15 agost 2019 elnacional.cat

15 agost 2019 

La inclusió, el repte de Ripoll dos anys després del 17-A

El record dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils continua ben viu a la memòria dels ciutadans de Ripoll, on vivien els joves autors de l’atemptat. Però una cosa és tenir-ho present i una altra verbalitzar-ho. Dos anys després dels atacs, a Ripoll (i sempre considerant la majoria de la població) no hi ha ganes de remoure sentiments. Ho confirma el fet que cap institució ni entitat ripollesa no ha programat cap acte per a aquesta data. 

Les persianes dels pisos on viuen les famílies dels integrants de la cèl·lula gihadista continuen abaixades. En dos anys s'han apujat en ocasions comptades. L’allau d’informació contradictòria sobre el procés de radicalització dels joves ha fet que es difumini la necessitat urgent de respostes. El que arreu del món s’ha viscut com un altre atemptat gihadista, al municipi ripollès ha creat un nou precedent. El xoc social derivava d'un nou terrorisme que incloïa factors indiscriminats com els vincles familiars, les tècniques de captació sectària, la seducció de joves i el trencament d'un esquema que relacionava la violència amb els grups marginals.

Superada la incomprensió que els atacs es gestessin a Ripoll, les emocions dels ripollesos han costat d’estabilitzar-se. Una majoria ha optat per posar-se a treballar per la inclusió i la convivència. lnstitucions i entitats socials confirmen que des dels atemptats no s’ha detectat cap altre comportament de radicalització que hagi fet saltar alarmes. D’altres prefereixen el silenci. I un tercer sector s’ha enganxat a discursos de tolerància zero, com els 503 votants del Front Nacional de Catalunya (9,44% del cens electoral) i els 112 votants de Som Catalans - Som Ripoll (2,10% del cens) i a les darreres eleccions municipals a Ripoll.

Fins al 17 d’agost del 2017 el model de convivència i integració de Catalunya es mostrava com a exemple i els atemptats van obrir la porta a reconsiderar-lo. Des de fa un any i mig, l'Ajuntament de Ripoll, el consorci de Benestar Social del Ripollès, el Departament d’Educació, la conselleria d’Afers Socials i Família, a més d’altres entitats socials, treballen transversalment en un nou model de societat per aconseguir una vila més inclusiva.

 Diàleg i participació

Partint del fet que aquesta estratègia no vol ser un procediment teòric sinó una experiència evolutiva, el grup operatiu del nou pla de convivència s’ha reunit periòdicament per treballar sobre l’impacte que va tenir l’atemptat a Ripoll i s'han recollit les impressions i vivències de diferents  col·lectius.

“La primera fase d'aquest model de convivència és la realització d’un diagnòstic que permeti establir unes línies estratègiques d’actuació”, explica Elisabeth Ortega, presidenta del Consorci de Benestar Social, que afegeix que paral·lelament l’han anat “construint i reconstruint perquè la realitat no és estàtica”.

Per això es pretén corresponsabilitzar diversos col·lectius en una reflexió crítica i analítica perquè, de manera interdisciplinària i compartida, s’implementin noves polítiques i actuacions que avancin cap a la inclusió social de totes les persones. “Això requereix recollir totes les sensibilitats, intercanviar opinions, generar diàleg, activar el treball en xarxa i coordinar les diverses iniciatives”, detalla Joan Maria Roig, regidor de Benestar Social de Ripoll. “No volem fer enginyeria social, sinó intentar construir amb tots els ciutadans de Ripoll un model de societat on la convivència sigui possible”, diu.

Els professionals han detectat que els temes d’interculturalitat “no es parlen obertament”, indica Ortega, sinó en àmbits anònims i íntims. “Asseure dues persones que pràcticament no han conversat mai, per nosaltres forma part del procés d’acostament”, explica, “la idea no és arribar a un consens, sinó que un entengui el pensament de l’altre i trencar així molts prejudicis”.

El col·lectiu ciutadà que els genera més preocupació, i en el que treballen més a fons, és el dels joves. Tot i que els professionals descarten que el procés concret de radicalització dels autors dels atemptats s’hagi estès a altres persones, asseguren que “estan ametents” i “fan seguiment” d'aquest sector d’edat. “Això no vol dir que l’alarma no existeixi, sinó que no la tenim”, afegeixen.

Des de la Generalitat s’ha dissenyat el protocol de Detecció de Radicalització Islamista (Proderai) i els Mossos el Pla Operatiu Especial Antiterrorista (POEA), però aquests últims dos anys “no ha calgut activar-lo”, confirmen. Ortega també destaca el concepte de participació com a eina clau d’un nou model social. “Ciutats com Barcelona tenen trajectòria en participació ciutadana, que a Ripoll hem començat de zero”, constata.

El grup operatiu treballa la diversitat no només intercultural, sinó també l’orientació sexual, la igualtat de gènere... Per traslladar-ho directament a la ciutadania s'han organitzat xerrades obertes a tothom, trobades de joves, formació per a professionals sobre extremismes violents, reunions amb les ampes, taules rodones d’experts en ciutadania i s'han repartit enquestes als ripollesos.

Són conscients que canviar el model social és una tasca de llarg recorregut, però treballen en terminis. El pròxim setembre, per exemple, s'activarà el pla Educatiu d’Entorn. “Si alguna cosa ens ha deixat el 17-A és adonar-nos que si no treballem plegats la societat no funciona”, explica Núria Perpinyà, tècnica en convivència de l'Ajuntament. Les institucions ripolleses han deixat de treballar en xarxa per treballar transversalment. Fins ara es passaven informació entre departaments i ara treballen amb el mateix objectiu. "Estàvem amb una taula rasa, no teníem res, només un atemptat. Hem anat avançant amb prova error, les informacions que ens han anat arribant les hem hagut de recol·locar a la radiografia dels fets", explica.

El Pla educatiu d'Entorn recull els projectes i activitats que impulsen conjuntament l’Ajuntament, la Generalitat i la comunitat educativa per contribuir a l’equitat i l’èxit educatiu de tot l’alumnat, l’educació en valors i el foment de la convivència i la cohesió social. Pel curs 2019-2020 hi ha previstes una trentena d'activitats.

Més persones implicades en l'atemptat?

La ciutadania ripollesa continua esperant respostes. Alguns defugen la idea que l'atemptat va ser idea d’un sol home i creuen que és evident que hi havia molta més gent implicada, que va callar, per complicitat o per por. Consideren que aquesta realitat s'ha intentat minimitzar per evitar un escàndol de proporcions considerables.

A la comunitat musulmana de Ripoll ningú no vol parlar dels atemptats. A preguntes d'aquest diari, els entrevistats es divideixen entre els que s'excusen perquè “no parlo bé el castellà” i els que diuen que no van a la mesquita. Sí que hi ha predisposició de parlar-ne des de la generació més jove.

Un grup de joves que juguen a futbol a la pista de la plaça de la Sardana, on també feien partits els autors dels atemptats, assegura que darrerament veuen “comportaments estranys” en els germans petits dels terroristes. “S’han desvinculat del grup, ja no venen cada tarda i sabem que es reuneixen ells sols”, assegura un jove que els coneixia a tots. A més, afirmen que els germans Abouyaaqoub, Hichamy, Alla i Houli no eren els únics que es van radicalitzar amb els discursos de l’imam, i que hi ha més persones implicades en l’atac de Barcelona i Cambrils.

“Abans dels atemptats, la convivència era pràcticament nul·la”, explica Sílvia Orriols, regidora del Front Nacional de Catalunya a Ripoll, “i ara, gairebé dos anys després, si fa no fa el mateix. Només cal anar a les sortides de les escoles o als bancs de les places per adonar-se que hi ha dues societats que viuen en paral·lel, tot ignorant-se”.   

Des del seu grup, que ha entrat per primera vegada al consistori les passades eleccions municipals, els projectes de convivència que s'estan duent a terme són fruit més de la “voluntat d'unes administracions que han de justificar els recursos que reben que no pas de la pròpia ciutadania, que continua esperant respostes que apaivaguin les seves inquietuds i desconfiances. Després d'obrir-se el sumari i saber-se que s'havia cridat a la gihad des de la mesquita de Ripoll, sobta i indigna el fet que cap dels fidels que escoltaven aquelles prèdiques hagués agafat el telèfon per denunciar als Mossos, el pervertiment que aquell imam feia de la seva fe. Això genera una desconfiança que difícilment es podrà superar amb tastets de te i pastetes marroquines”, lamenta.

Orriols creu que a Ripoll s’ha defugit completament el problema i que les institucions s'han limitat a assenyalar la falta de finançament com a causa de la radicalització dels terroristes. “No anar de colònies o no dur unes espardenyes Nike no són motius per atropellar persones de manera indiscriminada; la prova som els milers de catalans d'altres generacions que no vam anar de colònies i que ens vam comprar sempre la roba al mercat, sense que això ens convertís en potencials assassins”. 

El Front Nacional de Catalunya considera que les institucions no han estat capaces d'afrontar l'arrel del problema per por de ser acusades d'islamofòbia, racisme i “altres mots pejoratius que apareixen ràpidament quan s'intenta frenar l'islam polític que s'estén perillosament arreu de la nostra societat”.

Per evitar que es gestin més processos de radicalització, la primera mesura, proposa el FNC, seria instal·lar càmeres dins les mesquites per detectar a temps qualsevol símptoma de radicalització. “S'han d'iniciar programes per als pares, per fer-los partícips dels valors i principis que regeixen la nostra societat, i se'ls ha d'ensenyar a acceptar que els seus fills viuen a Catalunya, no al Marroc, i que, per tant, tenen dret d'interactuar i relacionar-se amb la gent d'aquí, i fer vida segons els costums d'aquí”, enumera Orriols. 

Alhora, proposen aturar tots els programes de l'Ajuntament adreçats a joves d'aquest col·lectiu perquè “fomenten guetos”. “És necessari que tots els nens ripollesos juguin plegats a les places i als parcs, que interactuiïn i creïn vincles afectius entre ells, per unificar, en properes generacions, aquestes dues societats”.

Els resultats electorals del Front Nacional confirmen que hi ha un sector de la població que ha accentuat la desconfiança i la indignació després dels atemptats. Tot i així, des del partit considern que la seva irrupció al consistori respon a arrels molt més profundes. “La desnacionalització progressiva de Catalunya, la situació crítica de la nostra llengua, la desaparició dels nostres costums i valors, la minorització dels catalans al seu propi territori, són qüestions vives al carrer i al menjador de les llars, malgrat que cap altre partit hagi gosat fer-hi front dins el consistori”.  Estan convençuts que això ha estat determinant per a la majoria dels seus votants.

Més enllà del tòpic: en quina societat ens emmirallem?

Després de dos anys, a Ripoll encara s'han de resoldre molts interrogants. Que els autors dels atemptats haguessin crescut en un entorn de muntanya com és el Ripollès, fossin joves acabats d’entrar a la majoria d’edat, parlessin un català nadiu, s’impliquessin en el club de futbol i que fins i tot tinguessin un contracte laboral en actiu planteja dubtes raonables sobre els mecanismes d’inclusió i integració de la nostra societat.

Si una cosa ens posa de manifest els fets del 17-A és que el model sociocultural d’un país determina la implicació ciutadana en la defensa de la cultura, de la pau i el respecte mutu dels seus ciutadans. A més de fonamentar-se a les escoles i als instituts, també ha de tenir un patró institucional que hagi definit i treballat en com es fan efectives paraules com convivència, inclusió, immersió o integració.