qualsevol assoliment
era una millora. Per a ells, no. Havien fet el mateix que els seus companys,
però a vegades, pel fet de ser marroquins, o no els donaven feina o no els
llogaven un pis. Siguem sincers: per a nosaltres, ¿ser marroquí té el mateix
prestigi social que ser anglès o alemany? Ells ho notaven”.
El risc de reobrir ferides L’any passat, quan
Ripoll va saber que uns nois del poble eren els autors dels atemptats, van
sorgir algunes veus contra els musulmans. A la mare de la Wafa li van cridar
“Assassins!” pel carrer. El Farid va rebre una trucada del seu pare –35 anys a
Ripoll– dient-li que alguns coneguts se’l miraven com si l’anessin a matar.
Aquella por no podia ser, i una quarantena de musulmans van concentrar-se a la
plaça de l’Ajuntament. Tothom va entendre el missatge: no volien amagar-se.
Estaven donant la cara. I poc després, un grup de veïns de procedències
diverses van crear una nova entitat, Som Ripoll, per evitar que es fracturés el
poble
I malgrat que en els últims mesos s’han fet
molts esforços per vetllar per la convivència, aquesta setmana han tornat a
aflorar dubtes i sentiments contradictoris cap als autors, les famí- lies i la
comunitat musulmana. “Totes aquestes informacions, i la manera com han sortit a
la llum, poden generar una esquerda en la societat en general. Tornem a tenir
desconfiança, dolor, por i odi, que són sentiments molt naturals i normals
–reconeix la Wafa ,
que s’arremanga les mànigues–. Hem d’intentar que per cada actitud negativa i
de desconfiança n’hi hagi una de positiva”, desitja, mentre admet que encara es
fa creus de tot el que han viscut en els últims dotze mesos
No hay comentarios:
Publicar un comentario