16 agost 2019 (15.08.19)
"Tinc una ferida que ningú pot veure": la
lluita de les víctimes psicològiques del 17A
Ana
Cortés relata les seqüeles que li ha deixat l'atemptat de la Rambla i reclama a l'Estat
que reconegui i "dignifiqui" als afectats amb lesions psíquiques
“Sóc molt de les Rambles”. Ana Cortés va
créixer a les Rambles, allà jugava i quedava amb els seus amics. I va ser allà
també on la seva vida va canviar bruscament, quan la furgoneta que va atropellar
desenes de persones va passar “a un pam” d’ella. Des del 17
d’agost de 2017 Cortés pateix
atacs d’ansietat, de pànic i pren ansiolítics i antidepressius: té trastorn
per estrès posttraumàtic. Tot i així, ella i altres
persones amb seqüeles psicològiques de l’atemptat no són considerades víctimes
del terrorisme.
Fins al març d’aquest any Cortés no havia
tornat a les Rambles. Ho va fer per a la inauguració del monument en
record a les víctimes. I no va anar bé: “Vaig patir un atac d’ansietat”, relata
al TOT Barcelona. Aquell dia va veure cossos al terra, com el de la senyora
morta que va caure als seus peus el dia de l’atemptat. Cortés ha tingut visions
d’aquest tipus fins fa quatre mesos, de la mateixa manera que ha somiat en el
dia de l’atemptat en moltes ocasions. “Sempre en blanc i negre”, diu. “Només
somio en color quan em veig de petita jugant a les Rambles”.
Cortés és una de les 77 víctimes del 17A que reben
suport de la Unitat
d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Només 14 d’elles han estat
reconegudes per l’Estat: 13 d’elles per lesions físiques i una per afectacions
psicològiques. El Ministeri de l’Interior va fer públiques les seves
dades uns dies després que ho fes la UAVAT i va xifrar en 79 les persones
reconegudes per l'Estat com a víctimes dels atacs de Barcelona –96 sumant les
de Cambrils–. “El que voldríem saber és quantes ho són per seqüeles
psicològiques”, manifesta al TOT Barcelona la presidenta de la UAVAT , Sara Bosch.
"Encara avui em paralitzen les sirenes"
Cortés es disculpa només començar la conversa:
“Se m’obliden les coses”. Inicia el relat de com han estat els dos anys des que
el 17A canviés la seva vida. Els instants posteriors a l’atac els va viure en
estat de “xoc”. Va intentar assistir als ferits fins que els Mossos d’Esquadra
la van portar al metro de plaça Catalunya per allunyar-la de la zona. Conserva
un record molt concret del moment: “Sirenes, sirenes, sirenes, sirenes… Encara
avui em paralitzen quan les escolto”.
Els dies posteriors a l’atemptat va plorar i va
patir atacs de pànic. “Sortia al carrer i quan veia una furgoneta em quedava
ajupida al terra, feta una bola i morta de por”, recorda. El dia següent a
l'atemptat va rebre la primera teràpia psicològica pel trauma. Des de
llavors n’ha necessitat una cada setmana a un preu de 50 euros cada sessió. La
despesa en assistència psicològica és de 200 al mes.
“No vull que se’m reconegui com a víctima pels diners”, diu. La indemnització a què tindria dret com a víctima
psicològica seria, com a màxim, de 3.600 euros, segons el Ministeri de
l’Interior. A més, podria tenir dret a uns 400 euros per invalidesa. “No
cobriria ni la meitat del que m’he gastat en teràpies”,
lamenta.
El ministeri no veu el "nexe causal"
“Ser reconeguts com a víctimes del 17A seria
dignificar-nos, demostrar que no estem enganyant ningú”, rebla Cortés. En
ocasions s’ha sentit incompresa, perquè ningú entenia el que li passa. Li han
arribat a dir que ja fa temps de l’atemptat, que tornés a treballar i que es
consolés pensant que “almenys” està viva. “Ja ho sé que estic viva, però tinc una ferida que ningú
pot veure”, descriu.
Per ser considerada víctima la persona ha
d’acreditar que estava al lloc dels fets i que pateix afectacions relacionades
amb l’acte terrorista. En el cas de Cortés, “no ha quedat acreditat el nexe
causal entre les lesions patides i els fets de naturalesa terrorista”, diu una
carta que li va enviar el ministeri i a la qual ha tingut accés aquest
diari. Cortés, però, ha presentat al ministeri informes de quatre
psicòlegs diferents acreditant
que pateix un trastorn per estrès posttraumàtic i que estava a les Rambles en
el moment de l'atac.
Suport entre víctimes
El suport l’ha trobat en altres víctimes dels atemptats,
amb qui comparteix un grup de Whatsapp. “Necessitava parlar amb
algú que estigués passant el mateix que jo”, explica. Tots ells lluiten perquè
se’ls reconegui com a afectats dels atemptats, no pels diners sinó per
“dignitat”. “Les
nostres vides han canviat”,
reconeix.
Va intentar recuperar les regnes de la seva
vida el novembre del 2017, tres mesos després de l'atropellament massiu.
Va tornar a treballar com a caixera de supermercat. “Havia de marxar de la
caixa per anar a plorar, però vaig aguantar”, rememora. Fins que al maig
del 2018 un atac d’ansietat la va portar a urgències i el metge li va
prohibir seguir treballant. Des de llavors està de baixa, pendent de la
resolució del tribunal mèdic per saber si pot tornar a treballar o no.
Cortés estarà present a l’acte d’homenatge a
les víctimes del 17A d’aquest dissabte. “Petaré”, augura. Però hi vol ser, per
fer costat a altres persones afectades i per recordar a tothom que existeixen.
“M’agradaria existir durant tot l’any i no només en els aniversaris”,
admet. Si se la reconegués com a víctima, diu convençuda, podria fer les paus
amb la Rambla. Aquell lloc
on jugava de petita i que el 17 d’agost del 2017 es va
convertir en el lloc on la seva vida va canviar per sempre.
Opinió:
Es inversemblant e increíble que despres de llegir les
vivencies de l’Ana encara hi hagin personatges que siguin capaços de dir que
des de la UAVAT
estem enfrontant a les víctimes amb el Ministerio de Interior… o que el propi
Ministerio de Interior digui que des de UAVAT els estem enviant una “avalancha
de víctimas”.
Tant inversemblant i mancat d’empatía com sentir no fa
gaire temps a algú que deia que “los ricos tienen psicólogos y los pobres
tenemos amigos”, menyspreant la tasca imprescindible que els profesionals en
l’atenció psicológica als afectats per terrorisme están portant a terme dia
rere dia…
El mes fotut de tot plegat es que alguns dels que pensen
així son o diuen ser víctimes del terrorisme…
No hay comentarios:
Publicar un comentario