15 agost 2019
Víctimes del 17-A
denuncien falta d’atenció: “Recuperas-se es difícil, oblidar imposible”
Des del 17 d'agost del 2017, l 'Iván, de 13 anys i
víctima de l'atropellament de la Rambla ,
s'ha trobat tres vegades amb els dos Guàrdia Urbanes, "els seus
swat", que se'n van responsabilitzar durant les hores de confinament
posteriors a l'atemptat.
Aquell dijous, l'Iván caminava pel tram central de la Rambla amb la seva germana
petita, la Daniela ,
la seva mare Yolanda i l'àvia Carmen. Havien baixat de Campdevànol, a
pocs minuts de Ripoll i on havien crescut els autors
de l'atemptat, a barcelonajar durant el dia. Va ser després de
dinar i en sortir de la
Boqueria quan la furgoneta va començar a baixar arrencant
crits al seu pas. Va ser el rebombori el que activar la reacció de la Yolanda , que va estirar
per la samarreta l'Iván cap a ella i el va arrencar de la tragèdia. El vehicle
els va passar a un metre.
Tots quatre es van refugiar en un local a poques passes del mosaic de Miró,
en una botiga de cosmètics, amb una desena de persones més. "Allà vaig
perdre la noció del temps, estàvem en xoc", explica Ortiz. Fins que la
persiana del refugi es va obrir. El primer que van veure va ser la cara d'en Carlos, un
agent de la unitat de suport de la Guàrdia Urbana , acompanyat de la seva
parella de patrulla, l'Iban, que van congeniar ràpidament amb l'Iván. Amb la
zona assegurada, hores després, van poder ser desallotjats i es van prometre
que es tornarien a veure.
Així ha estat, els dos policies van oferir a la
família una visita guiada a les dependències de la Guàrdia Urbana a la Zona Franca , durant
mesos han trucat l'Iván per saber com es trobava i es van tornar a trobar
quan feia un any dels atemptats, a la mateixa Rambla. Va ser la primera vegada
que la família va tornar a trepitjar-la.
Les víctimes reclamen
atenció institucional
Ortiz lamenta que durant un any i mig no hagin rebut cap trucada per interessar-se per la situació per
part de cap administració. "Les
víctimes som els grans oblidats", expressa. Ortiz només en salva l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que en
un acte amb víctimes i sense càmeres, es va reunir amb ells amb un tracte
"molt proper".
Hi afegeix també que l'única informació i suport que han
rebut ha estat per part de la
Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme, la UAVAT , dirigida per Robert Manrique. Per contra, li sembla
inadmissible el silenci per part de l'Ajuntament de Ripoll i el seu
alcalde, també president de la
Comissió d'Investigació dels atemptats, de
la Generalitat,
i l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes.
"Tot just fa dos mesos que els tècnics de convivència i benestar de Ripoll
s'han posat en contacte amb mi, i ha estat per temes escolars" apunta.
L'Iván començarà ara primer d'ESO en un nou institu, on també estudien
familiars dels membres de la cèl·lula.
Just després dels atemptats el noi va començar a rebre
ajuda psicològica, que s'han pagat
"de la seva butxaca". Quan la psicòloga va detectar una lleugera millora, va ser la mare
qui es va sotmetre al tractament. "Ens han quedat moltes seqüeles d'aquell
dia, no podem estar en llocs on hi hagi multitud de gent o molt soroll, estem
contínuament en alerta". Ortiz explica que la por en la seva quotidianitat
ha augmentat tot i que "per sort" viuen en un poble molt tranquil
"on es coneix tothom".
Ortiz assegura que han passat dos anys molt durs, fins al
punt de despertar-se a les nits amb atacs
d'ansietat. "Recuperar-se és difícil, però oblidar és
impossible", diu. En aquest sentit, agraeix l'escola Pirineu de
Campdevànol i el seu professorat que s'hagi "extralimitat en les seves
tasques" i el seguiment constant de la situació tot i la falta de protocols en aquests casos.
Denegades el 82% de les
sol·licituds de víctimes psicològiques
De fet, la
UAVAT només té constància que s'hagi reconegut una
víctima psicològica dels atemptats del 17-A. Segons dades de l'organització,
117 persones han fet tràmits amb el ministeri de l'Interior, de les quals 77
han obtingut una resposta. D'aquestes, només 14 han estat reconegudes com a
víctimes del terrorisme. Es tracta de 13
ferits físics i un de psicològic.
El ministeri de l'Interior ha denegat, així, la sol·licitud de les 63 persones
restants, totes elles sol·licitants com a afectades psicològiques, una xifra
que representa el 82% de
les sol·licituds presentades pels afectats
de lesions psicològiques.
La presidenta de la UAVAT , Sara Bosch, denuncia que s'han endurit els
criteris per ser considerat víctima del terrorisme perquè, en altres casos com
els atemptats d'ETA, els criteris no eren tan restrictius com els d'ara. De
fet, l'única víctima psicològica que s'ha reconegut ha estat perquè just
després de l'atemptat va tenir una baixa laboral. Des de la UAVAT , però, han avisat que
les conseqüències psicològiques poden aparèixer més tard i que poden
evolucionar negativament.
Per la seva banda, el ministeri contradiu
aquestes informacions i assegura que, a data de 31 de juliol del 2019, ha reconegut la condició de víctima de terrorisme
a 211 de les 408 persones que ho van demanar. Aquestes 211
persones han rebut ajudes per valor de 5.231.028,56 euros i dins d’aquest grup,
segons les mateixes dades d’Interior, 88 corresponen a ajudes psicològiques i
han rebut ja 52.799,66 euros.
En total, segons les mateixes dades del
ministeri, d’ençà de l’atemptat i fins el 31 de juliol l’administració ha rebut
549 sol·licituds.
Opinió:
Voldria aprofitar l’avinentessa per
comentar una questió que sovint queda en un segon pla: quan es tracta de donar
explicacions a la manca de asistencia en moltes temàticas socials, perque las
administracions acostumen a parlar dels diners destinats als afectats?
Si es una questió obligatòria per
la legislació vigent, si son uns drets adquirits com a ciutadans de un lloc
concret… torno a fer la pregunta: perque las administracions acostumen a parlar
dels diners destinats als afectats?
No hay comentarios:
Publicar un comentario