03 septembre 2017 (4) ElPuntAvui (opinió)

03 septembre 2017 

Laia Ortiz, tinenta d'Alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona

“La resposta de la ciutadania a l’atemptat ha estat heroica”

No crec que sigui un fet exclusiu d’aquí. Massa cops hi ha la temptació de donar la culpa a l’altre”

“Per decidir-ho, abans vull saber com es farà el referèndum”

Amb el record i la petja del brutal atemptat de la Rambla encara molt presents, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, passa revista a diversos capítols de l’actualitat política.

Dues setmanes després de l’atac quines sensacions o reflexions li venen al cap?

Han estat uns dies tan intensos en què encara afloren, i aniran aflorant, sentiments fins i tot contradictoris, que van des de l’horror pel drama viscut fins a la sensació de voler recuperar la ciutat que vam experimentar des del primer moment, i que es va visualitzar amb el No tinc por. Des de l’àrea de Drets Socials hem viscut molt des de la primera línia l’atenció a les víctimes o la coordinació amb hospitals, hem buscat ser proactius i contactar, per exemple, la gent que necessitava ajuda però potser no ho havia verbalitzat.

La resposta de les institucions ha estat l’adequada?

Si tot no va anar pitjor va ser gràcies a la capacitat de resposta dels equips d’emergència. I, perquè això sigui així, cal una gran coordinació. Segurament hi podria haver coses a millorar, com sempre, però crec que tothom va estar a l’altura.

La pregunta anava en la línia de la politització posterior que hi ha hagut dels fets. Era inevitable que això passés?

Jo no em resigno al fet que això sigui inevitable. Ara bé, tampoc crec que sigui un fet exclusiu d’aquí, ja que massa cops hi ha la temptació de la politització o de donar la culpa a l’altre. En l’àmbit administratiu i institucional hi ha hagut força lleialtat. Sí que s’ha vist, potser, més voluntat de fabricar notícies o fer cròniques malintencionades. I, això, ho hem viscut en pròpia pell com a govern.

En un atemptat així sempre hi ha el risc que es fracturin les costures de la cohesió social de la ciutat. Ha estat el cas?

Barcelona ha tingut una resposta excel·lent. I això és el que dona més tranquil·litat i fortalesa. Tot i això haurem de continuar veient on hi ha escletxes i què cal reforçar en l’àmbit educatiu o comunitari. N’hem de parlar, i ho hem de fer obertament. Però la reacció ciutadana ha estat heroica. I hi ha hagut actes com ara el de Rubí, que, possiblement, ha estat el més fort de tots els que hem vist de cara a la prevenció per mantenir la cohesió social.

Després de l’atenció immediata a les víctimes, ara quina és la prioritat?

Fins ara hem passat per diferents estadis. De seguida ens vam adonar que calia activar un dispositiu per atendre aquelles persones que o bé estaven treballant a la zona a l’atemptat o bé els va afectar anímicament o psicològicament. I ara el que hem fet, preveient que això es pot allargar i algunes simptomatologies poden aparèixer d’aquí a uns mesos, és demanar a la conselleria de Salut un reforç dels centres de salut mental o d’atenció primària per fer-hi front.

En aquesta tornada a la normalitat, també política, passarem d’haver-nos qüestionat el model turístic a haver de patir perquè deixin de venir?

En totes les reflexions que són estratègiques i de ciutat no es poden fer cops de volant. El debat que va plantejar BComú venia d’un corrent de fons. Ni ens el vam inventar ni va ser una ocurrència. Hi havia un malestar latent de la ciutadania que se sentia expulsada del seu barri i la seva ciutat. I, si no haguéssim sentit aquest corrent de fons, tampoc hauríem estat capaços de detectar el que ha anat passant a mesura que avançaven els mesos. Aquesta serenitat en l’anàlisi, la necessitàvem aleshores i la necessitem ara. I de la mateixa manera que vam demanar fer un treball conjunt amb el sector hoteler o les associacions de veïns, aquests dies l’alcaldessa ha dit que ara cal valorar la situació amb calma i, de moment, sembla que no hi està havent cancel·lacions. Per tant, no s’ha d’entrar en elucubracions.

A vegades, i sentint segons quins discursos, sembla que ens hem de resignar a una escalada imparable del preu dels pisos de lloguer. És així?

Mai ens hem de resignar al fet que l’habitatge sigui un bé de luxe. Estem parlant d’un dret essencial i, tot i que a vegades no tenim tots els instruments legals a la nostra mà, mai no donarem per perdut que l’habitatge té una funció social. Ara bé, necessitem que aquesta no sigui només una batalla urbanística o sancionadora, sinó que la ciutadania mostri ambició per dir que no vol ser expulsada. Les batalles, si són compartides entre la ciutadania i l’Ajuntament, donen fruits. No podem deixar la regulació de l’habitatge a mans del mercat perquè, això, no ho fa ni Nova York.

La impressió, però, és que s’està concentrant l’esforç per facilitar l’accés a l’habitatge a famílies en situacions de risc. I les classes mitjanes que ja no poden fer front als lloguers?

Les ciutats que fan bones polítiques d’habitatge no només fan pisos socials o d’emergència, sinó que protegeixen tot el parc. I això, nosaltres, ho hem defensat sempre. I, per aquest motiu, necessitem canvis legals importants. Perquè el que no podem dir és que només hi haurà habitatge per a les persones que estan en situació vulnerable, i la resta s’ho han de jugar al millor postor. Això seria el caos.

Això vol dir regular el mercat?

Exacte, com de fet ja ho fan Viena, Berlín, París i moltíssimes altres ciutats. Perquè un dels grans fracassos i el responsable del creixement exponencial de les desigualtats en un context de capitalisme neoliberal és aquest: la desregulació de serveis o béns bàsics, com ara l’habitatge, que ens ha dut a un campi qui pugui en què només hi guanya una minoria.

Hi haurà acord amb les companyies subministradores en matèria de pobresa energètica?

Quan encara hi havia el conseller Baiget vam tenir una reunió en què vam afirmar que aquesta qüestió no es podia demorar més. I el que vam acordar és que, la negociació amb les companyies, la faríem conjuntament amb la Generalitat, perquè tenia més sentit assolir un conveni de país. Després del canvi de conseller ara estem pendents de fixar data per reprendre converses amb les elèctriques. Volem tancar-ho ja, perquè això no pot esperar gaire més.

Mentrestant es continuaran tramitant multes a les companyies que incompleixin la llei?

Si. La Llei 24/2015 és molt clara quan diu que no es pot tallar la llum als consumidors vulnerables i que s’establiran convenis amb les companyies. I si no compleixen les podem sancionar, perquè al final estem parlant d’un tema de drets i protecció dels consumidors. És veritat que no sempre se’ns posa fàcil poder arribar fins al final de l’expedient sancionador, perquè estem parlant d’un poder molt fort i amb una capacitat per recórrer fins a l’infinit qualsevol mesura. Però continuem endavant. I del 2017 tenim 15 expedients sancionadors que ja estan en l’última fase.

En un debat recent vostè reconeixia que potser BComú havia generat unes expectatives de canvi massa ràpides i profundes. Van fer massa promeses?

Aquestes expectatives, i el temps que cal per concretar-les, segurament són l’element més difícil que hem hagut d’administrar. Ara bé, la força de canvi de BComú és inqüestionable i, de fet, no estem fent el mateix. Hi ha hagut canvis molts importants en totes les àrees o les prioritats. A Drets Socials hem incrementat un 50% el pressupost, s’han multiplicat per quatre els recursos per a l’habitatge i s’ha situat la lluita contra les desigualtats com a eix transversal de l’acció del govern. I, tot plegat ha canviat substancialment el tronc de la política municipal.

S’han sentit poc acompanyats per la resta de partits d’esquerres?

Potser aquesta ha estat una de les cares més tristes del mandat. Sempre hem estat molt conscients que som un govern en minoria i l’alcaldessa ha repetit que aquest ha de ser un mandat de diàleg i consens. I ho hem tingut molt clar des del dia de l’investidura. Però a vegades hem vist un cert joc brut, un tot s’hi val o un canvi de cromos, que ens ha mostrat la cara més trista de la política.

El bloqueig del projecte del tramvia en seria un exemple?

Estem convençuts, i no només ho diem nosaltres, que el tramvia és un projecte de ciutat. I cal, per tant, estar-lo sotmetent a un xantatge constant? Perquè no és el govern qui hi perd, sinó la ciutat. No té sentit anar-ho ajornant i jo confio en el sentit comú, tot i que no sempre impera, i que hi haurà grups polítics que vegin que no podran explicar a la ciutadania que, tot i portar aquesta actuació al seu programa electoral, són capaços d’aturar-lo simplement per fer perdre el govern.

El govern municipal té una posició única respecte a la celebració de l’1-O?

No tenim cap voluntat de ser bel·ligerants amb un referèndum. Sempre l’hem defensat, tot i que s’està seguint el full de ruta que és el del govern de la Generalitat. I és a ell a qui correspon fer els actes o requeriments concrets, i no només declaracions. I a partir d’aquí, i deixant molt clar que en cap cas no posarem en risc cap treballador municipal, ja farem. I, pel que fa al govern municipal, la posició política de BComú respecte a això no és la mateixa que la del PSC, i el dret a discrepar en qüestions nacionals ja està acordat en el pacte de govern.

I Laia Ortiz anirà a votar?

No és el referèndum que necessitem, però també vull tenir clar que es farà amb el meu vot. Enfront un PP centralista i que es tanca en banda sempre hi seré, però per prendre aquesta decisió també vull saber com es farà aquest referèndum, si serà a través d’undecretazo o deixant fora una part important de la població de Catalunya. I, amb això, no estic esquivant la resposta. Però estem en el tram final d’aquest procés, i encara no coneixem el més substancial.

Opinió:

Llegint la entrevista amb la Laia Ortiz només comentaré sobre la questió relacionada amb els atemptats del 17 d'agost i molt especialment amb el de Rambles.

Diu la Tinent d'Alcalde que “segurament hi podria haver coses a millorar, com sempre, però crec que tothom va estar a l’altura”. A veure, que molta gent va estar a l'altura es evident i es digne de mérit... pero que hi han coses a millorar també es evident...

Des de el dijous 17 d'agost estic treballant amb un grup de psicólegs voluntaries i he estat en diferents centres mèdics. I puc asegurar que hi han diferent mancances que mereixen especial atenció. Però no cal còrrer, ja li pasare l'informe. I ara ho sento, però tinc reunió de valoració dels TESTIMONIS PRESENCIALS a qui em atés en la pasada setmana... crec que amb aixó se m'enten el que vull dir...

Bé, si mes no i com ejemple, si algu creu que oferir una primera visita psicológica a una víctima pel proper 20 d'octubre es treballatr bé pels afectats... potser es que no te ni idea del que es una víctima de atemptat terrorista...