11 abril 2018
Terrorisme
Empar Moliner
No fa gaire que a Catalunya vam patir atacs terroristes. Va
morir un nen petitet. Això ho sabem perquè els seus pares van dur un cotxet amb
el distintiu dels Mossos d’Esquadra que ell tenia per jugar als mossos que
havien desintegrat la cèl·lula. Dels altres morts no en sabem res. Tampoc dels
ferits. Silenci absolut. Ni noms, ni entrevistes als familiars, ni fotos als
seus països d’origen. Res de res. Com si no hagués passat.
I no sabem res d’aquestes víctimes (en altres casos les
víctimes s’han associat, s’han reunit, han parlat, i s’ha publicat) però tampoc
no sabem res del principal terrorista, cabdill de l’operació, l’imam de Ripoll,
perquè el Congrés de Diputats espanyol va vetar la comissió d’investigació que
van demanar ERC i el PDECat sobre les relacions d’aquest home amb el CNI: hi va
estar a sou.
Ara, però, a Espanya citen a declarar membres dels CDR acusats
de rebel·lió, sedició i també terrorisme. Què van fer? Van obrir les tanques de
les autopistes, com a acte de protesta, de manera que aquestes tanques són al
mateix sac que aquest nen que us deia ara. Els pares d’aquest nen són víctimes
del terrorisme i els amos d’Abertis també. El senyor que es va inventar la
protesta (recordeu?) “No vull pagar” a hores d’ara podria ser considerat un
criminal de la talla de Bin Laden, i suposo que si els ferroviaris francesos
fossin independentistes i tinguessin carnet espanyol ja els haurien acusat de
guerra química.
Suposo que podria passar que algunes de les víctimes del
terrorisme de veritat se sentissin horrorosament ferides i humiliades per
aquesta banalització necessàriament orquestrada, per aquesta disciplinadíssima
i orgullosa corrua d’oques que xipollegen al bassal més marronós. Podrien
protestar, esclar. Però llavors potser també les acusarien de terrorisme. O
d’enaltiment del terrorisme. O de...
Opinió:
Només afegir que som moltes les víctimes que ja hem parlat
sobre el tema i que no entenem que es frivolitzi i es minimitzin els estralls
perpetrats a comseqüència dels atemptats terroristes al posar-los a la mateixa
alçada que el fet de tallar carreteres o aixecar les barreres dels peatges.
De fet, si aquestes accions fosin catalogades de
“terrorisme”… on son les víctimes? En quin hospital han estat ingresades? I dic
lo dels hospitals perque ens trobem que en les últimes dècades ha hagut gent
que sense haver trepitjat mai un sol hospital o una sola consulta médica o un
sol cementiri es crecen amb el dret adquirit de parlar en nom de les víctimes
reals, de las que han patit la mort de un èsser estimat o hem patit Graus
ferides físiques, psicològiques o dels dos tipus alhora…
D’altre banda, aquelles persones que se sentin afectades
per les activitats dels CDR, podrien demanar el reconeixement com a víctimes
del terrorisme? Poso un ejemplo puntual: si un transportista potser va patir
alguna pérdua económica, li recomano que truqui al 915372400 i faci la consulta.
Però, si us plau, que no ens truqui a la UAVAT perque proa feina
tenim atenent i asistint a les víctimes de atemptats terroristes dels de
veritat, dels que la mateixa administració que no es preocupa per les víctimes
reals sí es dedica, mentrestant, a acusar de terrorisme accions que podrien
considerar-se, si s’escau, aldarulls.
El que no crec que es decideixi a sol·licitar res será qui
no va pagar els peatges… no sigui cas que el puguin considerar “cómplices” de
un delicte de terrorisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario