16 agost 2019
Robert Manrique: «La
utilització política de les víctimes del terrorisme continua»
L'assessor de la
Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme
(UAVAT) va ser víctima de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor i demana que el Congrés
creï una comissió d'investigació del 17-A
Robert Manrique és assessor de la Unitat d'Atenció i
Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que ha gestionat l'atenció a les
víctimes dels atemptats del 2017
a Barcelona i Cambrils. Manrique va ser víctima de
l'atemptat a l'Hipercor i és crític amb el paper que algunes associacions de
víctimes han jugat els darrers anys a l'estat espanyol.
- Ja han passat dos anys dels atemptats a Barcelona
i Cambrils. Quin balanç fa la
Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme
(UAVAT) de la feina feta?
- Hem atès familiars, víctimes mortals, ferits físics i
testimonis presencials que poden tenir afectacions psicològiques. Ens hem
trobat amb víctimes presencials que treballaven en quioscs, bars o hotels de la Rambla. No tenen ni una
rascada però han hagut de deixar la feina, perquè tornar al lloc dels fets els
supera, i els han acomiadat. Pel que fa als ferits físics, n’hi ha
d'indemnitzats, però d'altres encara estan en període de baixa. El pitjor és
que hi ha moltes víctimes que no saben quins són els seus drets. Fa una setmana
vam estar amb una víctima molt greu que no sabia que podia personar-se a la
causa penal contra els presumptes autors de l’atemptat. Si l’administració no
informa d'una ferida greu sobre aquests drets, ho farà amb els lleus o amb els
testimonis presencials? Això és competència dels ministeris d’Interior, en
l'àmbit assistencial, i de Justícia, en l'àmbit penal. Si no hi hagués la UAVAT , aquesta feina no la
faria ningú.
- Vostè fa molts anys que treballa en l'àmbit
assistencial. El ministeri de l'Interior sempre ha operat de la mateixa manera?
- A mi m’agradaria dir que s’ha millorat, però no és
així. Encara hi ha moltes mancances. A la UAVAT hem rebut víctimes que apareixen a la
resolució de processament com a ferits físics, però el ministeri d’Interior no
s’hi ha posat en contacte. L’únic llistat de què disposem nosaltres és el
processament, on apareixen noms i cognoms dels ferits físics: 29 a Alcanar, 129 a Barcelona i 12 a Cambrils. En total, 170,
però Interior parla de 137. Com pot ser que Interior i Justícia tinguin
llistats diferents? Ara podem buscar la gent per Facebook, fa trenta anys ho
fèiem amb les pàgines grogues.
- D’aquests
170 quants n’heu localitzat?
- Pocs,
entre 25 i 30. També
hem visitat 31 consolats. Alguns hi han col·laborat i d’altres, encara no.
- Pel que fa a les víctimes psicològiques,
- Sí, i no s'entén. Han denegat sol·licituds a un home que
treballava en un quiosc de la
Rambla i a una nena que va veure com atropellaven la seva
mare. Els familiars de víctimes mortals que no fossin presents al lloc dels
fets ho tenen encara pitjor, perquè l'Estat mai els reconeix com a víctimes. És
el que li ha passat al pare del nen de Rubí que va morir a la Rambla.
- Crida l’atenció que un Estat familiaritzat amb els
atemptats encara tingui mancances així a l’hora d’atendre les víctimes.
- Això li haurien de preguntar a Grande-Marlaska. Jo
hi vaig parlar fa un parell de mesos i em va dir que l’oficina d’atenció a
víctimes del ministeri funcionava perfectament. Vaig al·lucinar. Potser no té
gaire clar el que hi ha per sota seu. El ministeri va obrir una oficina
d’atenció a víctimes a Barcelona després de l’atemptat a la Rambla , però només va durar
una setmana, del 22 al 29 d’agost. La gent estava enterrant els morts, als
hospitals o tancats a casa perquè no volien sortir. Si el període que el
ministeri té per atendre les víctimes d’un atemptat és de dotze mesos, aquesta
oficina hauria d’haver estat oberta un any.
- Hi ha manca de voluntat política, doncs?
- Jo penso que és una manca d’empatia. Les errades que es
van cometre després de l’11-M s’estan repetint ara. El març del 2014 jo vaig
anar a l’oficina d’atenció a víctimes que té el ministeri i vaig portar un
llistat de 280 víctimes d’atemptats a Catalunya. Vaig demanar que les
localitzessin i descartessin les que ja hi havian anat. Van agafar els papers i
em van dir que qui volgués alguna cosa anés a veure’ls. S’omplen la boca amb
les víctimes, fent actes i homenatges amb el rei, i després no les
busquen.
- Què ha passat amb les víctimes de Cambrils?
- Vam veure que no hi havia una relació fluida entre
administracions per atendre les víctimes. En el cas d’Alcanar encara és més exagerat,
i no entenem per què el ministeri fiscal no reconeix que els 29 ferits afectats
són víctimes del terrorisme. L’explosió va ser fortuïta però les persones
afectades són víctimes d’un atemptat.
- A Barcelona, la UAVAT ha treballat conjuntament amb l'Ajuntament.
- Sí. La primera feina d’atenció a les víctimes la va
fer el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i va ser
molt bona. Però només la van poder fer fins al 31 d’octubre del 2017, el que es
considerava el període d’emergència. A partir de llavors, l’Ajuntament va tenir
molt bon criteri i va decidir fer un conveni amb nosaltres, que va caducar el
passat més de maig.
- I a partir d’ara què?
- Esperem que la Generalitat agafi el
relleu. El nostre plantejament és que el Govern rectifiqui l’errada que va
cometre el 2012. El tripartit va crear el Servei d’Informació i Orientació a
les Víctimes del Terrorisme però després el govern de Mas la va tancar.
Van considerar que aquesta feina es podia fer des de les oficines d’atenció a
les víctimes de delictes de la
Ciutat de la
Justícia.
- Les informacions publicades per Público sobre la relació entre el CNI i l'imam de Ripoll han
revifat la demanda d'explicacions al govern espanyol. Com ho han viscut això
els afectats amb qui la UAVAT
té contacte?
- Les víctimes volen saber la veritat perquè no torni a
passar una cosa així. És important saber si s’ha fet alguna cosa malament, per
arreglar-ho. La informació publicada per Público posa dubtes sobre la taula. La
solució seria celebrar la comissió d’investigació al Congrés dels Diputats.
Aquí, novament, l'atemptat d'Hipercor pot servir com a exemple. Els que van
posar a bomba van avisar de la seva col·locació al diari Avui,
al centre comercial i a la
Guàrdia Urbana. Jo tinc claríssim que ningú va permetre que
això succeís però sí que hi va haver una errada per part de les forces i
cossos de seguretat. Finalment, el 1994 l’Audiència Nacional va condemnar
l’Estat per negligència. Ara, amb el 17-A, jo no dic que hi hagi una
conspiració però sí que cal investigar si hi ha hagut errades. A mi, quan
gent com Manuel Valls diu que demanar això és un insult a les víctimes,
m’agradaria preguntar-li si hi ha parlat. Hi ha gent que parla de les víctimes
sense conèixer-les. O coneixent-ne una que és de la seva corda i que, per tant,
pensa igual que ells. Però a la
Rambla hi havia gent de tot tipus d’ideologia. De fet, un
dels ferits fa deu anys va ser condemnat per finançament d’organització
terrorista.
- Vostè ha estat crític amb organitzacions de víctimes, acusant-les d'utilitzar-les. Això s’ha aconseguit evitar amb els afectats pels atemptats de Barcelona i Cambrils?
- Vostè ha estat crític amb organitzacions de víctimes, acusant-les d'utilitzar-les. Això s’ha aconseguit evitar amb els afectats pels atemptats de Barcelona i Cambrils?
- Crec que podem ser a temps d’evitar-ho, però aquesta
utilització ve de lluny. Un dels últims capítols l’hem viscut quan Josep Bou
(PP) va presentar la seva candidatura a l’alcaldia davant del monument a les
víctimes de l’atemptat d’Hipercor. D’altra banda, només cal veure que la Fundació de Víctimes del
Terrorisme està presidida per la diputada del PP Mari Mar Blanco (germana de Miguel
Ángel Blanco). Encara estem esperant que la fundació es posi en contacte amb
nosaltres per oferir la seva ajuda en relació als atemptats del 17 i el 18
d’agost. Només cal donar un cop d’ull a la revista de la fundació. El rei amb
les víctimes, el PP amb les víctimes, el PP i el rei amb les víctimes. Però
això què és?
- Una utilització política?
- És clar. Això va començar l’any 1998. Aznar va veure
que les víctimes eren un filó. Hi ha una frase que diu que, per Nadal, posis un
pobre a la teva taula. Des d’aleshores, ho podem traduir a “posa una víctima al
teu míting”. Utilitzen el dolor per rapinyar quatre vots, és patètic. La
utilització política de les víctimes del terrorisme continua.
- Vostè a ser víctima d’ETA però és de les poques veus conegudes que no ha posat inconvenients al trasllat de presos a presons basques.
- Vostè a ser víctima d’ETA però és de les poques veus conegudes que no ha posat inconvenients al trasllat de presos a presons basques.
- Si la llei ho permet, com és el cas, que els
traslladin. Aquest diumenge Rafael Caride, membre del comando Barcelona que va
fer l’atemptat a Hipercor, surt de la presó. Ara sortiran els de sempre a dir
que és una vergonya però Vox, el PP, Ciutadans i la gran majoria d’associacions
de víctimes obviaran que la llei que critiquen i que permet el seu alliberament
es va fer durant el franquisme. Que vagin al Valle de los Caídos i demanin
explicacions. A mi no m’agrada que Caride surti, però és el que diu la llei. I
m’emprenya que això s’utilitzi políticament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario