13 març 2017
Recordant un dia...
Fa tres anys de una trobada que vaig mantenir a Madrid amb
els màxims representants de la
Oficina de Atención a Víctimas del Terrorismo. Quan em
dirigia a les dependències de aquesta gent anava pensant que, per fi, trobaria
l'ajut necesari per poder continuar la tasca de localització de prop de 300
víctimes de atemptats a Catalunya... tasca iniciada absolutament sol des de la
meïtat de 1989.
Ja havien pasat 25 anys de recerca de altres centenars de
ciutadans oferint la posterior asistencia a tots nivells i pensava que la Administració iniciaria la feina per la que cobren els sous a traves dels nostres
impostos.
Però la resposta va ser deçebedora, quelcom semblant a
"Manrique, vaya curro te has pegado. Pero ¿sabes una cosa? Quien quiera
algo que venga a vernos".
Dies després denegaven la sol.licitut enviada des de la Fundació Internacional "Olof Palme", que recolçava la meva investigaciò.
Però ara fa tres díes, els que deixaven tirades a tantes
víctimes, organitzen actes d'homenatge i no es perden cap dels actes als que
son convidats.
I fins i tot alguns que apareixen parlant de les víctimes i
demanant "monuments" també tenen el mateix llistat amb noms i
cognoms, lloc de l'atemptat i autoria. Però mai me han trucat per
col.laborar...
Malgrat no agradi a algú, aquesta es la veritat comprobable...
i qui volgui mes dades que ho investigui...
No hay comentarios:
Publicar un comentario