06 desembre 2014
El Suprem
convoca un ple per frenar la sortida d'etarres
El Govern
central diu que "no entén" l'excarceració de Santi Potros
La sortida de presó de Santi Potros, el cap d'ETA
inductor de l'atemptat a Hipercor, ha generat estupor i indignació en tota mena
de cercles, sobretot entre les víctimes del terrorisme, però també entre les
forces polítiques i el Govern central. I les reaccions han estat immediates. La Fiscalia , que ja havia
anunciat recurs, multiplicarà les gestions per evitar que la doctrina que ha
posat en llibertat l'esmentat dirigent etarra es consolidi. I el mateix
Tribunal Suprem (TS), a la
Sala Penal del qual acudirà el fiscal general de l’Estat, ja
ha acordat que celebrarà un ple el dia 16 a fi d’unificar doctrina sobre en quines
circumstàncies en pot considerar que els anys de presó que els etarres han
passat en presons estrangeres es poden computar a Espanya a efectes de bla
liquidació de les condemnes. Hi ha pocs dubtes, en aquest sentit, que el
criteri del Suprem serà restrictiu, i difícilment es donaran casos semblants al
de l’etarra que va ordenar la matança d’Hipercor a Barcelona el 1987.
Però s’haurà de veure en quina mesura les decisions
que adopti el Suprem s’aplicaran de manera immediata. A Santi Potros
probablement encara no l’afectará de manera directa, perquè la Sala penal discutirà la
questió en funció del recurs que va presentar un altre reclús d’ETA, Kepa Picabea,
a qui l’Audiència Nacional va denegar la comptabilització dels anys que havia
passat en presosn fora d’Espanya. Però almenys s’establirá un criteri general.
Això es important, perquè precisament les discrepàncies
entre diferents jutges de l’Audiència Nacional es el que ha portat a l’actual
situació de confusió. La vicepresidenta del Govern, Soraya Saenz de Santamaría,
va dir ahir referent a això que els ciutadans no entenen el que ha passat en el
cas de Santi Potros “i nosaltres tampoc”, va afegir referint-se al Govern. I es
que després del cas Picabea s’han continuat prenent resolucions contradictòries.
Per aix`mateix la Fiscalia ha decidit
provar d’obstruir aviat la via d’aigua oberta en la resposta penitenciària a
les llargues condemnes imposades al seu día a alguns dels etarres més
sanguinaris. Amb aquesta finalitat el fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, ha
remés un ofici als fiscals en cap i als fiscals de sala –la màxima categoría de
la carrera- perqué informin dels casos que se’ls plantegin sobre acumulació de
condemnes en altres països. L’objectiu es “anar unificant criteris” a mesura
que els “incidents processals” que vagin sorgint se’ls consideri “d’especial
trascendència”. Sens dubte, per tant, la Fiscalia es disposa a tancar l’esquerda per la
qual ja han aconseguit sortir alguns dels etarres a més de Santi Potros, i per
això será fonamental la doctrina que estableixi el Suprem en el seu próxim ple.
L’Audiència Nacional va acordar les excarceracions
citades, malgrat que la
Fiscalia ja havia anunciat la seva intenció de recòrrer
davant del Suprem al nou còmput de penes, complint una disposició addicioanl única
de la llei que trasllada l’acord marc del Consell d’Europa, i que va entrar en
vigor dimecres passat. L’esmentada disposició assenyala que “en cap cas no es
tidra en compte” per a la seva aplicació “les condemnes dictades per un
tribunal d’un Estat membre de la Unió
Europea2010” , data en que es va
traslladar al Conveni marc.
Ara, l’oposició, i en particular el PSOE, la
criticat que s’hagi trigat tant en aprovar l’esmentada disposició, donant amb
aixó peu a les contradiccions dels jutges.
Opinió:
Per començar, aprofito a recordar als informadors
que Arróspide Sarasola no es nomes a presó per l’atemptat a Hipercor. Tambè va
induir a atemptar en molts altres indrets de Catalunya i va causar, entre
altres crims, la mort de tres persones abans de 19 de juny de 1987: el Policia
Nacional Angel Gonzalez Pozo, el Guardia Civil Antonio González Herrera i el
civil Joan Fructuoso Gómez. I també la mort de un altre català, en aquest cas a
Madrid el 14 de juliol de 1986: el Guardia Civil Jesús María Freixes Montes.
A mes a mes, una vintena mes de atemptats amb ferits
de diversa consideració.
Només ho dic com a recordatori i homenatge a totos
plegats.
I per seguir, nomes reiterar que continuu pensant
que els veritables responsables de aquest enrenou son aquells politics que han
tingut mes de 25 anys per trobar una solució a aquesta situació i que no han
fet res... per això, les paraules del la senyora Saenz de Santamaría em semblen
una “cortina de fum” per tractar de
amagar les seves incompetències. Jo soc un ciutadà i desde 1989 estic preparat
per entendre que això pasaria.
Es clar que en aquest tema tinc molta mes experiència
que ella...
No hay comentarios:
Publicar un comentario