07 abril 2017
Els inescrutables camins de la pau
al País Basc
La iniciativa de la societat
civil Artesans per la pau s'autoresponsabilitza demà de l'arsenal militar
d'ETA, que aquesta matinada ha comunicat que ja és una "organització
desarmada"Si
ningú espatlla res abans d'hora, d'aquí a un dia ETA, organització
político-militar nascuda fa quasi seixanta anys, serà una organització
desarmada. Un pas més, definitiu, en el camí emprès fa cinc anys i mig amb
l'anunci de la fi de les accions armades. Un fet que arriba amb més retard del
previst a causa de la negativa dels Estats espanyol i francès a rebre l'arsenal
d'ETA, esdevenint el primer cas de la història moderna en què un estat rebutja
l'oferta d'un grup armat de desarmar-se.
Aquesta matinada, en un comunicat publicat al diari Gara, ETA
s'ha declarat "organització desarmada" i ha detallat que "a
aquestes alçades, les armes i explosius que tenia sota el seu control es troben
en mans de la societat civil". El text conclou: "vam prendre les
armes pel poble basc i ara les deixem a les seves mans per continuar donant
passes amb l'objectiu d'aconseguir la pau i la llibertat".
El bloqueig d'aquests cinc anys va saltar pels aires el
passat 16 de desembre, quan la gendarmeria francesa va detenir cinc persones en
la que semblava ser l'enèsima operació contra el que quedava d'ETA, sempre a
punt de ser derrotada però mai morta. Però la realitat era més complicada. Els
cinc detinguts eren persones de reconegut prestigi al nord del País Basc,
algunes d'elles amb trajectòries impecables estretament lligades a la cerca de
la pau i l'activisme no-violent. El cas més paradigmàtic és el de Jean-Noël
"Txetx" Etcheverry; també el del president d'honor de la Lliga pels Drets Humans de
França, Michel Tubiana, que no va ser detingut perquè encara no havia arribat a
la casa on es va desenvolupar l'operació. La sorpresa va ser majúscula: què
feien aquestes persones amb armes i explosius?
La resposta va arribar ràpidament, quan es va publicar una
carta escrita prèviament, a la qual els detinguts, preveient l'operació,
explicaven: “Som membres de la societat civil sense cap lligam ni subordinació
a ETA, hem decidit començar amb el procés de desarmament de l'organització
armada i procedir a la destrucció d'un primer estoc d'armes”. En un altre
document es presentaven com a “intermediaris” entre ETA i “un Estat (el
francès) que volem que reflexioni”. “Això pot ser qualificat de pretensiós,
però hem decidit assumir les nostres responsabilitats amb la convicció que això
pot ser útil per la pau”, afegien. Un dia més tard, una manifestació massiva donava
la benvinguda als detinguts, ràpidament alliberats i batejats ja amb el nom que
probablement quedarà per la història d'aquest petit racó del món: els artesans
de la pau.
Desarmament en mans de la societat civil
Dos mesos després, des de la presó, l'interlocutor d'ETA
per a la resolució, David Pla, contestant les preguntes de Gara explicava que la decisió de
desarmar-se com més aviat millor era “ferma” i que “l'agenda de solucions”
quedava en mans de la societat civil. “Ha estat la forma excepcional de
respondre a una situació excepcional”, afegia Pla.
Tot va quedar aparentment aturat fins el passat 17 de març,
quan el mateix Txetx Etcheverry va anunciar a Le Monde: “ETA ens ha confiat la responsabilitat del
desarmament del seu arsenal i, la tarda del 8 d'abril, ETA estarà totalment
desarmada”. Bum. La premsa estava avisada que aquell dia hi hauria un anunci
important, però tothom esperava l'habitual comunicat de l'organització. Els
rumors interessats es van disparar, la bogeria a les redaccions va ser
completa, més encara en temps de clic fàcil; i tothom va veure per si de cas el
noticiari de la BBC. Però no, l'anunci ja estava fet: el desarmament
és cosa de la societat civil i ja té data.
En les tres setmanes que han passat fins avui, la velocitat
de la rumorologia, de les notícies benintencionades i les filtracions
interessades, han estat la tònica diària, fins al punt que ningú sap ben bé que
és el que passarà dissabte vinent. Ningú excepte, probablement, Txetx
Etcheverry. I potser ni això. Sigui com sigui, quan tot passi s'haurà
d'escoltar amb atenció el relat d'aquests artesans condemnats a una
clandestinitat surrealista, obligats a amagar-se per destruir un arsenal.
Joc de cadires
El ball de posicionaments polítics al llarg d'aquestes tres
setmanes ha estat una altra constant, amb sorolls distorsionadors i silencis
clarificadors. El més destacat d'aquests últims és el de l'Estat francès, que
després de la primera reacció del ministre d'Interior, Bernard Cazeneuve –va
dir que no s'oposava a un desarmament amb garanties–, ha mantingut un eloqüent
silenci. És difícil pensar que una operació d'aquestes característiques es pot
desenvolupar d'esquena a l'Estat francès, sobretot després de fer-se pública,
per tant, el silenci només pot ser bona senyal. No news, good news, que diria aquell.
A dues setmanes de la primera volta de les eleccions
presidencials franceses, i amb la població d'Iparralde bolcada amb el
desarmament –hi donen suport des dels candidats anticapitalistes a càrrecs
electes dels Republicains (dreta francesa)–, els artesans de la pau han tingut
l'encert de convertir el desarmament també en un afer francès, trencant la
dinàmica habitual de Paris de considerar el tema un assumpte purament espanyol.
A l'altra banda dels Pirineus, el joc de cadires ha estat
més intens. La incertesa del que passarà dissabte té la virtut de treure del
seu lloc de confort als partits, perquè a una nova situació difícilment es pot
respondre amb vells esquemes sense caure en el risc de fer el ridícul. Fins i
tot el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va haver d'explicitar que
no es nega al fet que ETA es desarmi, tot i que les declaracions d'alguns
membres del seu partit donen a entendre que, certament, els molesta.
Més enllà del PP, la compareixença celebrada ahir a Bilbao,
amb la inèdita participació de tots els partits amb representació parlamentària
al sud del País Basc (traient el PP i UPN a Navarra) i de tots els sindicats
(inclosos UGT i CCOO, juntament amb LAB i ELA) deixa clar el punt en comú: el
desarmament d'ETA és una bona notícia per la societat basca en el camí d'una
pau que, evidentment, no és completa, ja que el conflicte armat té encara
conseqüències i ferides obertes a banda i banda, començant pels 342 presos, la
majoria d'ells a més de 500 quilòmetres de casa. Però és, al cap i a la fi, un
pas més cap a la pau.
La batalla –més petita, més trista i mal anomenada– que
resta és la del relat i la de la capitalització política del desarmament. Aquí
és on cal entendre l'ambigüitat del Govern basc i del PNB, que veu amb recel la
convocatòria per anar a Baiona, a la que es preveu que assisteixin uns quants
milers de persones. És per això que els Governs de Gasteiz i Iruñea només
participaran, i està per veure com, en un acte institucional previst a primera
hora, mentre que serà a primera hora de la tarda, si tot va bé, quan es faci
l'anunci del desarmament, encara no se sap de quina manera.
En aquesta mal anomenada batalla pel relat –dir-li batalla
no fa sinó perpetuar esquemes bel·licistes de confrontació; el relat serà
inevitablement plural, divers i polifònic– és on cal entendre també el manifest
d'algunes víctimes d'ETA contra la suposada impunitat de l'organització, així
com l'acte contraprogramat pel PP el mateix 8 d'abril. Resulta inevitable
preguntar-se quin problema li veuen al fet que el grup armat que han combatut
des de fa anys deixi les armes i compleixi amb la seva part d'oferir garanties
de no repetició de vulneracions de Drets Humans. Cal agrair-li, en aquest
sentit, la sinceritat a l'exministre d'Interior d'Aznar, el basc Jaime Mayor
Oreja: “No hem derrotat ETA. El seu projecte polític de ruptura es manté”.
Opinio
Per tenir opinio i aprendre sobre qualsevol tema es important conèixer
diferents versions i, a ser posible, contrastar les diferents fonts de
informació. Així no es cometen errors com el del tuit de Alfonso Rojo que, basant-se
en una versió interesada de uns fets concrets, acaba utilitzant a un grup de
victimes per desinformar.
Faig aquest comentari previ per donar a entendre que sempre es pot
tenir molta mes informació sobre un tema concret si es contrasten diverses
fonts. I fins i tot pot servir per oferir opinions que desmenteixen el que
altres diuen, suposadament "en nombre de las víctimas"
No hay comentarios:
Publicar un comentario