12 març 2015 ElPuntAvui (opinió)

12 març 2015

El Suprem confirma la pena de dos anys de presó per al raper lleidatà Pablo Hasél

L'Audiència Nacional el va condemnar per un delicte d'enaltiment del terrorisme en cançons que va pujar a Internet

L'alt tribunal considera que el “discurs de l'odi” no està emparat per “la llibertat d'opinió i de creació artística”

El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de dos anys que l'Audiència Nacional va imposar al raper lleidatà Pablo Hasél (Pau Ridavulla) per un delicte d'enaltiment del terrorisme en cançons en què justificava l'existència i les accions de grups com ETA, el GRAPO, Al Qaeda, RAF i Terra Lliure. L'alt tribunal assenyala que hi ha expressions que impliquen un “discurs de l'odi” que no està protegit pel “dret a la llibertat d'opinió i de creació artística”.

El Suprem subratlla que els vídeos de les cançons que Hasél va difondre a través Youtube, i que van tenir gran difusió a través d'aquesta xarxa social, contenien “estrofes clarament laudatòries per a condemnats per terrorisme o a les seves accions”.

“També en clau retòrica se citava persones o organismes concrets com a mereixedors de ser atacats”, afegeix.

La condemna de l'Audiència, ara confirmada pel Suprem, assenyalava que el propi raper va assumir en el judici l'autoria de les seves cançons. Aquest va defensar que havia executat “la seva llibertat d'expressió i de creació com a artista”, un argument no acceptat pel Suprem.

Per l'alt tribunal, “qualsevol persona que llegeixi o escolti les estrofes incloses en les cançons pot verificar que s'està enaltint i justificant bé als autors de fets terroristes i als propis fets. La sentència posa èmfasi en el contingut de les lletres: “La música és l'embolcall, la closca, el que és rellevant penalment són les lletres de les cançons on hi ha el missatge”.

També destaca la capacitat de difusió a través de les xarxes socials de “missatges inacceptables penalment” en què “la política de prevenció del crim ha d'anar per davant de l'ús delictiu”.

En aquest sentit, cita les 13.722 reproduccions que la cançó Libertad presos políticos –amb expressions com “Prefiero grapos que guapos” i “quienes manejan los hilos merecen mil kilos de amonal”– va registrar fins al 2 de febrer del 2011. En el mateix període, Democracia su puta madre en va tenir 7.594 i Obama bin Laden, 4.360.

Opinió:

Sincerament, la creativitat musical de aquest individuu podria desparèixer i gairebé ningú la trobará a faltar. El que se molt cert es que desitjar el mal per altre gent i fins i tot excusar aquestes activitats está castigat per la legislació.

Per tant, es el que hi ha. Segurament no entrara a presó però, com a mínim, espero que aixó serveixi perque es plantegi les properes lletres de les seves cançons. I d’altres que ho poguin intentar, també.