19 agosto 2019
Ana
Cortés respon les acusacions d'ACVOT en una carta oberta
Una
altra víctima, Virginia Salas, explica el seu cas i recalca que "Interior
no està fent la seva feina"
El segon aniversari de l'atemptat de
la Rambla no s'ha lliurat de la politització malgrat les peticions de neutralitat
de les víctimes. Un acte amb banderes
espanyoles i proclames de Vox a
Canaletes va contraprogramar la commemoració
oficial al Pla de l’Os aquest dissabte al matí. L'organitzava
l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT)
i el seu president, José
Vargas, va reiterar durant el seu parlament la crítica a les institucions catalanes que ja havia deixat caure uns dies
abans a la premsa. Les
acusa de “manipular” a les víctimes del 17ª perquè critiquin l'escassa
atenció rebuda i les ajudes denegades per l'Estat espanyol.
Les víctimes fins ara han evitat la
confrontació, en especial abans de l'aniversari. Però el malestar per aquestes
acusacions no és pas petit. Ana Cortes, una de les víctimes psicológiques de
l'atropellament de la Rambla ,
ha confiat al TOT Barcelona aquesta carta
oberta amb la qual replica a Vargas (abaix) i li demana “respecte”. Prèviament
la va compartir amb la resta de víctimes ateses per la Unitat d'Atenció i
Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), creada a Barcelona fa un any i
mig, per consensuar-ne la difusió.
Al text, Cortés es manifesta
“enormement indignada” per la insinuació “falsa” d'estar sent “manipulades” com
a “xais darrere un pastor”. Defensa que la UAVAT els ha ajudat durant mesos amb la
burocràcia i els ha ofert acompanyament emocional “24 hores al dia 365 dies a
l'any”, els han escoltat plorar i tot el que necessitessin verbalitzar. “Això
en cap moment és un adoctrinament, considero que és una ajuda, no estem
manipulats”, recalca.
“Nosaltres lliurement hem decidit
que ens ajudessin [a UAVAT] perquè necessitàvem ajuda”, insisteix. Així
mateix, demana a Vargas “respecte”, que “no busqui bronca” i que no els esmenti més: “Vostè no ens representa, mai
s'ha posat en contacte amb nosaltres ni ens ha pretès ajudar mai”.
La política espanyola ha estat
marcada molts anys pel relat hegemònic del PP sobre la lluita de l'Estat contra
ETA. Vargas va ser candidat del PP a les darreres eleccions municipals. A
l'acte de l'ACVOT van assistir polítics del PP, Cs i VOX, tot i que inicialment
hi havien de participar també representants del govern del PSOE. A la
commemoració oficial, una hora abans al Pla de l'Ós, sí que hi van assistir
representats de tots els partits per fer una ofrena floral i un minut de
silenci sense parlaments polítics i amb presència de diverses víctimes del 17A.
Virginia Salas: "Interior no fa la seva feina"
El TOT Barcelona ha pogut parlar amb
també amb altres víctimes sobre les crítiques al ministeri de l'Interior.
Les seves queixes no tenen res a veure amb ideologies ni amb
el canvi de color polític a la Moncloa , sinó simplement amb l'atenció
rebuda: la rigidesa dels criteris estatals per rebre el reconeixement de
víctima, la manca de proactivitat per localitzar-les i l’alt nombre de
denegacions. Una de les negatives de l'Estat l'ha rebuda Virginia
Salas, que també vol trencar el silenci. Pateix un trastorn per
estrès posttraumàtic a causa del 17A. "En política no em vull ficar, però
el ministeri de l'Interior
no està fent la seva feina", assevera. "Era un
homenatge a les víctimes d'un atemptat, de política no se n'havia de
parlar", recrimina, sobre els actes en record a les víctimes de
dissabte.
Fa dos anys Salas acompanyava la Kerstein , una amiga
escocesa, pel centre de Barcelona per ensenyar-li la ciutat. La furgoneta
de Younes Abouyaaqoub va canviar la seva vida quan, mentre ella i l'amiga
tafanejaven un quiosc de la
Rambla a l'altura del carrer Hospital, el vehicle va xocar
contra l'estructura. "Vaig caure a terra i em vaig quedar
paralitzada", recorda. "No vaig reaccionar fins que la Kerstein em va
cridar", rememora.
Arran de l'atemptat Salas pateix hipervigilància i exaltació fruit d'un
diagnosticat trastorn per estrès posttraumàtic.
Les seqüeles que té fan que tingui molta por als sorolls bruscos. Per exemple
relata que un dia era al gimnàs fent exercici a la cinta de córrer i un
noi va ensopegar a la del costat: "No em vaig preocupar per com
estava, sinó que el vaig renyar perquè m'havia espantat", detalla.
Els símptomes, a diferència
d'altres casos, van aparèixer el dia següent de l'atemptat: "No volia
sortir de casa, tot em feia por". Quan rememora els moments de pànic que
va viure durant l'atac tanca les mans, s'encongeix a la cadira i mira a un punt
fixe. "Pensava que era el final, que esclataria una bomba o que ens
dispararien", diu en declaracions al TOT Barcelona, des d'un despatx de la UAVAT i acompanyada de l'assessor
de l'entitat Robert Manrique.
Com li ha passat a Cortés,
Salas tampoc ha estat reconeguda com a víctima del 17A. En el seu cas, però, el
ministeri de l'Interior ha denegat la seva petició perquè la va presentar fora
de termini. I aquí incideix en la crítica d'Ana Cortés a la carta dirigida a
l'ACVOT: no estan manipulades, sinó que consideren lliurement que l'Estat
no ha fet la seva feina. I envia un missatge
a l'ACVOT: "No m'han trucat en cap moment ni s'han interessat per
mi".
Fer de detectius davant la passivitat d'Interior
Interior no li reconeix les
seqüeles de l'atemptat perquè va entregar la sol·licitud fora de
termini. Manrique denuncia que moltes persones no saben que tenen dret a
ser reconegudes com a víctimes i que Interior no ha fet esforços per
localitzar les que pateixen efectes directes de l'atac a les Rambles. "Hem hagut de fer de
detectius per fer
aquesta feina", reivindica, sobre la tasca de la UAVAT. Ho contraposa a
les paraules del president de l'ACVOT, José Vargas, la vigília de l'aniversari,
quan va sostenir que la seva entitat no busca víctimes desateses perquè no
és "una agència de detectius".
"Cada dia estava pitjor", explica Salas. El seu benestar va
quedar afectat per l'atemptat i empitjorava a diari. Al febrer de 2018,
però, una oportunitat laboral a Escòcia la va fer agafar un avió i començar una
aventura que duraria fins a l'agost de 2018. Durant els mesos al Regne
Unit va buscar formes d'afrontar la seva situació i persones a qui adreçar-se.
Poc abans de tornar a Barcelona va localitzar la UAVAT.
Una vegada es va posar en mans de
l'entitat, va rebre assistència psicològica especialitzada. També va saber que
tenia dret a ser reconeguda com a víctima del terrorisme, però ja era massa
tard: havia passat més d'un any des del primer diagnòstic. "En els
casos de danys psicològics, el termini d'un any començarà a comptar des del
moment en què existís un diagnòstic acreditatiu de la causalitat de la
seqüela", recorda Manrique. Tot i així, el 9 d'octubre Salas va presentar
la documentació en què acreditava haver estat a les Rambles en el moment de
l'atemptat i que patia un trastorn per estrès posttraumàtic. El 6 de març
va arribar la resposta d'Interior: "Fora de termini".
Informar a les víctimes no és obrir una oficina
d'informació
Des que va arribar a la UAVAT , Salas es recupera
dels efectes psicològics que va causar-li l'atac. "El meu objectiu és eliminar
totes les seqüeles", desitja. Ara va a teràpia cada dues
setmanes i pren ansiolítics i antidepressius. I ha pogut tornar a les Rambles quatre
vegades, la primera fa dos mesos. Aquell dia va anar-hi sola i
va caminar des de plaça Catalunya fins al mosaic de Miró, on la
furgoneta es va aturar. Allà va demanar que li fessin una
foto. "He tornat a riure de debò al març d'aquest any",
celebra.
Com Ana Cortés, també demana que es
reconeguin les seqüeles psíquiques i no només les físiques: "Tinc ferides que no es
veuen". Les
intenta tancar dia a dia, amb la teràpia i a la feina. I tampoc està disposada
a que l'acusin d'estar manipulada ara que comença a encarrilar la sortida
d'aquest tràngol.
RESPUESTA AL SEÑOR
JOSÉ VARGAS
Hola, me llamo Ana Cortés y soy una víctima de tantas del
atentado de las Ramblas de Agosto de 2017. No voy a hablar en este escrito de
nada de política, no quiero hablar de asociaciones, solo quiero hablar de
personas y de respeto ante todo. Hay una persona llamada José Vargas, que yo
personalmente no conocía de nada hasta hace tres o cuatro meses, ahora
lamentablemente lo estoy conociendo bastante y principalmente este señor,
siendo presidente de una asociación de víctimas de terrorismo, no se ha puesto
en contacto ni conmigo, ni con el resto de víctimas que conozco, en todo este
tiempo. Por lo tanto, no puede decir que ha ayudado a las víctimas del
terrorismo, queda bastante lejos de eso o algo parecido. Lo que sí me indigna
enormemente como persona, es que haga comentarios tratándonos como a personas
manipuladas, es decir, como borregos detrás de un pastor que nos dice lo que
hemos de hacer o decir en cada momento. Cuando eso es totalmente falso. Ese
señor puede tener problemas personales con alguien en concreto, con entidades,
con sus vecinos o con quien sea, en lo cual yo no voy a entrar, ni el resto de
víctimas tampoco, cada cuál tenemos nuestras cosas y son totalmente
respetables. Pero lo que sí que no vamos a consentir es que nos llamen
“borregos”. A nosotros nos están ayudando un grupo de personas y vamos con esas
personas. Nos acompañan burocráticamente, nos acompañan emocionalmente, están
24 horas al día 365 días al año, escuchándonos llorar, en silencio escuchando
todo lo que necesitamos decirles, eso en ningún momento es un adoctrinamiento,
yo considero que es una ayuda, no estamos manipulados. Se han molestado en
saber quiénes somos, en qué situación nos encontrábamos, pero porque nosotros
libremente hemos decidido que nos ayudaran, porque necesitábamos ayuda, éramos
víctimas sin saber qué hacer, adónde ir, a quién llamar… Y esas personas
(UAVAT) han sido nuestra salvación desde febrero de 2017, es decir de agosto a
febrero estuvimos dando bandazos, nadie nos buscó, nadie se puso en contacto
con nosotros, como mínimo conmigo no y con el resto de víctimas que conozco
tampoco. Por lo tanto, me gustaría decirle a este señor, que no hable en
nuestro nombre nunca más, porque no nos está manipulando nadie. Señor Vargas,
no busque bronca por favor. Politizado lo está todo, el acto de UAVAT también,
a pesar nuestro, va a estar politizado porque de cualquier acto que se pueda
sacar una buena foto, estará politizado el suyo, el nuestro y cualquiera que se
hiciera. Por lo tanto no me queda más que pedir respeto y que no nos nombre
más, porque usted no nos representa, nunca se ha puesto en contacto con
nosotros, ni nos ha pretendido ayudar nunca. No quiero entrar en más detalles.
Simplemente para que quede claro ante la gente, que nosotros no sabemos quien
es usted y no consentimos que nos llame manipulados, que nosotros no lo vamos a
juzgar, pero nos vamos a defender contra sus palabras.
Att. Ana Cortés
No hay comentarios:
Publicar un comentario