19 abril 2018 (18.04.18)
Presentació llibre “Vides truncades”
Vides truncades.
Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980)
Aquesta obra ens ofereix un estudi sobre vint víctimes
mortals de la violència institucional i parainstitucional durant les darreries
del Franquisme, que no fou tan tou com algunes interpretacions esbiaixades
intenten presentar, i la
Transició , que tarnpoc encaixaria en una visió ni idíl·lica
ni edulcorada. Els casos tractats responen a diverses tipologies: morts per la
repressió policial en el decurs de manifestacions, per l'ús i abús de les armes
de foc per part dels mateixos policies (l'anomenat «gallet fàcil»), per
tortures i maltractaments soferts en dependències de l'Estat (comissaries,
presons...), o bé per actuacions d'una extrema dreta que en aquests anys
actuava sota la cobertura i la connivencia proporcionada per elements de
l'aparell de l'Estat. Tots els casos tractats són objecte d'una analisi
rigorosa i degudament contextualitzats. Els protagonistes del relat foren
víctimes d'una violència que va esgarrar les seues vides, en la major part
d'ocasions, en plena joventut. Uns fets, sovint obviats per la historiografia i
els mitjans de comunicació, que van tenir com a resposta la impunitat dels
seus perpetradors. De fer, si els protagonistes del relat hagueren pogut
desenvolupar el seu periple vital en un país democràticament sòlid, ara, quan
aquest llibre veu la llum, estarien gaudint de la seua maduresa o vellesa.
Però, malauradament, les seues vides foren truncades
Opinió:
Un honor haver pogut col·laborar i haver estat
convidat a la presentació del llibre d’en David Ballester “Vides truncades. Repressió,
víctimes i impunitat a Catalunya 1964-1980” .
Cal parlar tambè de
aquells atemptats succeits a Catalunya i que queden en l’oblit com si fosin
menys importants. Es un excel·lent recull de vivencies que han tresbalssat a
moltes families i que ha quedat en el mes absolut dels oblits.
I de això tambè s’ha
de parlar.
La presentació a càrrec
de en Javier Tébar, Manel Risques i el
propi David Ballester ha estat una succesió de dates històriques que han
eixemplat la informació que ja tenia i que puc gaudir des de ara en endavant.
Només vull acabar
agraïnt a la familia Abad-Peñalver i a la familia Domínguez-Lores la seva
companyia i la seva dignitat mperque son, evidentement sense voler-ho, part del
llibre presentat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario