17 juny 2017
Barcelona homenatja
30 anys després les víctimes d’Hipercor
L'Ajuntament recorda
en un emocionant acte els ferits i els 21 morts en l'atemptat d'ETA
És de les coses que han quedat gravades en la memòria de la
ciutat. No hi ha ningú a Barcelona de més de 40 anys que no recordi on estava
la tarda del 19 de juny del 1987, quan ETA va
fer esclatar una bomba a l'aparcament de l'Hipercor i
va matar 21 persones i en va ferir 45. L 'Ajuntament ha recordat aquest dissabte
les víctimes en un auster, però emotiu i molt emocionant acte. Un reconeixement
que, llevat de la col·locació del monument commemoratiu a la Meridiana el 2003, ha trigat 30 anys en
arribar.
Ha estat un acte breu però molt i molt intens.
15 minuts sense més paraules que les del poema Per qui toquen les campanes,
de John Donne, que ha llegit la dramaturga Àngels Aymar. L'acte ha aconseguit
reunir les famílies de 20 dels 21 morts: des de xavals fins a persones molt
grans. Ha estat bestial l'emoció de les seves cares i les seves llàgrimes 30
anys després.
Asseguts sota el monument de pedra grisa, han contemplat
l'espectacle dels ballarins voluntaris no professionals que s'han mogut al so
del piano. Després, un per un, acompanyats pels ballarins s'han aixecat per
deixar un objecte del seu familiar mort a l'atemptat sobre una cadira buida. Hi
havia llàgrimes en els ulls de bona part dels assistents. Familiars, públic,
autoritats --encapçalades per l'alcaldessa Ada Colau-- i periodistes. Una
pilota, un ordinador, una foto, una màscara, unes castanyoles, fils de cosir,
papers, una llibreta, un nas de pallasso, un rellotge, unes ulleres, un llibre,
teles i sabatilles, una samarreta, bolígrafs, una flor, uns anells, uns peücs
de nounat i un vestit de nadó.
No hi ha hagut parlaments tampoc en la posterior
visita a la placa que recorda l'atemptat i que l'Ajuntament ha col·locat davant
el centre comercial. Una commemoració que si ha trigat tres dècades és perquè
encara hi ha ferides obertes. En l'homenatge han participat representants de
tots els grups municipals del consistori excepte la CUP , el comissionat de Memoria
Histórica i artífex de l'acte, Ricard Vinyes, policies i bombers i per part de la Generalitat hi havia
el director general dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle. Tampoc ha participat
en l'acte el president de la Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions
Terroristes (ACVOT), José Vargas. L'ACVOT celebrarà el seu propi acte dilluns
que ve.
Amb els ulls enrogits, o amagats després
d'ulleres de sol, les famílies de les víctimes han agraït un acte que
consideren un desgreuge. Expliquen que ningú de l'administració els ha cridat
en tots aquests anys. Fins que l'actual govern municipal els va visitar un a
un. Molts encara necessiten atenció psicològica. "Ha estat preciós.
Música, cadires buides i un objecte personal. Quina manera de dir tant amb tan
poc. No podien fer-ho millor", agraïa Alberto Güell, fill d'una víctima.
"I sense discursos de polítics. Sense política. Homenatjant a
persones", celebrava. També estava molt emocionat Robert Manrique, que va
presidir la delegació catalana de l'Associació de Víctimes del Terrorisme fins
l'any 2002, quan se'n va apartar al témer que es politzés. Darrere de cadascuna
de les cadires buides hi ha històries humanes impressionants. D'un bebè que no
va arribar a néixer. D'un home que va perdre a la seva dona i les dues filles.
D'un nen que es va quedar sense pares i germans. Alguns no han volgut
participar en actes públics fins avui. Uns altres, ho han fet perquè els ho ha
demanat el fill que volia homenatjar a l'avi que no ha conegut. Per fi
Barcelona ha reconegut tant de dolor.
Opinió:
La informació presentada per la Clara Planchar
Tambè cal recordar pels que diuen coses no ajustades a la
realitat que van confirmar la seva colaboració els familiars de 20 de les 21 víctimes
mortals… i gairebé tots els ferits residents a Barcelona… fins it tot altres que
han vingut de poblacions molt llunyanes… tots plegats amb víctimes de altres
atemptats o de psicólegs i advocats que han treballat moltisim per tantes víctimes
i que també han demanat asistir a l’acte al tenir noticia de la seva celebració.
Tots hem gaudit del retrobament i la germanor oferint el carinyo i recolzament
als companys de les families que, malauradament, van tenir la desgracia de
viure la mort de un, dos o fins a a tres membres de les seves families.
Veure aquests dies i tambè avui a diferents joves que fa
trenta anys eren nens i ara son persones adultes compartint somriures al
arribar i algunes llàgrimes al acabar ha estat la mostra de que el temps pasa
però els sentiments continuen…
Per tots ells… una abraçada tan forta com les primeres de fa
un, cinc, deu, vint, vint-i-cinc anys o gairebé trenta anys enrere.
 |
| Familiars dipositant els records en memòria de tres víctimes Foto: cortesia jordi-fotoset.es |
 |
| Els objectes dipositats en record i homenatge a tres víctimes de l'atemptat Foto: cortesia jordi-fotoset.es |
No hay comentarios:
Publicar un comentario