10 març 2017 (2) TotSantCugat (entrevista) (opinió)

10 març 2017

Manrique: "Hi ha partits que s'han aprofitat de les víctimes del terrorisme"

Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor del 19 de juny de 1987, ha visitat Sant Cugat en el marc d'un homenatge a Amparo Gascón, militant del PSC local que va morir fa un any

Aquest dissabte, 11 de març, es commemorar el dia Europeu contra el Terrorisme, Sant Cugat va aprovar fa dos plens una moció per recordar les víctimes en aquesta data, quan enguany es compleixen 13 anys de l'atemptat a rodalies de Madrid. Roberto Manrique té 54 anys, és víctima de l'atemptat d'Hipercor, aleshores tenia 24 anys i treballava de carnisser a Hipercor, no havia d'estar allà però li va canviar un torn al seu company. "Estàs treballant i de cop et canvia la vida radicalment", recorda. Va ser el delegat de l'Associació de Víctimes del Terrorisme a Catalunya, però diu que de l'antiga associació perquè ara l'entitat ja no té res a veure amb el que era. 

En què li va canviar la vida l'atemptat? 

En tot. Estàs tranquil·lament treballant amb les teves clientes, xerrant, i de cop i volta veus que entres a formar part del col·lectiu de víctimes del terrorisme, per què algú va decidir posar un cotxe bomba a Hipercor, per reclamar no sé què i per tenir no sé quins avantatges. A vegades encara em pregunto què van aconseguir amb aquella animalada. 

Per què va deixar l'associació? 

El 2002 en una entrevista vaig comentar que amb la nova junta s'estava infiltrant una ideologia política molt concreta, la qual cosa no havia vist mai anteriorment, i a mi no m'agradava. Van decidir expulsar-me, la democràcia interna d'aquestes associacions funciona així. Davant la inoperància de la nova associació, el meu advocat i jo vam crear l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes.

I quina és aquesta ideologia? 

Ho vaig dir ben clar. "EL PP s'està infiltrant a la nova junta". I vaig tenir raó, es va veure més tard, als atemptats de l'11M es va veure molt clar com la nova associació es dedicava a organitzar manifestacions contra el govern , en aquest cas contra Rodríguez Zapatero, per exigir no sé què. Em plantejo que volien fer amb aquelles manifestacions. Anys després a passat el mateix amb governs de Mariano Rajoy i no he vist que s'hagi fet cap manifestació, Política? Evidentment. Partidisme' Absolutament. 

Hi ha partits polítics que s'han aprofitat del terrorisme a l'Estat espanyol per treure rèdit polític?

I tant, per treure rèdit polític i partidista. Fins i tot s'han aprofitat de sectors de víctimes. Hi ha una cosa que em fa mal: quan es diu que les víctimes estan polititzades. Les víctimes no, hi ha sectors de víctimes. Hi ha sectors que fan coses en nom de la resta que ni consulten, ni ens informen. La solució? Deixar-ho corre i anar per lliure. Des del 2009 també vaig deixar l'associació catalana.

Les víctimes del terrorisme no tenen per què tenir una ideologia política, qualsevol pot estar al lloc equivocat en el moment equivocat...

Clar, és que això és el que he explicat sempre. A Hipercor, abans de posar la bomba, ningú ens va preguntar de quin partit érem. Fins i tot en una mateixa família, la vídua, vota un partit, l'orfe a un altre i l'altre fill no vota. Som molta gent afectada pel terrorisme, per tant és evident que hi ha molta gent de diferent tipus. Hi ha gent que identifica les víctimes amb una ideologia. Per què? Perquè hi ha algú que ha tret rèdit polític. Hi ha partits que no han fet res per les víctimes, i d'altres que se n'han aprofitat. Jo prefereixo que no s'aprofitin i em deixin tranquil i no molestin. 

Aquest dissabte fa 13 anys de l'atemptat de l'11M, se celebra el Dia Europeu de les víctimes del terrorisme. Què en pensa de tot plegat? 

Que facin homenatges quan la resta de l'any no es fa res grinyola. Quan tu fas propostes a un partit polític per millorar l'assistència, és igual quin, i ni et contesten, però després fan homenatges. Posem-nos a treballar. Jo he presentat al govern llista de víctimes que s'ha de localitzar i la resposta del govern ha estat "qui vulgui alguna cosa que vingui a veure'ns". Després ja es poden fer tots els homenatges, això és una foto. 

M'ha dit que hi ha partits que en treuen profit. Quin són? 

Tots els que diuen que estan amb les víctimes i després resulta que no fan res. Per exemple la gent que convoca homenatges, com PP Ciudadanos, està molt bé, però fan alguna cosa per millorar la legislació? 

Quan sent Eduardo Inda dient que la situació de violència Catalunya, fent referència al procés d'independència, és pitjor que els tems d'ETA?

La resposta és molt ràpida. Quan Fernández Diaz el 2015 va dir que la situació a Catalunya li recordava quan ETA sembrava el País Basc de 'regueros de sangre', o quan Inda va dir l'animalada que va dir, esperava que algun partit d'aquests que estan en les víctimes sortís a dir alguna cosa i a demanar al ministre que rectifiqués. No han dit res. A moltes víctimes ens ofèn aquestes barreges amb coses que passaven a Euskadi amb Catalunya. A què juguem? No costava tant dir-li a Inda que no digués aquestes animalades. Això és voler treure rèdit polític de la situació.

Quin adjectiu utilitzaria per a aquestes declaracions?

Són repugnants. Utilitzar la mort de tanta gent per fer partidisme és repugnant. De fet quan Fernández Diaz va dir això de "los regueros de sangre" 50 víctimes van demanar la seva dimissió, ningú ha trucat, ni dels que donen suport a les víctimes ni dels altres. 

Que el Parlament de Catalunya rebés Otegui li va agradar?

Ja vaig dir que no. No em va agradar gens. Però no vaig fer política amb això. A mi que hi hagi gent que es queixi de què Otegui vingui al Parlament, mentre no deien res com tres homes d'Aznar es reunien amb ETA amb un xalet a Burgos. Per què no van dir res aleshores? A mi el que m'interessa és l'assistència a la víctima com a persones, no com a membre d'un partit.

La identificació d'algun sector espanyol entre terrorisme i independentisme, com ho viu?

Recordo una orfe d'Hipercor que va dir que el fet que la seva mare morís en l'atemptat no té res a veure en que ella sigui independentistes. Li van caure pals per a tots costats.


Hi ha víctimes a Sant Cugat? 

Que jo sàpiga hi ha tres. Hi ha una ferida, víctima d'Hipercor. Hi ha una altra víctima de l'atemptat de l'agost del 1993 al Port Olímpic. I hi ha una vídua d'un ciutadà mort en un atemptat a Saragossa

Opinió:

Torno a reiterar el plaer que em va aportar poder estar amb amics que compartiem el nostre carinyo per l'Amparo Gascón. Amb amics de l’escola i amb amics personals de l’Amparo que, tots plegats i per sobre de qualsevol ideología, varem gaudir de una estona molt entranyable per parlar de la nostre estimada companya Amparo, la “mare” de tots plegats…

I també, en segon pla, agraeix-ho el haver pogut aportar la visió de una víctima del terrorisme sobre l'actualitat, visió que em consta es compartida per moltes altres victimes.

En quant a l'entrevista, reitero també que hi ha gent que s'enrecorda de "les" víctimes del terrorisme quan toca però que la resta del temps no ofereix cap tipus de recolzament que es considera necesari. Existeix molta gent que aquests dies s'enrecorda de nosaltres però que no han fet res per millorar la legislació que ens pertoca. Segurament pel proper 19 de juny succeirá quelcom similar…

Fins i tot alguns dels que ara parlen i parlen de homenatges i actes diversos tenen als llistats amb les dades personals i administratives de prop de 300 víctimes de atemptats terroristes però encara espero que em truquin per col·laborar un sol minut en la seva recerca. 

Malgrat tot, com que ja he rebut trucades de un parell de ineptes, recordo (pels malpensats o els ignorants de torn) que sempre he explicat alt i clar clar quan una sigla politica ha fet be o malament les coses, sense importar-me quina sigla era. No es tracta de parlar be de uns i malament d’altres como fa la gent que sempre parla (suposadament) en nom de les víctimes del terrorisme i parla be quan el politic amb qui coincideix ideològicament fa be les coses mentres calla quan las fa malament, de la mateixa manera que explica el que fa malament el politic amb qui no coincideix mentrestant, si fa alguna cosa be, calla.

I aixó es molt lleig. Pensem per un moment: com podrá exigir qualsevol canvi una persona que forma part del partit o el gobern a qui es reclama que canvii o millori les coses i no vol fer-ho? Per qué es confon a l'opinio pública utilitzant paraules que no se ajusten a la realitat del que succeix?

Dit això, prefereix-ho que ningú faci res perque així no molesta. Però tampoc me agraden als que parlen molt però despres no fan res. El millor homenatge es treballar per millorar les coses e informar de la realitat, i no pas callar depenent de qui sigui el que ho fa be o el que ho fa malament… 

I un altre petit detall, però important: agraeix-ho qe la información hagi aparegut enla secció de “societat” i no pas en la de política… un homenatge a una bona amiga i companya de escola es, tot just, un acte social…