06 maig 2018 La Vanguardia (opinió)

06 maig 2018 

La rapidesa de la informació i la transmissió de la noticia en una espècie de fascicles col·leccionables fan del final d’ETA un anuncia i la dimensió del qual nomès reconeixerem d’aquí uns anys. No penso en la banda, ni tan sols en les terribles víctimes mortals; avui és el moment de pensar més en les famílies (majoritàriament anònimes) que aquests díes reviuen aquels dies d’horror i tristesa extrema. Es el cas de la Nuri, que va perdre la seva germana i els dos fills (insoportable pensar-hi) en l’atenptat d’Hipercor. No ha cobrat ni un euro perque no se le considera víctima del terrorisme. Ella no va ser a Hipercor. La injusticia de la política insensible. Quan acaba el programa rebo missatges de polítics del PDECat, Psc i ERC. Posen fil a l’agulla per coregir la injusticia. Tant de bo.

Opinió:

Per comenzar, agraïr l’interès que mols medis han mostrat per informar sobre el expedient de la Nuri i el Enrique. Malgrat tot, cal aclarir un petit matis sobre el que succeeix amb el seu cas.

Millor fer-ho com a pregunta-resposta:

1. Van rebre la indemnitzacio marcada per sentència de octubre de 1989 contra dos dels autors de l’atemptat?

Resposta: Si, l’any 2000 i un cop aprobaba la Ley de Solidaridad con Víctimas del Terrorismo (32/1999), per la que l’Estat avança la indemnització a la que cada terrorista es condemnat en sentència.

2. Van rebre la indemnitzacio per la reclamació contra l’Estat per “mal funcionament dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat per no desalotjar”?

Resposta: No. Només han estat 13 víctimes las que han rebut aquesta segona indemnització. Una trentena (inclossa Nuria i Enrique) se’ls va denegar per presentar-la, segons l’Estat, per “fora deplaç”

3. Per què no están reconeguts l’Enrique i la Nuri com a víctimes del terrorisme?

Resposta: La temàtica sobre el seu (no) reconeixement com a víctimes del terrorisme es per raó de les seves sequeles psicològiques incapacitants que només han estat reconegudes com “malaltia comuna” i no com “derivades de atemptat terrorista”, sota l’argument (totalment surrealista aportat per l’administració) de no estar presents en el lloc dels fets i en risc de mort… i perque les sequeles es van iniciar mes de un any desprès de l’atemptat.

Tot plegat, una nova humliació de l’Estat i el Ministeri corresponent envers víctimes de atemptats terroristes.

El senyor emepuntorajoy hauria de conèixer millor la realitat de les víctimes anónimes (o sigui, las que no son en versió del president las “nuestras”) abans de referir-se a nosaltres i fins i tot de parlar de “gratituz” i “dignidaz”