26 març 2017
Robert Manrique,
víctima d'Hipercor: "Els venen la moto que independentisme és igual a
terrorisme"
L'expresident de les
víctimes catalanes del terrorisme critica la utilització propagandística de la
violència al País Basc: "De debò que no entenc declaracions com les
d’Eduardo Inda, són una animalada"
Robert Manrique (Barcelona, 1962) és una de les 45 persones que van
resultar ferides en l'atemptat perpetrat per ETA el 19 de juny de 1987 a l'Hipercor de
Barcelona.
L'explosió del cotxe bomba col·locat a l'aparcament li
va cremar part del cos i li va danyar el fetge. Quasi 30 anys després, ETA
anuncia el seu desarmament definitiu. Aprofitem per entrevistar-lo, i ens rep
al seu despatx del centre de Barcelona. Manrique té una agència de comunicació,
col·labora amb un despatx d’advocats i el temps que li queda lliure l’inverteix
en treballar per víctimes de terrorisme que encara tenen assumptes per
resoldre. "Els assessoro gratis", assegura. En aquesta entrevista amb
'El Món', Manrique critica el periodista Eduardo Inda per les declaracions que va fer comparant
el procés sobiranista amb ETA: "Em pregunto com pot ser que
encara hi hagi gent que sigui capaç de dir aquestes bajanades",
lamenta.
S'esperava l’anunci de desarmament
d’ETA?
És una bona notícia, però per a mi és molt més important el
comunicat d’ETA de l’octubre del 2011, quan decideixen que s’ha acabat
l’activitat armada. El desarmament és una conseqüència del fet que deixen
d’atemptar. Una banda terrorista que no té armes no és res. No penso que ens
facin un favor, però tampoc penso posar pals a les rodes.
Vostè pensa que això s’hauria d’haver
fet abans?
Potser sí, però no em preocupa tant quan es faci, sinó que
efectivament es faci. Si ens haguessin dit fa un any que passaria això no ens
ho haguéssim cregut. L’últim atemptat d’ETA a Catalunya va ser fa 16 anys! És
ETA qui s’ha de desarmar, però estem parlant d’una banda terrorista que porta
50 anys matant i demanar que d’un dia per l’altre facin coses coherents és
complicat. Però mica en mica s’està aconseguint.
L’esquerra abertzale porta temps
denunciant que el govern espanyol posava dificultats perquè el desarmament es
produís.
A vegades els polítics fan les coses pensant en les
següents eleccions. Aquest càlcul polític i aquesta utilització partidista de
la temàtica del terrorisme, i d’alguns sectors de víctimes, a mi no m’agrada.
L’esquerra abertzale té part de raó en això, el govern espanyol podia
haver fet més coses. Però tant els uns com els altres intenten calcular que els
convé més per a les properes eleccions. El més important és que el desarmament
tiri endavant, i a mi m’és igual el tema electoral i partidista.
Quines coses creu que es podien haver
fet i que no s’han fet?
Em fa gràcia quan la gent es queixa que hi ha coses que no
s’han fet i que en realitat s’estan fent. Per exemple, el tema d’acostament
dels presos. S’està fent. Però per apropar els presos d’ETA s’han de complir
uns requisits, que els marca la llei. Personalment, que els etarres d’Hipercor
estiguin a Canàries o a Vitòria, m’és indiferent. El que vull és que estiguin a
la presó el temps que han d’estar, ni un dia més ni menys.
De fet, vostè va anar a parlar amb un
dels terroristes d’Hipercor.
Sí, amb Rafael Caride Simón, mentre estava a la presó. Vaig
anar a la trobada reparadora perquè ho va demanar ell. Em va enviar una carta a
casa, i quan t’arriba una carta del terrorista que t’ha volgut matar
demanant-te una reunió per mostrar el penediment pel mal causat i
comprometent-se a treballar perquè això acabés bé,... Aquella carta em va
arribar abans que ETA digués prou, i això era important. Si portava tants anys
demanant a ETA que deixés d’atemptar i que reconeguessin el dolor causat, i un
que em va fer mal a mi ho vol fer, no m'hi podia negar.
Si efectivament es culmina el
desarmament, què creu que s’ha de fer amb els presos?
El que digui la llei. No entendré mai que perquè una banda
terrorista deixi de matar, els que han comès delictes de terrorisme surtin al
carrer. És una contraprestació que no és legal, d’entrada. Ningú no entendria
que perquè uns deixin de matar, d’altres surtin de la presó. La condemna
s’ha de complir, això ho tinc claríssim.
També hi ha molt d’enrenou amb els
presos malalts...
Insisteixo: s’ha de fer el que digui la llei. I si la llei
està malament, s’ha de canviar, però això és tasca dels polítics. A mi
m’emprenya molt veure que hi ha víctimes, associacions o portaveus que donen la
culpa als jutges. Ells no tenen la culpa que un terrorista surti al carrer, només
apliquen la llei que han fet els polítics. A qui s’ha de demanar explicacions
és als polítics, no als jutges. Si els presos malalts demostren que ho estan i
la llei permet que surtin, doncs perfecte, jo no aniré mai contra la llei.
I què li semblen les comparacions que
de vegades es fan entre la violència d’ETA i el procés sobiranista?
L’últim a fer-ho ha estat Eduardo Inda...
Bestieses com aquestes les he escoltat sempre. També
Margallo va dir que es podia superar un atemptat terrorista però no la dissolució
d’Espanya. I qui és el senyor Margallo per dir que un atemptat se supera?
Tothom pot dir el que vulgui, però es mereixen una resposta contundent. Qui
hauria de donar aquestes respostes són les associacions i fundacions de
víctimes, però no ho fan.
Per què?
Fem una reflexió. La presidenta de la Fundació de Víctimes del
Terrorisme és Mari Mar Blanco, que també és diputada del PP a Madrid. I, per
tant, hem de sortir víctimes a nivell individual a dir que això no és normal.
No diuen res perquè seria demanar explicacions als seus. Hi ha gent a la
qual no els interessa la pluralitat. Porto treballant per i amb les
víctimes 28 anys, i mai els he preguntat a qui votaven. S’han de respectar els
drets de les víctimes, i ja està.
Com a víctima, què sent vostè quan
escolta unes declaracions com les d’Inda?
Decepció. Em pregunto com pot ser que hi hagi gent que
sigui capaç de dir encara aquestes bajanades. Hi ha víctimes que ideològicament
no pensen com jo i em diuen el mateix en relació a aquest tema. És un discurs
que tenen establert i no hi ha manera de treure’ls d’aquí. A mi em molesta molt
aquest tipus de gent que sempre parla bé d’uns i sempre malament dels altres.
De debò que no entenc declaracions com les d’Eduardo Inda, són una animalada.
No es pot comparar el terrorisme basc, que ha fet 582 víctimes mortals a
Euskadi, amb el terrorisme català, que n’ha fet quatre. Llavors et diuen que
els jutges i fiscals estan pressionats a Catalunya perquè van escopir a una
fiscal. Jo els responc que sí, que un imbècil va escopir una fiscal. Però al
País Basc maten set jutges amb quatre trets al cap i ho compararàs amb una
escopinada? Ja n’hi ha prou! Aquí tenim seny, i dialoguem i negociem, i en
d’altres indrets llegeixen aquestes coses i es pensen que els catalans estem
matant al carrer.
Vostè prendrà mesures contra Inda?
No, perquè ja sé de gent que ho ha fet: DRETS. I em sembla
molt bé l’estratègia: presentar una queixa per tal que el comitè deontològic
del Col·legi de Periodistes el reprovi, i que calli d’una vegada. Jo no tinc
els recursos econòmics com per ficar-me en una història d’aquestes. Però si
algú ho fa, li dono ple suport. Sembla que hi ha gent que encara té ganes que
algú posi una bomba en un contàiner és molt trist. I de veritat que ja n’hi ha
prou.
ETA matava per demanar la independència
d’Euskal Herria. És un argument que se sol fer servir per deslegitimar el
procés català...
Jo dubto que ETA matés per la independència del País Basc.
Si haguéssin tingut tres dits de front, haurien parlat. No m’agrada gens
relacionar independentisme amb terrorisme. Conec moltes víctimes molt
independentistes. Una noia a la qual ETA va matar la seva mare a Hipercor va
dir en una entrevista que allò no té res a veure amb que ella sigui
independentista. Això aquí ho entenem perfectament, però fora d’aquí és més
complicat. I més encara si els venen la moto que independentisme és igual a
terrorisme. ETA amb qui matava per la independència del País Basc? Amb un
gallec? Amb dos germans Troitiño nascuts a Palència? Amb Mercedes Ernaga, de
Navarra? O amb gent nascuda a Almeria i Salamanca? Molt bascos tots... Hi ha
alguna cosa més al darrera, que pot ser un tema econòmic, una trama civil i
empresarial bestial. Poc a poc tot això s’ha anat desmuntant, fins que ETA al
final se n’ha adonat que els han desmuntant el negoci.
Ara vostè feia referència al fet de
parlar. Arnaldo Otegi no para de denunciar que els van dir que amb violència no
es podia parlar de res i que ara, sense violència, tampoc no es pot. El Govern
català es queixa precisament d’això, que Madrid no vol parlar de res.
Els catalans som fenicis, dialogants. Ens agrada negociar,
parlar, asseure’ns, però no ens agrada la violència. I si el Govern català no
troba interlocució a Espanya, que segueixi intentant-ho. I si Madrid no els fa
cas, que vagin al tribunal d’Estrasburg, o al de l’Haia o l’ONU, però que no hi
hagi violència. Parlant es poden fer moltes coses. I la setmana passada van
debatre junts Artur Mas i José Manuel García-Margallo.
Vostè ha parlat alguna vegada amb
Arnaldo Otegi?
No.
I què li va semblar que vingués a
Catalunya i al Parlament?
No em va agradar, però no vaig utilitzar políticament el
fet que a mi no m’agradés per matxacar ningú. Si Otegi ve a fer una conferència
em sembla bé, però que vingui al Parlament és difícil d’entendre. No em va
agradar l’ambient, es podia haver fet d’una altra manera. Però si va servir per
donar un pas més perquè tot això acabi bé, estic encantat.
Vostè necessita que ETA demani
explícitament disculpes?
Tant costaria? Costaria molt dir que el terrorisme no
hauria d’haver existit mai i que va ser un error? Per Hipercor es van
disculpar, perquè va ser un error, però han pensat en l’atemptat d’abans
d’Hipercor? Perquè uns sí i d’altres no? I han pensat fins i tot en les víctimes
policies o guàrdies civils d’atemptats a Catalunya, com Vic o Sabadell? He
parlat amb familiars que no entenen perquè es van demanar disculpes per
Hipercor i no per tots els altres atemptats. També em quedo amb la importància
que té el fet que hi hagi assassins amb 24 morts, com Caride Simon, que un dia
es van adonar que s’havien equivocat. Això és un pas. Fer-ho públic és el segon
pas. I penedir-se, dir que això no porta enlloc i comprometre’s a treballar
perquè tot acabés bé són grans passos. El dolor que han causat no es compensa
en absolut amb aquestes declaracions, però molta gent dirà que finalment han
reconegut que el que van fer a tanta gent no val per res, només per fotre’ns la
vida enlaire. De fet, penso que un dia sí que demanaran disculpes, i reconeixeran
el mal causat.
Víctimes són totes? És a dir, les
víctimes del GAL són víctimes del terrorisme?
Si hi ha sentències que diuen que els GAL eren una banda
terrorista, com és el cas, jo no tinc res a discutir a una sentència. Víctimes
són totes: les de la triple A, les de l’extrema dreta, les de Terra Lliure, i
les del Grapo, etc. Qui és víctima d’un atemptat terrorista és víctima del
terrorisme, i punt.
Per quin motiu vostè va decidir
abandonar totes les associacions i fundacions de víctimes del terrorisme?
Ara tinc llibertat per dir moltes coses que abans no podia
dir. L’any 2009 vaig decidir que passava de les associacions, perquè no
m’agradava com s’estaven fent les coses. He escoltat a Mari Mar Blanco dient
que desitja la mort de l’etarra Bolinaga. Aquestes declaracions estan fetes com
a presidenta de la Fundación
de Víctimes del Terrorisme! Està representant un col·lectiu, i jo no estic a
favor de la pena de mort. Jo no vull que es morin els terroristes que quasi em
maten, vull que compleixin la seva condemna i que quan surtin de la presó em
deixin tranquil i facin la seva vida. Vam demanar la dimissió de Mari Mar
Blanco, però no ens van fer cas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario