19 juny 2017
L’atemptat d’Hipercor, consolidació de la campanya d’ETA
amb cotxes bomba
El vehicle explosiu de Barcelona va marcar un període en
què l’organització terrorista va buscar la “socialització del patiment”
L'atemptat d'Hipercor va fer virar el que fins aleshores
havia estat l'activitat d'ETA. L'atac del 19 de juny del 1987 va marcar la
consolidació dels atemptats amb cotxe bomba. Fins llavors, n'hi havia hagut en
total una dotzena, i a partir d'aquell moment en van perpetrar entre set i 10
cada any. Antoni Batista, periodista i doctor en ciències de la comunicació,
considera que aquella acció va fer canviar també la resposta política i
policial contra el terrorisme.
Batista ha recordat en una entrevista a 'El matí de Barcelona', de betevé
91.0 fm, les circumstàncies en què es va produir l'atemptat:
l'objectiu d'amenaçar de la banda, els tres avisos a la policia des d'una hora
abans de l'explosió, la incredulitat de les forces de seguretat -van donar per
fet que es tractava d'una falsa alarma-, i finalment "el desastre, el
crim, la massacre". Per Batista, l'atemptat d'Hipercor va marcar el punt
d'inflexió en un canvi de "modus
operandi" a la banda i va donar lloc a una vuitantena d'atemptats amb
cotxe bomba durant els anys següents, que es van saldar
amb un total de 140 morts, la majoria agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
"És molt bèstia dir que només vols amenaçar", diu
Batista. Des que es va produir l'atemptat no han faltat veus
properes a l'organització que han qualificat l'atemptat com un error greu. El mateix Antoni Batista va
entrevistar la dona de Santi Potros, a qui es va considerar l'instigador de
l'atemptat, i va titular l'article amb les paraules 'Error, error i error', en
referència al que li havia respost l'entrevistada. Batista ha recordat
que l'atemptat d'Hipercor va desencadenar canvis significatius en la resposta política contra el terrorisme. La més important
va ser la signatura de l'anomenat pacte
d'Ajuria Enea, el gener del 1988, entre l'aleshores lehendakari
José Antonio Ardanza (PNB) i la resta de forces polítiques basques, per aïllar
l'esquerra abertzale i treballar conjuntament en l'erradicació del terrorisme.
El testimoni dels primers minuts
Xavier Jubierre era fotoperiodista al diari Avui
aquell 19 de juny del 87. Una de les tres trucades que es van fer en nom d'ETA
per alertar del cotxe bomba a Hipercor va ser a la redacció del diari, i
Jubierre va sortir cap a la
Meridiana sense esperar més instruccions. La bomba va
esclatar just abans que ell hi arribés: "Quan vaig arribar-hi encara no hi
havia el cordó de seguretat. Tot just estaven venint els bombers i la policia.
Encara no se sabia què havia passat. Quan vaig veure que sortia una gran
columna de fum per la rampa del supermercat, vaig adonar-me que
allà havia passat una cosa molt grossa".
El fotògraf recorda que van haver de passar unes quantes
hores fins que es va anar coneixent la informació i la magnitud del que havia
passat: "Mentre treballes, et fiques del tot en el que fas i no tens cap
moment per aturar-te i pensar què està passant. Però després, quan vaig arribar
a casa aquell vespre, la meva dona em va dir que un familiar nostre era a
l'Hipercor just una hora abans. I em vaig adonar de la salvatjada: algú havia decidit que anar a un
súper a les 3 o a les 4 de la tarda era la diferència entre estar viu o estar mort".
Jubierre reflexiona també sobre el tractament periodístic
que es va donar a la notícia: "Aquests dies, rememorant l'atemptat, he
recuperat imatges, i he vist que les que vam publicar en aquell moment eren les
típiques en què es veia el cartell d'Hipercor i el fum i algun bomber, i només
alguna víctima en una imatge molt petita. I en aquells temps no
es tenien els miraments que es tenen ara. Però recordo que
a l'Avui vam tractar l'atemptat amb força pulcritud".
"Allò va ser molt bèstia. ETA havia fet atemptats a
Catalunya, però no d'aquesta magnitud. Fins i tot en aquella època hi havia
alguna gent nacionalista que, d'alguna manera, mirava amb bons ulls el que
anomenaven la causa basca. Però aquell atemptat va provocar un canvi molt
important en la societat. A partir d'aquell moment hi va haver un rebuig
absolut a ETA i als atemptats", conclou Jubierre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario